Dels trenta municipis que formen part del Baix Llobregat, un total de disset s’ha posicionat al costat del Sí, mentre que dotze han manifestat que NO col·laboraran amb la cessió d’espais públics
La Generalitat ha convocat un Referèndum per a la independència de Catalunya el proper diumenge 1 d’octubre. Una decisió que ha comportat un autèntic terratrèmol polític entre l’Estat espanyol i la Generalitat. Un total de 948 municipis catalans han estat cridats a participar, dels quals a la comarca del Baix Llobregat compta amb trenta. D’aquests, un total de disset ajuntaments s’han posicionat al costat del SÍ i, per tant, donaran ple suport a aquesta iniciativa del Govern català facilitant espais públics o col·laboraran amb la seva organització sense cessió. Mentrestant dotze consistoris, els que tenen un demogràfic més gran i governats majoritàriament pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), han manifestat que NO formaran part de l’1-O. Sant Feliu de Llobregat encara està indecís. Dues posicions enfrontades que deixa el Baix Llobregat en una situació de divisió, amb un desenllaç que ningú pot preveure a hores d’ara.
SI
La gran majoria d’ajuntaments baixllobregatins que s’han posicionat al costat del Sí i estan a favor del Referèndum donant compliment al Decret de convocatòria signat pel Govern de la Generalitat estan governats per ERC o PDeCAT, com per exemple de Sant Esteve Sesrovires, Collbató o Sant Vicenç dels Horts, de signe republicà. Precisament, la seva alcaldessa, Maite Aymerich, ha manifestat que “se’ns ha acabat la por, i Sant Vicenç tindrà urnes. Aquest cop guanyarem, perquè surti el que surti, votarem”. Entre els consistoris ‘convergents’ es troba Molins de Rei i Martorell -els més importants-. Xavier Fonollosa, alcalde d’aquest darrer municipi, explica que “des de les institucions hem treballat per recuperar les llibertats perdudes fa més de 300 anys i, aquest 1 d’octubre, la ciutadania és cridada a triar lliurament i voluntàriament el seu futur polític. Això que seria normal en qualsevol país d’Europa, aquí no ho és i ens ho volen impedir. Ara és hora que ens mobilitzem com a poble. El govern del meu país, el Parlament del meu país ha fet la seva feina. Més de dues terceres parts dels ajuntaments també hem fet la feina. Però necessitem una gran mobilització. Necessitem que el dia 1 d’octubre hi hagi una gran mobilització. Lliure i voluntàriament.”
En el cas de Molins de Rei la coalició entre PDeCAT i PSC no ha estat impediment perquè s’aprovés participar l’1 d’octubre sense trencar el pacte de govern entre les dues formacions (sí ha passat a Esplugues de Llobregat), tot i que els socialistes consideren irresponsable saltar-se la llei.
Molt significatiu ha estat la decisió de l’alcalde d’Abrera, Jesús Naharro, de Corbera, Rosa Boladeras, de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà, que també és el president del Consell Comarcal del Baix Llobregat o de Castelldefels, Maria Miranda. Els quatre, membres del PSC, finalment han decidit participar en el Referèndum trencant la disciplina de partit. Tot i que ja es van afanyar a dir que no posaran a disposició els locals de titularitat municipal per la decisió del tribunal Constitucional de suspendre la Llei 19/2017, ja han manifestat que donaran tot tipus de facilitats perquè els seus ciutadans i ciutadanes puguin participar en la jornada electoral. Precisament, en un comunicat de l’Ajuntament de Castelldefels s’explica que “per a aquest govern preval el projecte de ciutat que compartim entre els partits que formem l’Equip de Govern Municipal (PSC, Movem, ERC, Castelldefels Sí Pot i PDeCat). En conseqüència ens comprometem a continuar treballant en la defensa dels drets socials i democràtics.”
Altres ajuntaments com Torrelles de Llobregat, Olesa de Montserrat o Santa Coloma de Cervelló, amb opcions polítiques diferents, també han manifestat que estan a favor de facilitar als seus ciutadans i ciutadanes puguin anar a votar sense tenir en compte les sancions que pugui haver-hi.
NO
A l’altre extrem estan els ajuntaments que han manifestat que no prendran part en el referèndum de l’1 d’octubre, la majoria del PSC però també d’ICV-EUiA. En total dotze. Precisament, bona part d’aquests consistoris són els que registra major volum de població de la comarca. És el cas de Cornellà, Sant Boi, Viladecans, El Prat o Gavà.
Des que es va convocar el Referèndum, Miquel Iceta, primer secretari del PSC, ha insistit que no donaria suport a l’1-O. Precisament, Iceta, va qualificar a Viladecans d’”inacceptable” que el Govern de la Generalitat es vulgui saltar la llei, “però encara ho és més que pretengui que se la saltin els altres”. El màxim dirigent socialista rebutjava així les declaracions del President de la Generalitat, Carles Puigdemont, en les que demanava que es pressionés alcaldes i alcaldesses perquè “no complissin la llei”. Per a Iceta la crida del president de la Generalitat és “irresponsable i temerària”, per això el líder socialista va fer una crida a “mantenir el respecte per totes les idees”. D’altra banda, Miquel Iceta va insistir que “tothom sap que no hi haurà referèndum efectiu, perquè sense cens, amb les urnes amagades i amb les paperetes impreses a casa no hi ha garanties”, i va evidenciar que “no es pot acceptar que es digui que la llei del referèndum està vigent, ja que està suspesa pel Tribunal Constitucional”. A més, va desmentir amb contundència informacions sobre un suposat incompliment de la llei per part d’ajuntaments socialistes “no es pot fer cas del que afirmen pàgines web que són clarament parcials” i va remarcar que “cap electe socialista se saltarà la llei”. Iceta va recordar finalment que la majoria de la ciutadania de Catalunya resideix a pobles i ciutats en les quals les seves corporacions respectaran la llei De totes maneres, li han sortit ajuntaments ‘rebels’ com Abrera, Sant Just Desvern o Castelldefels. D’altra banda, Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi, ha manifestat que “cal respecte a la diversitat d’opinions de la ciutadania sobre el Referèndum.”
En la mateixa línia està l’Ajuntament del Prat de Llobregat. El seu alcalde, Lluís Tejedor, d’ICV-EUiA, ha informat al Govern de la Generalitat que no cedirà locals municipals per celebrar el referèndum d’independència. En resposta a la carta que el president, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, van enviar als ajuntaments reclamant la seva col·laboració, Tejedor apunta que l’informe jurídic encarregat al secretari municipal conclou que atesa la suspensió del referèndum per part del Tribunal Constitucional (TC) qualsevol acord o actuació municipal que ignori aquesta suspensió “podria comportar eventuals responsabilitats legals”. Unes responsabilitats, afegeix, que “podrien ser extensives al personal municipal que hi participés”. L’Ajuntament del Prat resta ara a l’espera de les noves consideracions de la Generalitat al respecte -al tancament de la present edició-.
Indefinició
Tal com passa a la resta de la comarca, els defensors i detractors per a la celebració d’un Referèndum d’independència el proper 1-O ha marcat, en els darrers mesos, la vida política de Sant Feliu de Llobregat, capital del Baix Llobregat. Recentment, l’alcalde del municipi, Jordi San José, ha respost a la carta enviada pel president de la Generalitat i el vicepresident que els demanava la cessió d’espais municipals per a convertir-los en punts de votació. San José, al tancament de la present edició, tenia una posició indefinida. De totes maneres, manifestava la seva “disposició de garantir i facilitar el dret a la participació i a la mobilització sempre que no es pogués generar cap actuació que pogués comportar pel personal municipal, una situació d’inseguretat jurídica en relació al compliment de la legalitat”. Des del consistori s’ha sol·licitat les actuacions previstes per la Generalitat en relació als espais que disposa a cada districte de la localitat, ja sigui de la seva propietat o bé gestionats directament.
Posicionament dels Ajuntaments
Relació dels municipis del Baix Llobregat que s’han definit a l’hora de facilitar espais públics o col·laboraran amb l’organització gràcies a un acord amb la Generalitat el proper 1 d’octubre (informació obtinguda a través d’Ajuntaments i webs al tancament de la present edició):
SÍ
Begues
Sant Climent de Llobregat
La Palma de Cervelló
Corbera de Llobregat
El Papiol
Molins de rei
Martorell
Castellví de Rosanes
Olesa de Montserrat
Collbató
Sant Esteve Sesrovires
Santa Coloma de Cervelló
Sant Vicenç dels Horts
Castelldefels
Sant Just Desvern
Abrera
Torrelles de Llobregat
NO
Pallejà
Sant Joan Despí
Viladecans
El Prat de Llobregat
Esplugues de Llobregat
Cornellà de Llobregat
Gavà
Cervelló
Sant Boi de Llobregat
Sant Andreu de la Barca
Esparreguera
Vallirana
SENSE DEFINIR-SE
Sant Feliu de Llobregat
Redacció / Fotos: Arxiu-PSC-Aj. El Prat/Torrelles/Martorell