Davallada històrica del PSC-PSOE i PP, mentre que CiU, ICV-EUiA i C’s guanyen vots respecte a les darreres eleccions europees.
El PSC-PSOE continua sent la força més votada a la comarca segons els resultats de les eleccions al Parlament Europeu amb el 20,51% (55.506 vots). Tot i això, el partit ha patit una davallada històrica -seguint amb la línia del revés que ha sofert a tot l’Estat- en perdre més de 40.000 vots respecte a les darreres eleccions europees de 2009. A Abrera, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Viladecans, feus tradicionalment socialistes, el PSC-PSOE ha estat la candidatura més votada.
ERC-NECat-EPDD va fer bons els pronòstics i es va col·locar com el segon partit més votat al Baix Llobregat amb un total de 46.960 vots (17,35%). La formació republicana ha triplicat amb escreix els seus resultats obtinguts l’any 2009 (13.728) i només s’ha situat a poc més de 8.500 vots de guanyar les eleccions a la comarca. Els municipis on ERC ha estat el partit polític més votat han estat Begues, Castellví de Rosanes, Collbató, Cervelló, Corbera, El Papiol, Esparreguera, Molins de Rei, Martorell, Olesa de Montserrat, Pallejà, La Palma de Cervelló, Sant Climent de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Sant Esteve Sesrovires, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat i Vallirana.
Tot i que CiU ha perdut en municipis tradicionalment convergents com Martorell, la federació nacionalista ha guanyat en nombre de vots respecte a les darreres eleccions situant-se com a tercera força política: ha passat de tenir l’any 2009 un total de 32.158 vots a tenir-ne 34.940 (12.91%). Només ha pogut guanyar en Sant Just Desvern.
Molt a prop s’ha col·locat ICV-EUiA, quarts en números de vots (32.780, 12,11%). Poc més de 2.200 vots han separat els ecosocialistes de la tercera posició gràcies a doblar amb escreix els resultats obtinguts l’any 2009 (13.935).
El càstig al bipartidisme a nivell espanyol també s’ha fet sentir molt al Baix Llobregat. Això s’ha reflectit en el PP, l’altra força hegemònica a l’Estat -ha guanyat les eleccions europees 2014 a Espanya-. Ha experimentat una disminució molt important de vots a Catalunya, però també a la comarca on s’ha situat com a cinquena força política més votada. Els populars han passat dels 40.907 vots el 2009 als 28.714 (10,61%).
L’altra gran guanyadora de les eleccions europees al Baix Llobregat ha estat, sense cap dubte, Ciutadans (C’s). El partit d’Albert Rivera ha aconseguit uns resultats espectaculars i històrics per aquesta formació que l’any 2009 va assolir només 1.278, i aquest cop ha obtingut 22.941 vots (8,48%). C’s ha estat la sisena força política amb més vots.
Cal destacar també l’increment que ha experimentat UPyD, passant dels 2.027 (2009) als 5.248 (1,94%) el 2014. Els baixllobregatins també han apostat per formacions de nova creació i que es presentaven per primer cop a unes eleccions europees. És el cas de Podemos (18.349, 6,78%) i el Partit Animalista-PACMA (4.457, 1,65%).
Altres dades
A les sisenes eleccions europees, més de 34,81 milions de persones van estar cridades a votar ahir a Espanya (uns 5,3 milions van ser a Catalunya, que representen 130.000 electors més que a les darreres eleccions europees el 2009). A la demarcació de Barcelona van tenir dret a vot prop de quatre milions de persones, de les quals unes 600.000 resideixen al Baix Llobregat. Un total de 273.250 persones, és a dir un 46,18%, van exercir el seu dret a vot, mentre que 312,819 (53,82%) es van abstenir. Els vots nuls van ser 2.584, i en blanc, 5.186.
Multireferèndum
També es celebrar en uns 130 municipis catalans l'anomenat Multireferèndum, una consulta popular sobre diverses qüestions com el deute públic, els transgènics, la sobirania energètica, les iniciatives legislatives populars (ILP), els serveis socials, la línia de molt alta tensió (MAT) o BCN World, entre d’altres. La Junta Electoral Central (JEC), avalada pel Tribunal Suprem, va prohibir la seva celebració però es va mantenir la convocatòria en molts municipis. Segons va informar el Ministeri de l'Interior en roda de premsa, els Mossos d'Esquadra i policia local van retirar les meses properes als col·legis electorals, per exemple a Olesa de Montserrat i Castelldefels, i en moltes de les poblacions es van aixecar acta i van identificar els membres de les taules de votació. En la majoria de casos, els organitzadors van donar la seva identificació i van decidir seguir a la taula del Multireferèndum.
Redacció / Foto: Ajuntament de Molins de Rei