El PSC guanya en quinze dels trenta municipis de la comarca; ERC se situa en la segona força amb més vots; Ciutadans i les forces alternatives d’esquerres entren amb força als consistoris, mentre que el PP i CiU són els grans derrotats en les passades Eleccions Municipals 2015.
Després de la celebració de les Eleccions Municipals el passat diumenge 24 de maig, els resultats obtinguts pels diferents partits polítics han permès que les forces d’esquerra hagin guanyat terreny respecte a les darreres eleccions del 2011 i siguin les grans triomfadores dels comicis locals.
Una vegada més, el PSC ha demostrat que el Baix Llobregat segueix sent un dels seus feus més importants a Catalunya. Els socialistes han estat la força més votada i han guanyat en quinze dels trenta municipis que conformen la comarca. Els altres partits triomfadors dels comicis locals han estat ERC, que dobla els resultats del 2011 i es converteix en la segona força més votada, així com Ciutadans (C’s), que fa bons els pronòstics i es converteix en un partit decisiu en molts consistoris on la fragmentació obligarà al pacte. La irrupció d’altres partits a l’aixopluc de Podemos o Guanyem també tindran una gran presència en els ajuntaments baixllobregatins, mentre que PxC ja no tindrà presència a la comarca durant quatre anys. Mentrestant, ICV-EUiA va viure una jornada electoral molt diversa. L’altra cara de la moneda van ser CiU i PP, que van ser els grans perdedors de les Eleccions Municipals 2015.
Només en quatre municipis es va aconseguir majoria absoluta: Vallirana i Sant Joan Despí, amb la clara victòria del PSC, a Torrelles de Llobregat, on es va imposar CAT-Torrelles, i Olesa de Montserrat, amb el triomf del Bloc Olesà. A la resta, els partits guanyadors hauran de conformar un nou govern local amb ‘el pacte’ postelectoral com a principal protagonista situant el mapa polític a la nostra comarca molt obert.
PSC, el guanyador
Un total de 92.148 vots van assolir les diferents propostes del PSC a la comarca, és a dir, 5.300 vots més que a les eleccions de fa quatre anys i que van situar als socialistes, amb un 27,72% (160 regidors), com la força més votada al Baix Llobregat. Van aconseguir guanyar en quinze municipis: Abrera, Cervelló, Cornellà, Esparreguera, Esplugues, Gavà, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi, Sant Esteve Sesrovires, Corbera, Collbató, Sant Joan Despí, Sant Just, Vallirana y Viladecans. Destacar que a Vallirana i Sant Joan Despí manaran amb la majoria absoluta, per la qual cosa, no hauran de pactar, encara que van perdre l’hegemonia a Cornellà i força a Castelldefels.
ERC, dobla resultats
Els republicans van ratificar a les Eleccions Municipals 2015 els grans resultats que van assolir a les Europees l’any 2014 i, d’aquesta manera, recuperen el terreny perdut als darrers comicis locals. ERC va obtenir un total de 42.392 vots (més de 23.000 respecte a fa quatre anys) sumant 83 regidors que els van situar com a segona força política del Baix Llobregat. Sense cap dubte, els brillants resultats assolits per Oriol Junqueres a Sant Vicenç dels Horts van ser els més significatius i que van permetre revalidar l’alcaldia amb molta més solvència. A més, en municipis com Cervelló, Collbató, Corbera, Olesa de Montserrat, Sant Esteve, Vallirana, Begues o Torrelles de Llobregat ERC es va situar com a segona força política. I en poblacions com El Prat, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Viladecans, Cornellà, Sant Esteve Sesrovires o Castelldefels torna a tenir representació.
CiU, quarta força comarcal
Convergència i Unió (CiU) va ser un dels grans perdedors a les Eleccions Municipals, passant de ser la segona força a la comarca l’any 2011, amb un 16,1% dels vots, a la quarta amb el 9,41%. Els nacionalistes van perdre 16.348 vots i un total de 44 regidors (han aconseguit 70). En municipis com Esparreguera van deixar de ser la primera força política, i a Viladecans i Cornellà no van aconseguir representació. També van perdre regidors a Castelldefels, Sant Vicenç dels Horts, Sant Feliu, Sant Just, Sant Joan Despí o Sant Boi. L’altra cara de la moneda va ser a Molins, Sant Climent, Castellví de Rosanes, Begues i Martorell on van ser els més votats, tot i que a la capital del Baix Llobregat Nord van perdre la majoria absoluta.
ICV-EUiA, mantenen els seus feus
Tot i l’augment dels vots dels partits d’esquerra, la coalició ecosocialista va experimentar un lleuger retrocés respecte a les passades eleccions. Van passar del 16% al 12,76% deixant de ser la tercera força més votada al Baix Llobregat sumant un total de 42.434 vots i 72 regidors. De res li va servir formar ‘enteses’ amb altres forces polítiques en diferents ajuntaments de la comarca. Fins i tot a Gavà va perdre representació municipal. El més positiu va ser que es va imposar de nou a Sant Feliu, Santa Coloma de Cervelló, La Palma de Cervelló i El Prat, on Lluís Tejedor es convertirà en l’alcalde més recorregut de Catalunya.
D’altra banda, Bloc Olesà assoleix la majoria absoluta en Olesa de Montserrat, per la qual cosa no haurà de pactar amb ningú.
PP, una alegria
Els populars es van situar com a la setena força més votada a la comarca a les passades Eleccions Municipals (la quarta fa quatre anys). El PP, junt amb CiU, va ser un dels partits més castigats pels votants, ja que va passar de 43.710 vots l’any 2011 als 28.206 actuals quedant-se amb només 32 regidors. En municipis com Viladecans, Sant Boi, Cornellà o El Prat van deixar de ser la segona força en el consistori i van perdre regidors a Sant Joan Desí, Gavà, Esplugues o Abrera. A més, a Vallirana, Sant Vicenç dels Horts, Sant Esteve Sesrovires, Pallejà, Molins de Rei, Cervelló i Collbató es van quedar sense representació. L’única alegria va ser a Castelldefels, on Manuel Reyes va tornar a guanyar.
C’s, compleix els pronòstics
Amb un total de 31.084 vots, Ciutadans va irrompre amb força a la comarca passant d’un regidor als 37 actuals. Els taronges es van situar com a segona força política en municipis com Viladecans, Esplugues i Gavà, mentre que a Cornellà, Sant Boi i Sant Vicençs dels Horts van ser la tercera força més votada. S’esperava molt més de C’s després de les excel·lents enquestes que havien realitzat diferents mitjans de comunicació abans dels comicis.
CUP, més de 10.000 vots
Una altra proposta d’esquerra alternativa també ha tingut excel·lents resultats. La CUP ha passat de poc més de 7.000 vots fa quatre anys als 10.228 en aquestes eleccions, aconseguint 16 regidors i representació a Corbera, Esplugues, Sant Boi, Molins de Rei i Esparreguera.
PxC, sense representació
Amb un 1,52% dels vots, Plataforma per Catalunya (PxC) no va poder aconseguir igualar els bons resultats assolits el 2011, quedant-se sense representació en els consistoris com Olesa, Sant Andreu de la Barca, Viladecans, Esparreguera, Abrera o Sant Boi de Llobregat, on va perdre els tres que tenia.
Altres
Les enquestes no es van equivocar quan anunciaven que les candidatures populars sota l’aixpluc de Guanyem o Podem podrien treure uns bons resultats. En molts municipis del Baix Llobregat s’ha fet realitat. Dos exemples els tenim a Cornellà de Llobregat, amb Cornellà en Comú-Crida per Cornellà, que va passar directament a ser la segona força política i la formació Sí se Puede Sant Joan Despí, també segona en intenció de vots a Sant Joan Despí. A Gavà, la candidatura Gavà, Sí es Pot, estarà en el ple. Mentre, a Torrelles de Llobregat, la proposta CAT-Torrelles va desbancar CiU. Junts pel Papiol també va tornar a guanyar les eleccions tot i que perd un regidor. En total, aquestes candidatures van aconseguir més de 43.000 vots i 68 regidors.
Les dades
Es van celebrar eleccions en els 947 ajuntaments catalans, al Consell General d’Aran i als 42 consells comarcals. En total s’escullen 9.065 regidors, 13 consellers generals d’Aran, i 1.067 consellers comarcals. El cens electoral és de 5.376.160 persones (un total de 52.698 estrangers residents a Catalunya van tenir dret a votar), gairebé 70.000 més que les que van poder votar fa quatre anys. Per demarcacions, a Barcelona van tenir dret a vot 3.969.881 persones; a Girona 495.602; a Lleida 300.188, i a Tarragona 547.791.
Així, el nombre de col·legis electorals a Catalunya va ser de 2.730 i el total de meses electorals de 8.012. El nombre de membres titulars de les meses fou de 24.036 i els suplents són 48.072.
El nombre d’efectius policials que van vetllar per la seguretat durant la jornada electoral és de 5.545, 3.786 dels quals són Mossos d’Esquadra i 1.759, policies locals.