La línia L9 Sud de metro entra en funcionament

Imprimeix

Uneix el centre de Barcelona i l’aeroport del Prat en 32 minuts i la inversió ha estat de 2.899 milions d’euros.

La línia L9 de metro ja és una realitat. Aquest matí, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanyat del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, a més de l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, han fet el viatge inaugural del nou tram de la línia 9 (L9) del metro de Barcelona. En l’acte també han participat els alcaldes dels tres municipis que connecta aquest nou ramal, l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluis Tejedor.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemon, ha retret durant la seva intervenció en l’acte d’inauguració del tram de l’L9 la falta d'inversions de l'Estat a Catalunya i va assegurar que aquest "ha dimitit de les seves responsabilitats inversores en el territori”. Les paraules del president català no han agradat al líder del PP català, Xavier García Albiol, que ha abandonat l'acte abans que acabés. A més, el president ha insistit que quan gestiona la Generalitat hi ha "més bons resultats", per això ha tornat a demanar la gestió de Rodalies, i ha destacat que era un “dia d’alegria llargament esperat. Aquesta infraestructura era molt important per als ciutadans, les empreses i el territori”. D’altra banda, Lluís Tejedor, alcalde del Prat de Llobregat, ha reclamat que es reactivi “la realització d’una Estació Intermodal perquè connecti Catalunya amb l’Aeroport perquè la mobilitat sigui més eficient” al seu municipi “però això serà possible si hi ha una voluntat de totes les administracions”. També ha explicat que el nou tram de metro “facilitarà la mobilitat entre els habitants de la seva ciutat i la capital catalana, que es tradueix en més oportunitats per als qui busquin feina."

Sense la ministra

Finalment, l’acte inaugural no ha comptat amb la presència de la ministra de Foment, Ana Pastor, que va denunciar ahir un “veto” del Govern català perquè cap representant de l’Estat assistís a l’acte inaugural de la infraestructura suburbana que unirà la T-1 i Zona Universitària. Per contra, la Generalitat va negar-ho esgrimint que havien enviat una invitació a la ministra i que també s’havia convidat la directora de l’Aeroport Barcelona-el Prat, Sònia Corrochano.

Característiques

La línia L9 sud té 20 quilòmetres, 15 estacions i connecta els municipis de Barcelona, l’Hospitalet i el Prat de Llobregat. (les estancions són Mas Blau, Parc Nou, El Prat Estació, Cèntric y Les Moreres així com les dues terminals). El nou ramal facilitarà l’accés en transport públic a centres educatius, zones comercials i àrees logístiques i de promoció econòmica, com ara la Ciutat de la Justícia, Mercabarna, Fira i les dues terminals de l’aeroport del Prat. Unirà les estacions de Zona Universitària i Aeroport T1 en un temps de 32 minuts. Mentre el que uneix la Fira Gran Via i la instal·lació aeroportuària es farà en 22 minuts i entre la Fira i Collblanc en set minuts de trajecte.

El nou ramal oferirà una freqüència de trens cada 7 minuts per sentit, que es reduirà a menys de 4 entre algunes estacions quan es produeixin esdeveniments que generin un gran impacte en la mobilitat.  En longitud, és equiparable a l’L1 de Metro, la més llarga de la xarxa, i té una previsió de demanda de 23 milions de viatgers anuals. D’altra banda, els combois de la nova línia 9 del metro són de la sèrie 9000 i funcionen sense conductor, de forma totalment automatitzada, controlats des del centre de Control del Metro, la qual cosa garanteix més seguretat tècnica i millor servei a l’usuari.

A més, el nou tram ha tingut un cost total de 2.899 MEUR. L'L9, en el seu conjunt, ha suposat un important esforç financer per la qual cosa s’han utilitzat diversos mecanismes de fiançament. Així, a banda del finançament a càrrec dels pressupostos de la Generalitat, tant pel pagament directe de certificacions com pel retorn de préstecs sol·licitats al sector bancari, en el que s’inclou el Banc Europeu d’Inversions (BEI), s’han utilitzat fórmules de cooperació pública-privada, mitjançant contractes de concessió de les estacions.

Redacció / Foto: Ajuntament del Prat / La Vanguardia