L'any 2021 hi havia 19.277 habitatges buits a la nostra comarca, un 5,6% respecte al conjunt d’habitatges
L’Observatori Comarcal del Baix Llobregat ha donat a conèixer el cens d’habitatges de la nostra comarca amb l’explotació del darrer cens publicat per l’Instituto Nacional de Estadística (INE) amb dades del 2021.
Les dades del Cens d’Habitatges realitzat per l’INE van identificar 344.220 habitatges al Baix Llobregat l’any 2021. Respecte a l’any 2011 el nombre d’habitatges va disminuir un 1,9% (-6.689 habitatges) en el conjunt de la comarca. Els municipis amb una variació positiva superior al 5% respecte al cens de 2011 van ser: Castellví de Rosanes (+13,0%) i Sant Just Desvern (+6,1%). Per altra banda, la variació negativa destacava als municipis de Castelldefels (-10,9%), Collbató (-10,2%), Esparreguera (-6,3%), Gavà (-5,0%), Sant Vicenç dels Horts (-4,2%) i Viladecans (-3,7%). Tanmateix, s’ha de tenir en compte que la comparativa intercensal té les seves limitacions donat el canvi de metodologia en el cens de 2021 i que la metodologia especifica que les dades dels habitatges de 2021 no són comparables amb els habitatges de 2011 sinó més aviat amb els immobles, ja que la informació cadastral no pot determinar si quelcom que està determinat com a habitatge s’està utilitzant com a local.
El cens d’habitatges realitzat per l’Instituto Nacional de Estadística (INE) consisteix en una quantificació exhaustiva de tots els habitatges, tenint en compte que, a efectes d’un cens de població, s’entén per habitatge qualsevol recinte estructuralment separat o independent que, per la forma en que va ser construït, reconstruït o adaptat, està concebut per a ser habitat per a persones, o tot i que no fos així, constitueix la residència habitual d’algú en el moment censal. En el cens de 2021 es considera habitatge tota aquella que figuri en el Cadastre com a tal, independentment del seu ús real, que no podrà determinar-se a partir de registres administratius.
Les dades del cens apunten al fet que hi havia 35.232 habitatges que no eren principals -habitatge destinat a ser ocupat únicament ocasionalment (no és la residència habitual dels seus habitants)- el que representa un 10,2% dels habitatges. Els municipis amb més d’un 20% d’habitatges no principals eren: Castellví de Rosanes (24,3%), Vallirana (21,8%), Corbera de Llobregat (21,0%). En l’extrem oposat i amb menor nombre d’habitatges no principals: Sant Andreu de la Barca (5,8%), Martorell (6,7%) i Cornellà de Llobregat (6,8%). Un habitatge familiar convencional pot ser principal quan és la residència habitual dels seus components. Si està destinada a ser ocupada únicament ocasionalment es denomina no principal.
Pel que fa al nombre d’habitatges buits (que no generen consum elèctric) hi havia 19.277 habitatges buits al Baix Llobregat l’any 2021, un 5,6% respecte al conjunt d’habitatges. Destaca el nombre d’habitatges vuits a Castellví de Rosanes (+16,3%), Vallirana (+10,9%), Sant Vicenç dels Horts (7,8%), Corbera de Llobregat (7,8%) i Sant Esteve Sesrovires (7,4%). Per classificar els habitatges buits el mètode clàssic, utilitzat fins al cens de 2011, es basava en l’emplenament d’aquesta informació per part d’un agent censal. Aquest mètode era altament subjectiu, ja que moltes vegades l’agent no podia trobar evidències per discernir si es tractava d’un habitatge buit o secundari. La classificació emprada en el cens de 2021 és molt més precisa, ja que està basada en informació i dades més objectives, com el consum elèctric que la llar ha realitzat durant tot l’any precedent al moment censal (1 de gener de 2021).
Si tenim en compte la mida de la llar (quantes persones hi viuen) destacava com el 20,8% de les llars eren unipersonals l’any 2021 al Baix Llobregat. Aquesta xifra va augmentar un 3,1% en els darrers deu anys, passant de les 57.389 llars identificades l’any 2011 a les 64.367 llars del cens actual. En contraposició, un 5,8% de les llars baixllobregatines tenien cinc residents o més. Això suposava un augment de +7.432 llars (+48,1%) en els darrers deu anys, passant de les 15.448 llars identificades l’any 2011 a les 22.880 llars actuals. Així, les llars amb les mides més extremes (unipersonals o de més de 5 persones) són les que van experimentar creixement en el període intercensal mentre que les llars amb 2 persones (-3%), 3 persones (0%) i 4 persones (-1%) van reduir-se.
En aquest sentit, el cens de 2021 permet identificar quina edat tenien les persones residents a les llars unipersonals. Un 33,2% de les persones de més de 84 anys vivien en llars unipersonals al Baix Llobregat. És a dir, hi havia 5.964 persones de més de 84 anys vivint soles a la nostra comarca l’any 2021.
Redacció / Fotos: Arxiu-OCBLL