El president del Consell Comarcal ho va explicar en el Parlament de Catalunya en el debat organitzat sobre el projecte de llei de governs locals.
Joaquim Balsera, president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, va manifestar ahir en la seva compareixença en el Parlament de Catalunya que el projecte de llei de governs locals exclou que la comarca tingui un pes específic per a defensar les interessos comuns del territori i condemna el Consell a la pràctica inactivitat, ja que actuar per vuit municipis mitjans i petits no permet la seva sostenibilitat i eficiència. A més, Balsera ha proposat el manteniment íntegre de la comarca i la creació d’un règim especial en què s’estableixi un mecanisme asimètric de competències per als municipis que estan integrat en l’AMB i aquells que no ho estan.
D’altra banda, el president del consell del Baix Llobregat ha criticat la “manca de diàleg” que considera que es produeix entre el Govern i els “legítims defensors de les institucions locals” per a la definició d’aquesta i d’altres lleis. Ha afirmat també que el projecte de llei “no resol els veritables problemes dels governs locals com ara el seu finançament adequat” i ha afegit que la llei reforça els papers dels consells comarcals arreu excepte al Baix Llobregat.
En la seva opinió, la llei no permetrà la sostenibilitat del Consell Comarcal del Baix Llobregat, i per tant, no és una solució eficaç: “La mateixa Llei de Governs locals cau en contradicció en si mateixa eliminant els Consells Comarcals ens la zona d’influència metropolitana. A més, la mateixa llei diu que el nombre de comarques no s’altera. No hi pot haver comarques sense Consell Comarcal o comarques en les quals el seu consell comarcal només pot actuar en una part petita del seu territori com és el cas del Baix Llobregat.” En conseqüència, ha indicat que la llei exclou que la comarca del Baix Llobregat pugui tenir un pes específic per defensar els interessos comuns dels territoris de manera que els alcaldes i alcaldesses no podran tenir un espai institucional on poder dissenyar i consensuar accions i polítiques d’interès general de tota la comarca.
En relació a la polèmica sobre la duplicitat de competències, Joaquim Balsera, ha argumentat: “És difícil que el Consell Comarcal sigui un ens que duplica competències quan desenvolupa les seves polítiques de manera delegada per altres administracions”. Per Balsera la duplicitat és produeix amb altres estaments institucionals com pot ser la mateixa Diputació de Barcelona o la mateixa Generalitat. El president del Consell ha recordat que la institució comarcal ha coexistit al llarg dels anys amb la Mancomunitat de Municipis primer i amb l’Àrea metropolitana després sense conflictes de competències i col·laboració institucional.
La proposta
Joaquim Balsera ha proposat el manteniment de la integritat de la comarca i del seu Consell Comarcal “tot establint un mecanisme asimètric de competències per als municipis que estan integrats en l’AMB i aquells que no ho estan”. Balsera ha insistit que la llei ha de ser fidel a l’estructura que crea per al conjunt de Catalunya, i per tant, també amb el Baix Llobregat. Així, ha proposat un règim especial “perquè la llei reculli la convivència desitjada amb l’AMB i altres corporacions locals com la Diputació”.
“Demanem el règim especial -ha explicat el president del consell comarcal- que la llei recull per als casos de la ciutat de Barcelona i l’Aran. En aquest cas s’hauria de dissenyar per permetre la coexistència entre l’AMB i el Consell Comarcal del Baix Llobregat. El projecte legal en tramitació ja preveu una estructura de competències de manera asimètrica entre les diferents comarques. Per tant, res costaria que aquesta asimetria s’incorporés dins d’un mateix territori comarcal i distribuint algunes competències concretes entre ambdues administracions segons els municipis i el seu volum poblacional però sense que això hagi de significar la desaparició d’una de les administracions. Reconèixer per tant la situació de coexistència i distribuir les competències i fórmules de entre ambdues entitats de manera consensuada”.
Redacció / Foto: Arxiu