És el tercer anys consecutiu i és com a conseqüència dels moviments residencials amb la resta de Catalunya i, sobretot, amb l’estranger.
Per tercer any consecutiu, el saldo migratori total de la comarca és negatiu (-355 persones), com a conseqüència dels moviments residencials amb la resta de Catalunya i, sobretot, amb l’estranger. El moviment migratori amb la resta de la província de Barcelona i amb la resta d’Espanya manté, per contra, un saldo positiu. Així es desprén en l’informe de l’Observatori Comarcal sobre les variacions residencials a la comarca el 2014.
Els moviments interns (canvis de residència dins de municipis de la mateixa comarca) han estat 11.080. Aquests han disminuït lleugerament respecte a l’any anterior.
Pel que fa al moviment migratori amb l’estranger, tot i que la immigració des de l’estranger (entrades) ha augmentat respecte l’any anterior, les sortides cap a altres països segueixen fent que saldo exterior sigui negatiu un any més. El saldo migratori amb l’estranger del Baix Llobregat l’any 2014 ha estat de -1.779 persones. L’any anterior, el 2013 havia estat de -2.960 persones.
El saldo de la comarca amb municipis de la resta d’Espanya torna a ser positiu després de tretze anys (+306 persones el 2014).
El saldo migratori de la comarca amb la resta de Catalunya augmenta lleugerament respecte el 2013, i segueix sent el principal component positiu pel que fa a les migracions. Aquesta relació però, es produeix principalment en les variacions residencials amb la província de Barcelona (+1.152), ja que amb la resta de províncies de Catalunya la comarca presenta un saldo negatiu de -34 moviments.
Evolució dels fluxos migratoris
L’estructura demogràfica de les persones migrants es caracteritza per una concentració en els grups d’edat de 20 a 44 anys (que representen el 57% del total de moviments) i una alta mobilitat de la població amb nacionalitat estrangera (el 41% del total de les variacions residencials de la comarca l’any 2014 han estat protagonitzades per estrangers, quan el seu pes
sobre el total de la població és del 10%).
Per sexe es veu com els homes han protagonitzat més casos de migracions, tant d’entrada com de sortida, però especialment de sortida. Des del punt de vista del saldo migratori (és a dir, la diferència entre les entrades menys les sortides) han marxat 1.660 homes més dels que han arribat, mentre que en el cas de les dones, el saldo migratori ha estat positiu en 950 dones.
Per edat, els processos migratoris es concentren en les edats actives (aproximadament 8 de cada 10 moviments migratoris els protagonitzen persones entre 15 i 64 anys, i 5,7 de cada 10 es concentren en edats en les quals la taxa d’activitat és més elevada -entre 20 i 44 anys-). Des del punt de vista del saldo migratori, el grup d’edats actives presenta un saldo negatiu respecte a l’any anterior (1.149 persones menys de 15 a 64 anys). El saldo migratori negatiu a la comarca es concentra sobretot en la població en edat activa i masculina, com es pot comprovar a la piràmide de fluxos migratoris. El saldo negatiu de 1.149 moviments de persones en edat activa respon exclusivament a moviments realitzats per homes (-1.185), ja que les dones presenten un saldo positiu de 36 moviments. El grup d’edat de menys de 14 anys presenta un saldo positiu de 479 persones, i el col·lectiu de més de 64 anys mostra un saldo positiu de 315 moviments.
En termes de procedència i destí dels moviments migratoris del Baix Llobregat, la majoria es produeixen amb la província de Barcelona, i aquests són els que presenten també un saldo migratori positiu més elevat (+1.152 persones el 2014). El saldo migratori amb l’estranger és negatiu (-1.779 persones) i també ha resultat negatiu el saldo amb la resta de províncies de Catalunya (-34 persones). Per contra, per primer cop en 13 anys, ha estat positiu el saldo migratori amb la resta d’Espanya.
Per nacionalitat, es veu com en termes absoluts les persones de nacionalitat espanyola presenten més moviments que les estrangeres tant d’entrada com de sortida de la comarca. Si el que s’observa és la diferència entre les immigracions i les emigracions, es veu com la població de nacionalitat espanyola presenta un saldo positiu de 612 persones, mentre que la
població estrangera mostra un saldo negatiu de -967 persones. Aquests saldos però, responen al punt de vista de l’anàlisi comarcal en el seu conjunt. Però, per exemple, si s’observen les dades creuades per nacionalitat i els diferents llocs de destí o procedència, es veu com tant la població espanyola com estrangera presenten saldos migratoris negatius amb l’estranger, i el saldo positiu es concentra en els moviments amb la resta de la província de Barcelona.
Redacció / Foto: Arxiu