La pineda del Castell de Castelldefels, en perill

Imprimeix

Segons una plataforma ciutadana, l’Ajuntament té un 45% de la promoció immobiliària mentre que la resta és d’una empresa privada que vol construir sis edificis a la zona verda

Castelldefels està en peu de guerra. Des del passat diumenge 8 de desembre, desenes de persones acampen a la pineda del Castell de Castelldefels amb l’intent d’aturar la construcció de sis edificis de pisos de cinc plantes i planta baixa en un dels pocs espais verds que queden al municipi baixllobregatí. Agrupats en la plataforma Defensem la Pineda del Castell, els concentrats, de diferents posicions polítiques, denuncien que Castelldefels ja té urbanitzat el 90% de la seva superfície i que construir a la pineda atempta "contra el dret dels veïns i veïnes de tenir un entorn natural."

Captura de pantalla 2018 07 12 a las 23.01.11

A més, recorden que l'espai, a tocar del Parc del Garraf, actua com a corredor biològic de moltes espècies protegides. Els veïns també critiquen que els terrenys, propietat de Santiveri (55%) i del mateix consistori (45%), han estat molts anys abandonats, i que ara, sense previ avís, s'ha preparat la zona en un temps rècord per començar les obres de manera imminent. “Han pactat entre les dues parts per fer una reordenació urbanística a esquenes de la ciutadania i sense comptar amb la seva opinió. Ara, segons l’Ajuntament, ja no es pot fer res perquè tot està legalitzat. El consistori ha actuat més com un promotor urbanístic que per vetllar per l’interès de la ciutadania”, explica Ramon Sanahuja. A més, considera que “l’Ajuntament no ha pensat les conseqüències que pot tenir, ja que per als castelldefelencs i castelldefelenques és un símbol del poble. Hi ha molta gent molt enfadada perquè no hi ha voluntat política per solucionar el problema.”

Captura de pantalla 2018 07 12 a las 23.02.31

Captura de pantalla 2018 07 12 a las 23.03.26

Captura de pantalla 2018 07 12 a las 23.03.16

Tot i que el pla urbanístic al voltant del castell és dels anys 70, molts veïns de Castelldefels pensaven que els terrenys on es construiran els habitatges no eren propietat de ningú perquè feia anys que semblaven abandonats per falta de manteniment i neteja. De fet, la primera notícia de la construcció dels blocs de pisos la van tenir quan van aparèixer unes tanques per delimitar la zona de treball ara fa un parell de setmanes. A partir d'aquí, els veïns, "farts de sobreconstrucció i especulació urbanística", es van organitzar per intentar aturar el projecte. Els veïns expliquen que el 2008 la pineda, situada al punt més elevat de l'avinguda del Primer de Maig, va deixar de ser zona verda en virtut d'una permuta per reduir l'edificabilitat de la zona més propera al castell. Ja en aquell moment es van organitzar per oposar-s'hi, però la crisi econòmica va aparcar el projecte que no ha revifat fins ara.

Sira, membre de la plataforma Defensem la pineda del castell, explica que la resposta que han obtingut fins el moment és que "les obres són legals" i que tiraran endavant. De fet, personal de la constructora ja s'ha anat acostant a la zona i es preveu que les màquines comencin a treballar ben aviat –al tancament del diari-. “Serà de gran impacte visual i estem totalment en contra. És una autèntica vergonya”, afegeix Sira. La veïna Merixell Esteve també es mostra en contra de la urbanització de la zona: “Això és el pulmó del poble i és l’única pineda que queda.”

La proposta de la plataforma a la promotora és fer una permuta de terrenys a d’altres zones de la ciutat. Però, l’alcaldessa de Castelldefels, Maria Miranda, considera que el municipi està “gairebé tot construït i aquesta opció no és viable.”

Defensa del projecte

El consistori, en un comunicat (La Premsa del Baix va voler parlar amb algun responsable municipal però no va tenir cap resposta), ha apuntat que el 2008 va reduir la superfície edificable del Pla d'urbanització de l'entorn del castell mitjançant una modificació del Pla General Metropolità per preservar la màxima superfície de zona verda. Així, dels 5.373 m2 edificables en un primer moment s'ha passat als poc més de 4.000 actuals, el 13,7% de la superfície de la zona. També destaca que la zona verda creix fins als 18.502,45 m2. La pineda de l'entorn del Castell, que va ser plantada en 1956, es mantindrà; i es plantaran més arbres dels que es retirin. Un parc connectarà el barri de Can Vinader amb el Castell i es crearan noves places d'aparcament en l'entorn. Aquest parc tindrà 17.652 m2, estarà integrat en l'entorn urbà i comptarà amb dues places verdes.

getimatge castell 1

El consistori baixllobregatí apunta també que el projecte servirà per donar resposta a la demanda de lloguer social al municipi. El pla preveu la construcció de 205 habitatges, distribuïts en sis edificis. Quatre dels blocs estaran situats al carrer Pietat, que a més es reurbanitzarà per ampliar les voreres. És en aquests edificis on s'ubicaran els habitatges de lloguer social, més d'un centenar. Els altres dos edificis estaran situats a l'avinguda de Primer de Maig i serà de lloguer lliure.

Per últim, l'Ajuntament de Castelldefels recorda que els terrenys han estat històricament en mans privades i que no es pot impedir que s'hi construeixi i que en cas de fer-ho el consistori hauria de fer front a una indemnització a partir dels 40 MEUR.

Precedents

Les reivindicacions per preservar el poc espai verd que es converva a Castelldefels té uns precedents. Fa uns mesos va esclatar la polèmica amb la urbanització d’una part de l’Olla del Rei, de gran valor mediambiental. Un espai naturalitzat format per un conjunt de canals i llacunes interconnectats, que fa la funció de bassa de laminació. 

D’altra banda, l’Ajuntament va cedir, segons la plataforma, un espai públic a tocar de la institució educativa privada British School Of Barcelona per a la construcció d’equipaments esportius. “Es van carregar una pineda centenària a favor d’una escola elitista amb ús gairebé exclusiu per part d’aquest centre. Ha tornat a succeir el mateix com ja va passar amb el Canal Olímpic, que havia de ser per a la ciutat i els seus habitants i ha acabat sent una instal·lació privatitzada”, explica Sanahuja.

Redacció / Fotos: D.L.P.C-Arxiu-Aj. Castelldefels