La batalla contra l’amiant, una guerra sense fi

Imprimeix

El Baix Llobregat és un dels territoris de Catalunya amb un major número d’afectats.
Aquests ja fa temps que es mobilitzen

El passat mes de desembre es va saber que el Jutjat Social número 14 de Barcelona va decretar que Uralita indemnitzés amb 86.276€ en concepte de danys i perjudicis un antic empleat d’aquesta empresa per la mort de la seva dona, l’any 2011, fruit de l’exposició a l’amiant al qual havia estat exposada mentre ell hi va treballar. Es tracta de la primera sentència favorable a una víctima passiva a Catalunya per via social. L’home va ser assalariat de l’empresa Rocalla de Castelldefels, dedicada a la fabricació de material per a la construcció, durant quasi tres dècades. La fàbrica va ser absorbida finalment per Uralita. Aquesta és una petita victòria no només d’aquest familiar sinó de tot un col·lectiu de persones que lluiten des de fa temps per treure a relluir unes condicions laborals que atemptaven no només contra els mateixos treballadors sinó contra tot el seu l’entorn com està quedant palès amb les patologies posteriors que s’estan derivant.
Casualitats de la vida o el propi destí van fer que aquesta família afectada i el Col·lectiu Ronda, grup d’advocats que fa més d’una dècada que lideren la lluita legal contra l’amiant, es creuessin en el camí. “Vam llogar un pis al carrer Arcadi Balaguer de Castelldefels per rebre visites gratuïtes de perjudicats per aquest mineral i justament ella era la veïna de davant nostre”, explica el lletrat del cas i membre d’aquest col·lectiu, Miguel Arenas. Tal com relata, aquesta dona els feia “d’enllaç” amb algunes persones, ja que el seu marit havia treballat a Rocalla i “li netejava la roba, plena d’amiant, quan arribava de la feina”. Arenas continua amb la seva explicació, “per la relació que teníem amb ella vam veure que la seva patologia era derivada de l’exposició a l’amiant. Sense haver-hi treballat mai. Si no ens haguéssim conegut, mai ho hauríem sabut” i culmina fins que “va emmalaltir i va morir de mesotelioma pleural, que afecta a la part exterior del pulmó i no té curació. A més, és una patologia molt dolorosa”.
I és que el desconeixement a la comarca del dany d’aquest mineral era molt comú, com assegura l’advocat, referint-se a que quan van organitzar l’assemblea informativa a Castelldefels l’any 2010 va ser “multitudinària”. Més de 250 persones van assistir-hi, “hi havia de tot, gent malalta, amb invalidesa... que havien treballat a Rocalla i no els hi havien reconegut que era per culpa de la seva professió. Una autèntica barbaritat”, exclama Arenas.
Uralita ja ha recorregut la sentència al següent estament, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i basa la seva defensa en el compliment de la legislació específica en matèria d’amiant i mediambiental. L’empresa detalla que va començar a substituir aquest producte “abans de l’entrada en vigor de la normativa europea de 1999 i espanyola de 2002”.


Els primers símptomes el 2008


L’espurna va sorgir amb les protestes, a principis del 2008, dels treballadors de Correus de Castelldefels, després que nou companys i veïns de la zona patissin càncer. L’antiga fàbrica de Rocalla, que va estar activa durant més de 70 anys (des de principis dels ’20 fins a finals del ’90), estava ubicada a la zona on és troba l’edifici postal espanyol. Això va alertar els advocats del Col·lectiu Ronda i per aquest motiu, posteriorment, van muntar sessions informatives a la localitat costera del Baix Llobregat.
Poc a poc, han anat aflorant més casos i, segons el jurista, “per desgràcia queden molts anys de lluita. Hi ha estudis que asseguren que fins al 2040 hi haurà malalties relacionades amb els mesoteliomes”. No només Castelldefels està afectada, els municipis propers, per l’envergadura de Rocalla, també. A Gavà, per exemple, aquesta cooperativa d’advocats ja ha muntat un punt d’informació, tots els dimecres de gener, febrer i març s’instal·len al Centre de Suport de l’Empresa. I al Prat de Llobregat, on des del 2009 ja hi ha creada l’Associació d’Afectats per l’Amiant, també hi ha engegada una batalla legal, principalment, contra l’empresa Honeywell Fricitions Espanya, dedicada a la confecció de pastilles de fre i que anteriorment s’anomenava Jurid Ibérica.  
Sigui com sigui, el veredicte establert pel jutjat de Barcelona és pioner per l’ordre social, és a dir, el tribunal de treballadors que determinen la relació entre empreses i assalariats, en aquest cas, per haver causat un dany moral a un treballador per la mort de la seva dona. Tot i així des del Col·lectiu Ronda confirmen que seguiran en aquesta línia, però amb l’objectiu que uns, treballadors, i d’altres, passius, “tots els afectats”, apunta Arenas, segueixin reclamant.

 
Per a mes informació,
aquest és l’enllaç del
Col·lectiu Ronda:
http://www.cronda.coop/
I el seu telèfon:
93 268.21.99

 

Text i Foto: Albert Hernàndez