Un total de vint-i-un ajuntaments dels trenta que hi ha a la comarca han mostrat la seva adhesió.
La sala Pal·ladius de Pallejà va acollir la presentació de la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat. L’acte va comptar amb la participació de Josep M. Álvarez (secretari general d’UGT), Joan Carles Gallego (secretari general de CCOO), Muriel Casals (presidenta d’Òmnium Cultural), Carme Forcadell (presidenta de l’ANC), Salvador Esteve (alcalde de Martorell), Oriol Junqueras (alcalde de Sant Vicenç dels Horts), Lluís Tejedor (alcalde del Prat de Llobregat) i Frederic Prieto (president de la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat).
Josep M. Álvarez, secretari general d’UGT, va recordar en la seva intervenció que “des de la guerra dels segadors fins avui, l’avenç nacional de Catalunya ha anat sempre acompanyat de l’avenç social, i ha de seguir sent així”. Álvarez va assegurar, a més, que UGT s’adhereix al dret a decidir “perquè és i representa una oportunitat per aprofundir en el sistema democràtic del país i assolir noves fites de llibertat i de drets” i que aquest “és el desig del poble català a dir prou a promeses incomplertes i a mentides.”
En la mateixa línia es va situar el discurs de Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO. Gallego va coincidir amb Álvarez a l’hora de destacar la necessitat de “fer avançar els drets nacionals i socials en paral·lel”. Segons Gallego, “Catalunya, com a subjecte polític de dret, està patint atacs per part de l’Estat espanyol” i “el compromís amb el dret a decidir és la voluntat clara d’abordar aquest conflicte polític real, a partir de la decisió de la gent.”
Tot seguit va arribar el torn de Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural. Casals va augurar que el futur cultural el faria Catalunya, perquè el conjunt europeu necessita de la nostra varietat. També va reconèixer que avui dia ningú és del tot independent, i va reclamar “el dret a tenir les limitacions i a decidir el que poden decidir els altres països del nostre entorn.”
Un dels moments més àlgids de la nit es va produir tot just abans de la intervenció de Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, quan va ser rebuda entre grans aplaudiments i amb bona part del públic dempeus. Forcadell va assegurar que “la Constitució és una llosa i sempre s’interpreta en contra de la voluntat dels catalans”. Per això considera que la Carta Magna no impedirà la celebració de la consulta el proper 9 de novembre. “No renunciarem a la consulta, està en joc la dignitat de Catalunya”, va manifestar. Segons Forcadell, “les urnes són inqüestionables i la consulta irrenunciable”. Fins i tot va apuntar que “si tornem enrere, morim, desapareixerem” i que “no tenim alternativa”. També va animar al públic que omplia la sala a votar a les eleccions europees, i a fer-ho als partits polítics favorables que el 9 de novembre se celebri la consulta. Finalment, va clamar per la unitat de les institucions: “si mantenim aquesta unitat, res ni ningú ens podrà impedir votar.”
Després de les entitats civils van prendre la paraula diversos alcaldes de la comarca. El primer d’ells, Salvador Esteve, alcalde de Martorell i president de la Diputació de Barcelona. Esteve va iniciar el seu discurs compartint amb el públic una confidència: “vaig començar a votar quan ja era grandet i pensava que ja estava tot encarrilat, però no; ara em volen fer tornar a la joventut”. Per Esteve, “el dret a vot el tenim perquè en el seu dia el vam guanyar”, i va assegurar que “hem de poder decidir, passi el que passi.”
Més tard va ser Oriol Junqueras, alcalde de Sant Vicenç dels Horts i president d’ERC, l’encarregat de defensar el dret a decidir al Baix Llobregat. Segons Junqueras, “als que neguen el dret a decidir els importa molt poc el que opini la gent”. L’alcalde de Sant Vicenç es va mostrar convençut que la independència és un dret i una necessitat “perquè hi ha molts patiments”. Junqueras va acabar la seva intervenció, a més, afirmant que “farem tot allò necessari per votar” i que “si el procés el protagonitza la majoria i no es resigna, no es rendeix i fa tot el possible, guanyarem.”
Lluís Tejedor, alcalde de El Prat de Llobregat, va definir la comarca com “el paradigma de la pluralitat”. Per a Tejedor, “els pobles han de ser el que volen els homes i les dones d’aquests pobles, per radicalitat democràtica”. També va demanar al PP i al PSOE que obressin la Constitució. “Escoltin la veu dels ciutadans, perquè el poble vol vota”, va reclamar.
L’encarregat de cloure l’acte va ser Frederic Prieto, president de la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat i primer alcalde democràtic de Cornellà. "Necessitem que ens tornin la paraula, perquè ens l'han pres", va defensar Prieto, afegint que "també ho necessita una Espanya que vulgui ser realment democràtica". Prieto va assegurar que "sense consulta no hi ha sortida realment democràtica, perquè ja estem farts de reunions secretes de les elits imposant-nos coses al poble."
Des de la seva creació, el 18 de desembre de 2013, la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat ha aconseguit reunir a 530 entitats i a 21 dels 30 ajuntaments de la comarca (un 70% del total).
Redacció / Foto: FAVBaix