Veïns, caçadors, ambientalistes i administracions públiques dissenyaran conjuntament accions per reduir els conflictes
El Govern ha proposat per primera vegada a l’entorn metropolità un nou model de governança basada en la implicació dels principals actors afectats: ajuntaments, veïns, entitats ambientalistes, defensores dels animals i agràries i societats de caçadors. Aquest octubre es van iniciar les primeres taules participatives on s’asseuran els diferents representants. La Taula del Senglar a Collserola s’inclou en el Pla de prevenció de danys i control sanitari d’espècies cinegètiques 2025 que pretén reduir les poblacions de senglar en els diferents entorns. Asseure’s, debatre i decidir accions conjuntes per fer front a la problemàtica que originen aquests animals a la zona metropolitana de Barcelona. Per primer vegada, es disposarà d’un nou model de governança entre administracions i entitats per impulsar accions concretes i aconseguir reduir els conflictes que generen. Aquesta nova manera de fer s’emmarca en el Pla estratègic de prevenció de danys i control sanitari d’espècies cinegètiques 2025 impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
Can Coll
Can Coll, un Centre d’Educació Ambiental del Parc de Collserola, ubicat a Cerdanyola del Vallès, va acollir l’inici d’un nou projecte. L’objectiu és que en les reunions i debats s’aboquin les opinions des de les diferents mirades i sensibilitats sobre com fer front i equilibrar les poblacions de senglars, però també revisar i ampliar les mesures existents. Es tracta de no dependre exclusivament de les mesures de control com ara la caça i sumar-hi altres accions que de manera coordinada aportin una reducció de la presència de senglars a les zones urbanes. La finalitat d’aquesta Taula és crear un espai de diàleg constructiu entre tots els actors involucrats i treballar plegats en la gestió sostenible d’aquestes poblacions en un marc de cogestió. Aquest és un model de governança que va de baix a dalt, és transversal i fomenta la corresponsabilitat de tots els actors. De fet, en els últims anys, ja s’han creat òrgans similars per fer front a la problemàtica del conill a Lleida, el senglar a Girona, el cabirol a Tarragona o un d’específic per minimitzar els danys que la fauna cinegètica origina a la vinya. Ara, amb la creació de la Taula del Senglar de Collserola, la Generalitat reuneix per primera vegada diferents actors, però no només per debatre sinó per modular i dissenyar les accions més adequades.
A l’entorn urbà
La problemàtica del senglar a l’àrea metropolitana de Barcelona és molt diferent que a la resta del país on els danys principals que generen es concentren a l’agricultura. L’entorn urbà amb jardins, refugis a zones verdes on no es pot caçar i disponibilitat de menjar ha esdevingut un atractiu per a la fauna salvatge. Aquesta situació es replica també a zones com el Maresme o el Vallès.
Els danys al voltant de les ciutats es concentren principalment en accidents de trànsit, atacs directes a persones amb ferits, danys econòmics a mobiliari urbà i jardins públics o transmissió de malalties. Els senglars han canviat el comportament i podem parlar de dues poblacions ben diferenciades: un senglar salvatge i un senglar habituat que ha perdut la por a les persones en poques generacions. Són animals socials, gregaris, on els joves han vist les mares menjar dels contenidors i que no tenen por de la gent. El massís de Collserola, envoltat de ciutats densament poblades, constitueix un hàbitat natural amb condicions molt adequades per a aquesta espècie, cosa que els ha permès també aprofitar les situacions en les ciutats i pobles que l’envolten. Des de finals del segle passat, la presència de senglars a Collserola s’ha incrementat com a la resta del país i la presència als carrers de ciutats com ara Barcelona s’ha fet comuna. Tot i les mesures de conscienciació als ciutadans i veïns per evitar donar menjar als senglars i els canvis introduïts en el disseny de la recollida de la brossa i dels contenidors, la presència de senglars a les zones urbanes requereix mesures de control per extreure aquests exemplars i reduir-ne la presència.
Redacció / Fotos: Arxiu