El miler de persones que hi viuen a l‘edifici celebraran l’efemèride amb un seguit d’activitats commemoratives.
Una exposició permanent sobre el projecte d’arquitectura del Walden, la projecció del documental Waldenites, amb la presència del director i exveí Carles Bosch, un taller de plàstica per als infants amb la col·laboració del Taller Municipal Carrau Blau, un sopar a la piscina de la planta superior i una trobada literària sobre el llibre d’Skinner són les propostes que s'han previst per celebrar l’efemèride.
La singularitat d'un edifici conegut arreu del món
El Walden 7 va néixer l'any 1975 com un espai per viure en comunitat d’una manera autosuficient, prenent com a referent la utopia Walden II de Frederic Skinner; una idea sorgida al Taller d’Arquitectura de Ricardo Bofill, que juntament amb un equip de persones van anar més enllà del simple fet d’elaborar plànols. Sociologia, psicologia, urbanisme, arquitectura, art i paraula.
Els habitatges –tots diferents- són el resultant de la unió de mòduls quadrats de 30 metres: des d’un estudi d’un únic mòdul fins a habitatges de quatre.
En aquesta Ciutat en l’Espai –com se la va denominar- viuen un miler de persones i és com un gran laberint vertical format per set patis interiors comunicats a tots els nivells mitjançant circulacions horitzontals i verticals. Els carrerons i passadissos, batejats per Agustín Goytisolo, tenen nom de persones com Chaplin, Marx, Kafka... Hi ha una placeta central que és punt de reunió –com a les antigues places públiques- on es potencia l’activitat social i cultural, i piscines a la part superior.
Quaranta anys després, l’utopia de Walden 7 ha esdevingut una realitat única y excepcional. L’edifici i la seva comunitat són un model mundial, un referent per a les noves generacions d’arquitectes. A moltes ciutats europees s’intenta copiar la metodologia arquitectònica i la forma d’organitzar comunitats de veïns democràtiques i actives, però es impossible tornar a crear i organitzar una experiència similar. Malgrat les dificultats viscudes al llarg d’aquests 40 anys, podem estar satisfets d’haver contribuït a construir, experimentar i viure una realitat social i humana única i diferenciada", destaca l'arquitecte Ricardo Bofill.
Redacció / Foto: Arxiu
