Investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) han descobert que l'inhibició de la glucosa amb la molècula 2-deoxiglucosa (2-DG) indueix la mort cel·lular en un tipus de càncer infantil --el rabdomiosarcoma alveolar--, fet que obre la porta a un nou tractament.
L'estudi, que es publica a la revista "Cancer Research", ha constatat que la glicolisis -oxidació de la glucoses per obtenir energia- augmenta en algunes cèl·lules tumorals, per l'aquestes són "particularment sensibles" a inhibidors de la glicolisis com la molècula 2-DG.
La 2-DG és una molècula molt similar a la que s'utilitza a la tomografia per emissió de positrons, una tècnica d'imatge que serveix per diagnosticar diversos tumors segons la seva taxa de consum de glucosa, ha explicat l'Idibell en un comunicat.
El rabdomiosarcoma és el tumor de teixit tou més comú en nens i adolescents, representa entre el 4% i el 5% de tumors pediàtrics i es presenta en dues formes, l'embrional -més freqüent i menys agressiu- i l'alveolar, de pitjor pronòstic.
El subtipus alveolar acostuma a ser tractat amb cirurgia si els tractaments amb quimioteràpia no són eficaços i actualment la taxa de supervivència cinc anys després del diagnòstic és del 70%, la qual cosa indica que "és necessari el desenvolupament de tractaments més eficaços".
L'estudi ha estat coordinat per la cap del grup de Regulació de Mort Cel·lular d l'Idibell, Cristina Muñoz, i el cap del grup de Sarcomas, Òscar Martínez-Tirat. L'Institut IDIBELL apunta a l'inhibició de la glucosa com a tractament al rabdomiosarcoma alveolar.
Investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) han descobert que l'inhibició de la glucosa amb la molècula 2-deoxiglucosa (2-DG) indueix la mort cel·lular en un tipus de càncer infantil --el rabdomiosarcoma alveolar--, fet que obre la porta a un nou tractament. L'estudi, que es publica a la revista "Cancer Research", ha constatat que la glicolisis -oxidació de la glucoses per obtenir energia- augmenta en algunes cèl·lules tumorals, per l'aquestes són "particularment sensibles" a inhibidors de la glicolisis com la molècula 2-DG. La 2-DG és una molècula molt similar a la que s'utilitza a la tomografia per emissió de positrons, una tècnica d'imatge que serveix per diagnosticar diversos tumors segons la seva taxa de consum de glucosa, ha explicat l'Idibell en un comunicat. El rabdomiosarcoma és el tumor de teixit tou més comú en nens i adolescents, representa entre el 4% i el 5% de tumors pediàtrics i es presenta en dues formes, l'embrional -més freqüent i menys agressiu- i l'alveolar, de pitjor pronòstic. El subtipus alveolar acostuma a ser tractat amb cirurgia si els tractaments amb quimioteràpia no són eficaços i actualment la taxa de supervivència cinc anys després del diagnòstic és del 70%, la qual cosa indica que "és necessari el desenvolupament de tractaments més eficaços". L'estudi ha estat coordinat per la cap del grup de Regulació de Mort Cel·lular d l'Idibell, Cristina Muñoz, i el cap del grup de Sarcomas, Òscar Martínez-Tirat.