Les principals estratègies per garantir un habitatge assequible i digne a la ciutadania de la metròpolis són: la construcció de pisos (mitjançant l'operador mixt d'habitatge de lloguer assequible, HMB, i l'IMPSOL), la rehabilitació d'immobles canalitzada pel Consorci Metropolità de l'Habitatge i la investigació del mercat immobiliari a través de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona. Al Baix Llobregat, gran part dels recursos seran per les promocions de lloguer protegit
Un dels principals problemes que actualment afecten una part considerable de la població de la metròpolis de Barcelona és la dificultat per accedir a un habitatge digne a un preu que puguin assumir. En el cas dels pisos de lloguer assequible, l’escassetat d’oferta és especialment greu.
Per això, l’AMB du a terme diverses estratègies per augmentar el parc públic d’habitatge al territori metropolità. En aquest sentit, l’ens metropolità va subscriure un protocol de col·laboració amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i la Generalitat de Catalunya, per fomentar la construcció d’habitatge de lloguer assequible, que es concreta en el foment de la promoció de 1.206 habitatges per part de l’IMPSOL/AMB (dels quals prop de 900 estaran ubicats al Baix Llobregat).
D’acord amb aquest protocol, l’any 2021 l’AMB ja ha rebut la notificació de la subvenció de 5,4 M€, concretats en els 327 primers habitatges, en vuit promocions a finalitzar abans del 2025. Per a Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB, aquesta contribució econòmica “és un reconeixement a la solvència i experiència de l’AMB en la promoció i gestió d’habitatge protegit. En els darrers trenta anys hem construït més de 5.000 habitatges amb protecció oficial al territori metropolità."
Habitatges sostenibles
L'Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL) canalitza la majoria de l’oferta de pisos nous projectats per l’AMB al Baix Llobregat. Un 82% dels 1.080 habitatges en diferents fases que l’IMPSOL projecta a la comarca amb la col·laboració dels ajuntaments estan destinats a lloguer assequible. Per tant, l’oferta disponible per llogar (885 pisos) és força superior a la de compra (195), responent a la demanda no satisfeta d’un major nombre de llogaters.
Els immobles que l’IMPSOL desenvolupa redueixen la petjada ecològica i minimitzen les emissions de CO2
La tipologia d’habitatges que proposa l’IMPSOL a la metròpolis (sostenibles, inclusius i flexibles) s’adequa a les necessitats i demandes de la ciutadania després de la pandèmia. Així, la totalitat dels 18 edificis residencials que l’IMPSOL desenvolupa a deu municipis de la comarca incorporen materials reciclats i reciclables, sans i saludables, augmenten els aïllaments tèrmics i la ventilació creuada, aposten pel sistema d’aerotèrmia per a calefacció i producció d’aigua calenta, i incentiven la producció d’electricitat amb plaques fotovoltaiques per als serveis comunitaris. D’aquesta manera, redueixen la petjada ecològica i minimitzen les emissions de CO2 i demanda energètica posterior. "Cal canviar el model de construcció, ha de generar zero residus", segons Josep M. Borrell, coordinador tècnic d’IMPSOL, per a qui “davant l’emergència climàtica, l’eficiència energètica ha de ser un principi bàsic”. En aquest sentit, posa com a exemple d’innovació tipològica i tecnològica associada a aquests criteris de sostenibilitat un dels projectes finalitzats recentment, la promoció Pisa de Cornellà, construïda amb fusta.
A més, els interiors dels habitatges s’han dissenyat tenint en compte tant el model tradicional de família com les noves maneres de viure, que trenquen les jerarquies espacials i els repartiments de rols i poder tradicionals. Així, el disseny es fa amb perspectiva de gènere, fent que “els espais de les tasques domèstiques tinguin visibilitat i qualitat”, en paraules de Josep M. Borrell. En aquest sentit, la cuina constitueix un espai central i obert, s’eliminen passadissos i totes les peces de l’habitatge tenen dimensions similars.
D’altra banda, les noves promocions tenen una forta vinculació amb el paisatge urbà, i s’han marcar com a objectius generar una ciutat amb més qualitat urbana i millor integrada amb la natura. Per exemple, la promoció al carrer Carolina Catasús de Sant Just Desvern prioritza la relació dels habitatges amb l'exterior i en potencia la integració urbana, en un entorn en contacte amb el parc de Collserola i amb un jardí comunitari propi. Com explica Josep M. Borrell, "les promocions de l’IMPSOL no sols vetllen per l’interès particular de les persones que hi viuran, sinó que tindran un interès general per la societat."
El primer projecte d’HMB al Baix Llobregat, a Sant Boi
Als projectes de l’IMPSOL cal afegir-hi els 110 habitatges de lloguer ubicats al Saló Central de Sant Boi de Llobregat que s’encarregarà de construir Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), la primera societat mixta de lloguer assequible d’Espanya, participada en un 50% pel sector públic (25% l’AMB i 25% l’Ajuntament de Barcelona) i l’altre 50% per l’empresa privada NICRent Residencial SL (unió de les promotores privades Cevasa i Neinor).
El nou edifici de Sant Boi de Llobregat està inclòs a la primera de les quatre fases que HMB té previst construir durant els pròxims vuit anys a la metròpolis. En total, es construiran 4.500 pisos de lloguer protegit per sota del preu de mercat –una qualificació permanentper tal d’evitar una eventual desprotecció i pèrdua d’habitatge de lloguer assequible o de renda social– amb una inversió de 116 milions d’euros.A la fase inicial es construiran un total de 640 habitatges –que allotjaran al voltant de 1.600 persones– a solars de Sant Boi de Llobregat, Montgat, Sant Adrià del Besòs i Barcelona.
HMB hauran de garantir la qualitat ambiental i la sostenibilitat dels projectes a l’hora de construir els habitatges, i també fomentar la qualitat arquitectònica, l’accessibilitat universal i la flexibilitat d’usos
Els treballs de construcció generaran més de mil llocs de feina, segons dades del sector. Segons Antonio Balmón, "HMB és un exemple de col·laboració dels sectors públic i privat: una fórmula valuosíssima per poder oferir a la ciutadania polítiques públiques d’habitatge digne i assequible". En la construcció d’aquests habitatges, l’operador haurà de garantir la qualitat ambiental i la sostenibilitat dels projectes, amb criteris d’estalvi energètic, així com l’impuls de la innovació i de processos de producció industrials. Els projectes hauran de fomentar la qualitat arquitectònica, l’accessibilitat universal i la flexibilitat dels usos en l’habitatge, així com garantir espais comunitaris i exteriors de qualitat.
LA REHABILITACIÓ D’EDIFICIS SURT A COMPTE
Dins de les polítiques d’habitatge de l’AMB, guanya pes l’eix de la rehabilitació d’edificis, amb el criteri prioritari de generar eficiència energètica. El Pla Metropolità de Rehabilitació d’Habitatges, aprovat el desembre del 2020 i vigent fins al 2030, és l’instrument per dur-ho a terme. Les actuacions se centraran en el parc de 400.000 edificis residencials construïts anteriorment als anys vuitanta a la corona metropolitana. Pròximament, els propietaris rebran una carta on se’ls informarà de la problemàtica del seu immoble i quin seria el pressupost, la subvenció i la quota a pagar.
José Antonio Artímez, director del Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH), argumenta que "tenint en compte que el 40% de les emissions d’efecte hivernacle provenen d’edificis i que el decret contempla subvencions molt importants, la rehabilitació per a guanyar eficiència energètica a les finques plurifamiliars surt a compte tant des del punt de vista ambiental com econòmic". Per desenvolupar el pla, s’han tingut en compte l’anàlisi de renda final disponible de l’àrea metropolitana, la tipologia i problemàtica d’edificis i els indicadors de pobresa energètica.
Redacció / Fotos: AMB