Revés al setge de Llanos de Luna a les declaracions sobiranistes

Imprimeix

La Delegació del Govern a Catalunya ha decidit actuar contra els ajuntaments que han pagat amb diners públics les quotes per pertànyer a l'Associació de Municipis per la Independència.

Llanos de Luna impugnarà les resolucions de diversos consistoris en què s'aprova aquesta despesa. Els següents seran els de Vic (Osona) i Begues (Baix Llobregat), tots dos governats per CiU.

“Acte polític”

La sentència del titular del Jutjat Contenciós Administratiu 17 de Barcelona rebutja la demanda en considerar que la declaració de Collbató suposa "un acte polític" que enuncia "una proposició contrària a la Constitució, però indubtablement emanada de la voluntat popular".

"No és una activitat susceptible d'impugnació davant aquesta jurisdicció", segons el jutge, que va rebutjar admetre a tràmit el recurs. El Govern assumirà els costos de la causa.

El magistrat sosté que "és evident que les intencions expressades lliure i democràticament per una col · lectivitat no poden ser objecte de cap revisió per part de jutjat o tribunal, ja que els desitjos, anhels o propòsits són immunes en una societat democràtica a tot tipus de control ".

"Signe diferent"

I afegeix el jutge: "També és evident que les voluntats polítiques no canvien ni es modifiquen a cops de demandes o sentències judicials ] El principi democràtic i el pluralisme polític que garanteix la Constitució impedeix controlar l'expressió de voluntats, intencions o projectes, encara que no coincideixin amb el marc constitucional establert endavant. La Constitució s'ha d'entendre per raó del principi democràtic com un marc prou ampli perquè dins càpiguen i puguin defensar opcions polítiques de signe diferent".

El document, amb data de dimecres passat, recull que la part demandant pot interposar un recurs d'apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia transcorregut un termini de 15 dies després d'haver rebut la notificació judicial.

L'acte refereix que la Justícia "admet clarament la possibilitat del debat polític sobre el dret a decidir i la possibilitat del seu futur reconeixement jurídic", en casos en què, com el de Collbató, s'ha acordat un "enunciat de proposició".

H. Marín | Foto: Arxiu