Les poblacions amb major augment de compravendes són: Santa Coloma de Cervelló (+75%), Sant Climent (+50%), Torrelles (+46,2%), Sant Vicenç dels Horts (+34%), Cornellà (+34,6%), El Prat (+30,9%) i L’Hospitalet (+26,3%)
El Fòrum Empresarial del Llobregat ha publicat l’Informe sobre Conjuntura Econòmica de L’Hospitalet i el Baix Llobregat. En el tercer trimestre de 2022 es van formalitzar 3.059 compravendes immobiliàries, la qual cosa implica un augment del 14,9% respecte a les dades pre-Covid del tercer trimestre de 2019, que varen ser de 2.663 operacions. Respecte a l’any 2021, l’increment és del 38,3%.
Si es fa la comparativa amb el primer trimestre de l’any (on es varen signar 3.483 compravendes), quan l’euríbor començava la seva pujada, ja es pot observar una caiguda de les operacions d’un -12,2%. Aquestes dades confirmen la previsió que vam fer en l’informe anterior d’una més que probable contracció en aquest tercer trimestre. A partir d’ara, a causa de l’augment dels tipus d’interès amb la finalitat de controlar la inflació, la poca rendibilitat dels dipòsits bancaris, les majors restriccions en el mercat de lloguer i de la incertesa econòmica fan que no podem fer previsions de com evolucionarà el mercat immobiliari.
Com sempre, cada localitat té les seves característiques. Així es pot veure com, comparant el tercer trimestre de 2022 amb el mateix trimestre de 2021, les poblacions amb major augment de compravendes són: Santa Coloma de Cervelló (+75%), Sant Climent de Llobregat (+50%), Torrelles de Llobregat (+46,2%), Sant Vicenç dels Horts (+34%), Cornellà de Llobregat (+34,6%), El Prat de Llobregat (+30,9%) i L’Hospitalet de Llobregat (+26,3%). En termes absoluts, les poblacions amb major augment d’operacions han estat: L’Hospitalet de Llobregat (+650), Cornellà de Llobregat (+335) i Sant Joan Despí (+210).
El sector logístic
Santiago Bassols, director de Barcelona Centre Logístic BCL, ha signat el requadre de l'informe amb la seva valoració de la situació i reptes del sector logístic a L’Hospitalet i el Baix Llobregat. Segons ha manifestat, igual que altres sectors, el de la logística també està recuperant-se no sols dels estralls que va causar la pandèmia, sinó també d'altres incidents que han incidit directament en les cadenes de subministrament globals (congestió portuària, colls d'ampolla o preu dels combustibles elevats, entre altres). El que s’ha pogut aprendre de tot això hauria de servir per consolidar el sector logístic, així com l'activitat econòmica i industrial del país, sense oblidar que, malgrat els punts forts del sector, que s'ha mostrat molt resilient, continuem tenint una sèrie de punts febles i que són els reptes que tenim al davant.
En l'àmbit de les infraestructures, les marítim-portuàries estan prou dimensionades per donar resposta a l'increment de la demanda. Però, pel que respecta a les viàries i ferroviàries, acumulen retards importants en tot el territori, especialment aquelles vinculades al Corredor Mediterrani. Respecte a les infraestructures aeroportuàries, podrien arribar a saturar-se per no prendre's una decisió a temps sobre el model aeroportuari.
En referència a la disponibilitat de sòl logístic i industrial, sabut és que la demanda supera amb escreix l'oferta existent, especialment en la primera i segona corona de Barcelona. Per aquest motiu, a més de planificar àrees logístiques en terceres corones, el desenvolupament de les quals serà lent, seria convenient que les Administracions afavorissin l'aprofitament d'espais urbans per realitzar activitats logístiques, especialment aquelles vinculades a l'e-commerce i a l'última milla.
D'altra banda, també és imprescindible disposar de capital humà format i preparat per donar resposta a les necessitats de les cadenes logístiques que, per diverses raons, cada vegada són més complexes i, per això, van sumant problemes com, per exemple, la falta de conductors. Relacionat amb aquest punt, està la innovació, àmbit en el qual les empreses han d'esforçar-se ja que poden contribuir a agilitzar les operacions logístiques i a suavitzar altres problemes existents.
I, finalment, tenim l'important repte de la sostenibilitat i la descarbonització de l'activitat logística. En aquest sentit, l'esforç cal fer-lo des de dos vessants: la pública i la privada. La col·laboració i cooperació entre totes dues iniciatives és imprescindible per afrontar amb èxit la transició energètica cap a un model de logística sostenible.
Redacció / Fotos: FEBLL-Arxiu
