El menor, de menys de tres anys, s’estava ofegant i la ràpida intervenció dels agents així com dels metges del CAP Can Moritz va evitar una tragèdia
En Jon pot dir que ha tornat a viure malgrat la seva curta edat. El nen, de menys de tres anys, podia haver mort d’asfíxia en una situació sobtada que es va produir el passat octubre a Cornellà de Llobregat. La ràpida intervenció de dos agents dels Mossos d’Esquadra i, posteriorment, l’atenció dels metges del CAP Can Moritz va evitar una autèntica tragèdia. Ara, els pares i els dos policies han tornat a trobar-se després de viure una situació de molts nervis, però amb desenllaç feliç. “La veritat és que ho vaig passar molt malament, i no li desitjo a ningú la situació que vaig haver de viure. L’ensurt va ser enorme, ja que veus com el meu fill s’està ofegant i no sabia la manera d’ajudar-lo. Els estic molt agraïda a la parella de Mossos d’Esquadra i també als metges que van atendre en Jon”, explica la mare Laura Sánchez.
Els fets van passar el 14 d’octubre passat, al voltant de les 13.30 hores. La Núria i en Jordi, dos agents dels Mossos d’Esquadra, estaven fent tasques de seguretat ciutadana al municipi baixllobregatí. Mentre circulaven en el vehicle policial pel carrer Ramoneda van observar, just a la cantonada amb el carrer Doctor Ferran, un home que es va dirigir a ells i els va informar que hi havia un nen petit que semblava que tenia alguna mena de problema respiratori. “Era la primera vegada que ens succeïa un fet com aquest i no vam dubtar ni un segon en intervenir en un moment que estàvem a punt de finalitzar del nostre servei, i ja ens dirigíem a la comissaria”, diu la mossa.
En adreçar-se ràpidament al lloc amb el seu vehicle van veure un grup de persones, una de les quals portava un nen als braços de manera vertical mentre que una altra persona li introduïa els dits a la poca. El petit estava inconscient, amb la cara morada i presentava símptomes d’asfíxia, ja que no respirava. “El primer que vam observar és que no estaven fent les coses bé”, explica el mosso.
Ràpidament va baixar del cotxe i mentre que un agent informava del succés que estava passant i demanava la presència urgent d’una ambulància del SEM, l'altra va agafar al nen, posant-lo cap per avall fent tasques de rehabilitació per si tingués algun objecte a l’interior de la boca o fins i tot la seva llengua pogués obstruir les vies respiratòries. “El primer que vaig fer és fer-li la maniobra d’Heimlich”, diu Jordi. Tot seguit va fer comprovacions i va poder observar que el nen tenia pols, però no va poder comprovar si respirava a causa de l’enrenou que hi havia en aquell moment.
Al lloc del succés es va personar un treballador del CAP Can Moritz -que es troba a prop-, i es va decidir portar-lo a l'interior del centre sanitari on diversos metges i metgesses ja estaven a punt per intervenir. Els sanitaris van poder comprovar que el nen ja començava a respirar. El personal del CAP van utilitzar un Desfibril·lador Extern Automàtic (DEA) a més de punxar-li amb diversos medicaments, moment que va començar a reaccionar. Després d'uns minuts, el menor es va estabilitzar. Va ser aleshores, quan els agents van poder parlar amb la mare, molt nerviosa per la situació que estava vivint, per ajudar-la a tranquil·litzar-se i d'aquesta manera també poder identificar-la. “Aquest mateix dia havíem anat a l’Hospital Sant Joan de Déu, ja que en Jon tenia un problema de gastroenteritis. Ens van dir que li havia baixat el sucre i ens van dir que havíem de fer”, explica la mare.
“Va ser una situació de molta angoixa i molts nervis, però érem conscients que havien de salvar al nen. La veritat és que ho vam passar fatal, i no vam marxar fins que no vam veure que el menor estigués bé”, comenta la Núria. “Vam sortir els dos tremolant del CAP, perquè havíem viscut una situació nova per a nosaltres acostumats a altres situacions policials i assistencials”, afegeix en Jordi. El mosso és conscient que va passar una mala estona: “En aquest cas la situació depenia de mi. Em vaig posar a la pell de la mare, i vaig pensar que el nen podria ser el meu fill.”
Una ambulància va traslladar en Jon a l’hospital on va acabar de rebre el tractament adequat. “Encara tinc por del que li pugui passar al meu fill, però a poc a poc m’estic recuperant i aquesta por és cada vegada menys intensa. La veritat és que et fas a la idea fins que no vius en primera persona”, diu la Laura.
Dies després, la mare i el seu fill es van retrobar amb la parella de Mossos d’Esquadra que havien intervingut. Uns autèntics herois. Durant la trobada, els agents van comprovar com en Jon ja estava fent una vida normal. “Els estic molt agraïda per la seva ajuda. En tot moment es van preocupar de mi i del nen. Fins i tot després es van interessar de com estava en Jon”, manifesta la mare.
Al final, una nova història amb intervenció assistencial dels Mossos d’Esquadra i sanitaris, que va acabar amb un final feliç. En aquest cas salvant la vida d’un menor.
Marçal Fontanals / Fotos: Mossos d’Esquadra