La batalla contra els coloms

Imprimeix

Fa molts anys que els ajuntaments i la seva ciutadania els combat amb mitjans, algunes vegades poc ètics, que els enfronta amb protectores i associacions a favor dels animals

L’augment dels coloms a les nostres ciutats s’està convertint en un greu problema i un autèntic malson per a molts municipis del Baix Llobregat. Aus que, juntament amb altres com les gavines i cotorres argentines, han passat a conviure entre nosaltres de forma ja habitual. Els edificis són casa seva i les places públiques s’han convertit en el lloc per al seu oci diürn. La falta de conscienciació per part dels ciutadans pel que fa a donar-los de menjar és un dels grans problemes. A més cal sumar-hi el deteriorament d’edificis. Una suma de factors que han fet que els consistoris municipals, des de fa uns anys, realitzin una autèntica caça de coloms per a reduir el seu nombre. Un control de la seva població que ha aixecat un gran enfrontament amb els defensors dels drets dels animals per les mesures emprades.

repor 3

La majoria dels ajuntaments del Baix Llobregat fa molts anys que combaten els coloms i els efectes negatius que aquestes aus tenen en els seus respectius municipis. Tot i que la població de coloms s’ha reduït considerablement, la batalla no està guanyada. David Rubio, director comercial d’Ibertrac SL Control de Plagues, explica que existeixen diverses formes de control com la protecció d’edificis contra coloms i gavines, altres tècniques de control urbà com són la captura o la conscienciació social de no alimentar les aus i els anticonceptius. Considera que els coloms acaben esdevenint plaga, ja que les ciutats han creat un hàbitat molt favorable, pel fet que tenen molt aliment i llocs per nidificar: “els coloms són dolents pels edificis perquè l’excrement és molt àcid i fa malbé els materials, però a més a més pot portar altres problemes de risc sanitari, a banda de problemes d’àcars i insectes”. Pel director, la millor opció és reduir els llocs de niament protegint els edificis amb mètodes com sistemes dissuasius de punxes, fils amb molles i xarxes; equipaments que no són nocius per l’au i que tan sols són un impediment per a què puguin tenir un hàbitat per procrear de forma incontrolada.

repor 2

Mètodes poc ètics

La tasca de control dels coloms ha fet que alguns sectors més crítics considerin els mètodes poc ètics amb la vida animal. A més d’incidir en què el nombre d’aus controlades no és fiable, ja que des de 2006 no existeix un cens públic. Aquesta forma, que no agrada en absolut a les protectores ni associacions d’animals, consisteix en l’eliminació d’individus de manera física (amb diòxid de carboni en cambres). Com és lògic, el mètode crea una gran polèmica. Al contrari, els ajuntaments manifesten que altres mètodes com l’esterilització a Barcelona no funcionarien. Carmen Méndez, presidenta de l’Associació Defensa Drets Animals (Adda), es posiciona en contra de què els animals en funció del seu volum es puguin qualificar de plaga. A més, afegeix que els mètodes que s’han aplicat per a controlar aquest augment no han sigut cap solució, sinó més aviat el contrari, han sigut el problema que ha ocasionat que vagi en augment. “Quan es captura una població de coloms el que fa immediatament una altra població és ocupar aquell espai i a vegades en millors condicions”, diu. Méndez es mostra molt critica, ja que opina que estan vulnerant els principis de la declaració dels drets dels animals, en què recull que s’han de buscar fórmules alternatives per a regular la seva població. “És un mètode totalment obsolet i cruel, un sistema que no duu a res, l’únic que fa és matar per matar i propicia que s’augmenti el nombre de coloms”, manifesta. La polèmica està servida, ja que encara no s’ha trobat una solució al problema.

Un fàrmac anticonceptiu

Dos municipis catalans –Cardona i Molins de Rei- van ser pioners a tot l’estat espanyol l’any 2013 en controlar la població de coloms mitjançant el subministrament d’un fàrmac anticonceptiu (un blat de moro recobert de nicarbazina). Quatre anys després, ja són una trentena de ciutats catalanes (quatre al Baix Llobregat: Olesa, Santa Coloma de Cervelló, Molins de Rei i Esparreguera) les que fan servir aquest mètode per controlat les plagues de coloms i, al conjunt de l’Estat, se supera la quarantena. L’empresa anoienca ZooEthics és l’encarregada de subministrar aquest producte arreu de l’Estat i el seu director tècnic, Josep Costa, fa un balanç molt positiu dels primers anys d’implantació. Costa explica que la reducció de la població de coloms en el primer any de subministrament del pinso anticonceptiu és d’un 30% i, al cap de quatre anys, la reducció s’enfila a 70%.

repor 5

Segons Costa, hi ha dos motius principals que expliquen que cada cop hi hagi més municipis interessats en sumar-se a la iniciativa. En primer lloc, “la demostració que el sistema és eficaç”. El segon motiu és, segons ell, “que cada cop l’opinió pública està més en contra de fer captures i sacrificis”. El biòleg creu que avui en dia hi ha un “rebuig social” al sacrifici de coloms i, fins i tot, “en molts casos suposa un escàndol”. Aquesta situació provoca que “els responsables polítics es decantin per mètodes de control ètics.”

Redacció / Fotos: Arxiu