En ple procés de desconfinament, la societat baixllobregatina reclama que els que gestionen les institucions municipals i supramunicipals ho facin amb solvència per superar la greu crisi econòmica que està per venir
Des de fa unes setmanes els trenta municipis del Baix Llobregat estan en ple procés de desconfinament, encara que amb una marxa molt lenta. La crisi sanitària de la COVID-19 ha deixat gairebé tota la ciutadania dos mesos a casa. Una situació nova i inesperada que ha aturat de sobte la nostra societat. Són temps de molts sacrificis però també d’infinita solidaritat. Milers d’iniciatives -esportives, culturals, econòmiques, educatives i socials- d’arreu del nostre territori han vist la llum demostrant, una vegada més, que la ciutadania i les institucions del Baix Llobregat tenen empenta en moments molt difícils com els que estem vivint.
Reacció tardana
Des que va començar a agreujar-se la crisi sanitària, els primers que van agafar les regnes de la greu situació per intentar gestionar-la van ser els governs espanyol i català, a més que les dues corporacions metropolitanes com la Diputació de Barcelona o l’AMB així com els diferents ajuntaments de la nostra comarca. La pandèmia es va avançar a qualsevol previsió tot i que tothom -els polítics- ja tenien dades reals -des del Departament de Salut- del que estava succeint al seu entorn. Però la seva reacció va arribar tard.
Gran resposta
Tanmateix, des de totes les diferents institucions municipals i supramunicipals es van afanyar a ‘rehabilitar-se’ exercint accions arreu del territori: desinfeccions exprés tant a residències com en espais públics, suspensió dels impostos i rebuts de serveis municipals i metropolitans, control policial en carrers i carreteres per evitar la mobilitat innecessària i prohibida, plans de xoc econòmics, habilitació d’hotels medicalitzats aprovats per Salut, etc. Paral·lelament, la societat baixllobregatina va fer també un pas endavant per ajudar de diferents maneres (voluntariat, lliurement menjar, confecció de mascaretes, donacions econòmiques, etc).
No va ser suficient. La pandèmia de coronavirus es va escampar com una taca d’oli afectant tots els sectors de la nostra societat. El resultat va ser milers d’infectats pel virus, morts, hospitals gairebé col·lapsats, residències desateses, ajudes insuficients, informacions contradictòries, ERTOs (9.080 expedients i 96.175 persones afectades al tancament de la present edició) i acomiadaments amb un gran increment de l’atur comarcal (47.739 persones aturades registrades a l’abril), diferències de gestió entre governs (Madrid-Catalunya)-, etc. Durant moltes setmanes la ciutadania ha hagut de conviure amb aquesta situació que demanava però una resposta eficient dels nostres polítics. El resultat ha estat una profunda decepció i descontent de bona part de la població per la gestió realitzada per aquells que ens representen en els ajuntaments, Diputació, AMB, al Parlament o a Madrid.
Oportunitat
La millora de les dades d’afectats per coronavirus i la recuperació progressiva però lenta de la situació permet veure llum al final del túnel a la crisi sanitària. Una situació que ha deixat moltes persones en una situació de vulnerabilitat i que necessiten ajuda urgent. És el moment “de la bona política” i dels que treballen en això. Davant tenen una gran oportunitat de tirar endavant els municipis, la comarca i el país aplicant mesures efectives per reflotar una economia i una societat molt ‘tocada’ per la COVID-19.
Les mesures estan arribant. Els governs municipals ja estan aplicant mesures per activar de nou l’economia local. Un dels primers sectors que s’ha posat al costat dels ajuntaments és la patronal. PIMEC Baix Llobregat-l’Hospitalet defensa que els consistoris puguin disposar del superàvit generat el 2019 i dels romanents d’anys anteriors amb l’objectiu de definir i impulsar projectes municipals de reactivació econòmica per tal de poder mantenir llocs de treball, davant el descens d’activitat econòmica general i la situació en què quedaran les pimes i els autònoms després de la crisi sanitària de la COVID-19. A més, reclamen mesures de reactivació. Carles Ruiz, alcalde de Viladecans, destaca que “s’ha de preservar la supervivència de les empreses” i defensa “més coordinació, a nivell metropolità i comarcal, a l’hora d’afrontar i donar resposta a les problemàtiques comunes”. Mentrestant, Anna Martínez, alcaldessa de Santa Coloma de Cervelló, aposta per “impulsar i consensuar idees per sortir de la crisi a nivell comarcal.”
En aquest sentit, la Diputació ha anunciat l’aportació de més de 5,6 milions d’euros per fer front a la COVID-19 i, recentment, 1.000 milions per a reactivar els ajuntaments fins al 2023. “Entre tots -administracions, agents socials, empreses- hem de sumar i treballar plegats. Només sortirem d’aquesta situació si anem tots a una. Cal repensar on estem, cap on anem i tenir clar que no ens podem aturar”, destaca Núria Marín, presidenta de la Diputació de Barcelona. L’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb capacitat d’oferir serveis, també aporta el seu valor afegit impulsant iniciatives de reconstrucció de l’economia comarcal. A més, els sindicats han d’acompanyar i lluitar establir unes bones condicions per un marc laboral estable.
Després de l’esforç que ha fet la ciutadania aquestes setmanes ara toca als polítics realitzar un bon exercici de responsabilitat amb arguments, molta informació i intentar esvair els dubtes que s’ha generat. A les seves mans està el futur de les ciutats i pobles de la comarca. Ja no val fer-se la foto davant d’un hospital, ara cal passar a l’acció efectiva i eficaç. Els polítics disposen d’una segona oportunitat.
Enfrontament entre administracions
Durant aquests mesos de confinament, Sant Andreu de la Barca va viure un dels episodis a la comarca més ‘tristos’ de la crisi sanitària. La construcció -a iniciativa del consistori i la Guàrdia Civil- sense el permís del Departament de Salut d’un hospital de campanya en un pavelló va provocar una gran crisi institucional entre l’ajuntament i la Generalitat.
Una situació que va acabar al jutjat (la denúncia va ser arxivada) i la consellera de Salut, Alba Vergés, declarada per l’alcalde, Enric Llorca, “non grata a la ciutat”. Una situació política que va posar en relleu les diferències entre l’equip de govern (PSC i Cs) així com la resta de grups municipals a l’oposició. Va ser clar exemple de política de ‘baix nivell’ allunyada del front comú que cal per superar políticament i entre tots aquesta pandèmia.
Redacció / Fotos: Arxiu-Ajuntaments-Diputació-AMB