L'advocat Eduard de Ribot, representant dels interessos de la Plataforma, considera que s’han vulnerat fins a setze preceptes normatius vigents
La Plataforma Aturem el Pla de Ponent, ha presentat una demanda de nul·litat amb el suport de l'advocat Eduard de Ribot. Avui, davant l’Ajuntament de Gavà, s’ha explicat el contingut de la demanda.
Eduard de Ribot ha desgranat els principals motius pels quals el projecte d'urbanització ha de ser declarat nul de ple dret són tot un seguit de vulneracions flagrants de normes vigents en el moment de l'aprovació del projecte d’urbanitzacó del Pla de Ponent (16 de desembre de 2008), amb Raquel Sánchez, actual ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, com a alcaldessa.
L’advocat, contractat per la Plataforma Ciutadana Aturem El Pla de Ponent, ha destacat que aquest projecte vulnera el deure de preservar els terrenys amb valors naturals, forestals, de connectivitat natural i paisatgístics amb infracció dels diversos articles del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de Juliol de la Llei d'Urbanisme de Catalunya.
Eduard de Ribot també ha afirmat que el pla d’urbanització infringeix la Llei Forestal catalana de 1988 que explícitament prohibeix urbanitzar boscos i espais forestals i el deure de classificar-los com a sòl no reurbanitzable.
Un altre aspecte important que inclou la petició de nul·litat és que el projecte d'urbanització inclou algunes parts amb fortes pendents la qual cosa implica una vulneració de la prohibició d'urbanitzar terrenys amb pendents superiors al 20% amb infracció del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de Juliol pel qual s'aprovà el Text Refós de la Llei d'Urbanisme vigent al moment de la seva aprovació.
Els aspectes relacionats amb la inundabilitat, segons l’advocat, també són rellevant atès que el projecte d'urbanització afecta directament la zona per on passa la Riera dels Canyars. El projecte d'urbanització implica terrenys afectats per risc d'inundació, amb el deure de classificar com a Sòl No Urbanitzable, atès que són terrenys afectats per riscos naturals.
La Urbanització del Pla de Ponent també afecta a espècies protegides. En concret vulnera el Decret Legislatiu 2/2008 de 15 d'abril que obliga a "assegurar la preservació, el manteniment i la recuperació dels biòtops i dels hàbitats de les espècies protegides". Vulneració que s'efectua pel Projecte d'Urbanització en afectar l'àrea de campeig de l'àliga cuabarrada (Aquila fasciata) i d'espècies protegides com l'Estepa (Halinium halinifolium).
Entre altres vulneracions, segons d’advocat, el projecte d'urbanització infringeix el deure que les zones verdes i espais lliures siguin funcionals i aptes pel gaudi públic, amb vulneració de l'article 9.7 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d'agost i del correlatiu article del DL 1/2005.
Eduard de Ribot va dir que un aspecte cabdal “és la flagrant vulneració del deure de preservar els sòls amb valor de connectivitat natural”. Infracció dels Informes de Medi Ambient emesos exigint la preservació del connector natural del Pla de Ponent. De Ribot, fins hi tot, ha afirmat que “el propi Ajuntament reconeix que el Pla de Ponent és el darrer corredor biològic Garraf Delta. Pel que fa a les directives de la UE, que recordem són d’obligat compliment i estan transposades a l’ordenament jurídic espanyol, es vulnera la Directiva Europea Hàbitats 92/43/CEE del Consell de 21 de Maig” relativa a la conservació dels hàbitats naturals, de la flora i fauna silvestres que obligava a preservar aquests terrenys i de l’article 6.3 que exigia avaluar l’impacte sobre els espais ZEPA i Natura 2000.
La demanda de nul·litat també assenyala que es van produir greus deficiències en el procediment d’avaluació ambiental del Projecte, per una manca d’avaluació de l’afectació a espècies protegides, dels impactes a l’EIN i a la Xarxa Natura 2000. I en particular, afectació a l’hàbitat d’espècies protegides, hàbitats d’interès comunitari i a la zona de campeig de l’àliga cuabarrada. I manca de preservació del connector natural.
Pel que fa a la legislació metropolitana destaca que el projecte d’urbanització ha infringit el Pla Territorial Metropolità per manca d’adaptació al seu contingut i a la consideració del Pla de Ponent com a connector natural d’especial rellevància i punt crític.
Un aspecte que en l’actual època de sequera agafa molta rellevància és la infracció del deure de comptar amb concessió administrativa amb relació als recursos hídrics necessaris per abastir l’àmbit amb el grau de detall exigible al Pla d’Urbanismes, amb infracció d’allò establert la Llei d’Aigües, i concordants del Reglament de la Llei d’urbanisme i doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem. A més, l’increment de població que comportaria l’execució del Pla de Ponent –unes 13.500 persones–podria comportar una insuficiència de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDEAR) de Gavà i dels sistemes de sanejament públic de tractament d’aigües residuals i depuració i manca de capacitat de les instal·lacions per assumir les noves càrregues. Extrem que havia d’impedir l’aprovació definitiva del P.U. que preveia urbanitzar i implantar 4.810 nous habitat-ges.
En aquest sentit, aquest creixement desmesurat de la població previst a Gavà, un increment del 29% del nombre d’habitants, implica la infracció del deure que el sòl a urbanitzar sigui proporcional a les demandes i necessitats de creixement de la població. Aquest aspecte vulnera l’article 33 del Decret Legislatiu 1/2005 i del principi de desenvolupament urbanístic sostenible.
Finalment, amb relació al Parc Natural del Garraf, gestionat per la Diputació es assenyala l’existència d’Informes negatius del Servei de Protecció de Fauna i Flora del Departament de Medi Ambient per “la manca de garanties de connectivitat entre el Garraf i el Delta del Llobregat” emesos amb relació al PU i al PP.
Redacció / Fotos: Arxiu-Plataforma Aturem el Pla de Ponent
