El jutge obliga l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló a col·locar la bandera d’Espanya

Imprimeix
El consistori municipal té un altre procés judicial obert pel nom d’un carrer.

L’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló s’ha vist obligat a col·locar la bandera espanyola tant a l’exterior de l’edifici com a l’interior de les dependències municipals després d’una sentència del Jutjat del Contenciós-Administratiu número 15 de Barcelona que va resoldre el recurs presentant per la Delegació del Govern de Catalunya.

Sobre la sentència judicial, l’alcalde del municipi, Gerard Segú, manifesta que “la respectem” tot i que matisa que “hi ha hagut molts anys que cap de les banderes s’han col·locat en l’Ajuntament. Només s’han posat en moments puntuals. A més, en els plens hi ha hagut la bandera catalana i espanyola”. Segú considera que “fins a l’arribada del regidor del PP mai hi havia hagut cap problema de convivència ni de petició de la ciutadania de col·locar la bandera espanyola. De fet, mai hi ha hagut debat”.

El fet es remunta l’abril de 2012, quan l’únic regidor del Partit Popular en aquesta població del Baix Llobregat, Francisco Javier Belloso, va presentar una moció perquè la bandera espanyola i la resta de banderes poguessin onejar en l’exterior de l’Ajuntament i, segons el regidor del PP, “es complís amb el que hi ha disposat per la Constitució i per la Llei 39/81, que regular l’exhibició dels símbols de l’Estat (Llei de Banderes)”. La proposta va acabar en un empat, segons Belloso, “per una estratègia dels grups municipals que es van abstenir -Progrés, PSC i CiU- per evitar, d’aquesta manera, infringir frontalment la llei i evitar les conseqüències d’un desacatament. La raó per justificar-ho va ser que era una gran inversió haver d’habilitat els pals per col·locar les banderes.”. Així, el regidor va fer arribar a la Delegació del Govern de Catalunya el fet i va exigir que el consistori baixllobregatí que “complís amb la Llei de Banderes. El requeriment no va ser atès i es va iniciar un procés judicial que ha desembocat amb la sentència que obliga l’ajuntament a exhibir la bandera espanyola, junt amb la resta de les ensenyes.”

Nou contenciós
L’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló té un altre front obert. El consistori està en un nou procés judicial com a conseqüència de dedicar un carrer a Jaume Martínez Vendrell, i que, segons Belloso, “va ser condemnat per l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem per complicitat en l’assassinat de l’empresari català José Maria Bultó l’any 1977”. El regidor del PP afirma que “és molt trist que a Catalunya s’hagi d’estar permanentment recorrent als tribunals de justícia perquè es compleixi la legalitat vigent en l’administració pública. És el cas del carrer dedicat a un terrorista com a Jaume Martínez Vendrell. Santa Coloma de Cervelló és l’únic municipi d’Espanya que té un carrer dedicat a un terrorista. L’Ajuntament, a requeriment de la Delegació del Govern, ho ha fet cas i no ha canviat el nom del carrer. A més, el Parlament de Catalunya també s’ha desentès reiteradament de l’assumpte”.

Referent a aquesta situació, Gerard Segú, alcalde del municipi, explica a La Premsa del Baix que des del consistori “es continua mantenint que Jaume Martínez Vendrell no és un terrorista. De fet hi ha una sentència de l’Audiència Nacional ratificada pel Tribunal Suprem que així no diu i, per tant, no el van considerar terrorista” i afegeix que “amb l’entrada en vigor de la nova llei sobre el terrorisme, el PP ha aprofitat aquest nou espai legal per intentar canviar el nom del carrer.”

Redacció / Foto: Arxiu