Gomà ha prestat declaració com a imputat davant del jutge de Gavà que investiga un presumpte cas de corrupció urbanística en què també està implicat l'exalcalde de Castelldefels Agustín Marina (PSC) i dues persones més: l’exdona de l’arquitecte, Lola Irún; i un empresari, Manuel Martín López.
Els fets els va denunciar fa un any i mig l'actual alcalde, Manuel Reyes (PP), davant la Guàrdia Civil, després de rebre en el seu domicili diversa documentació que apuntava tràfic d'influències, malversació de fons, blanqueig de capitals i delicte societari.
L'exarquitecte municipal ha negat que s'hagi enriquit personalment amb activitats irregulars.
En declaracions als reporters després de la seva declaració davant el jutge i el fiscal, Gomà ha assegurat que “tot el que tinc ho he aconseguit treballant des de l’any 1972".
Gomà ha manifestat sentir-se “molt tranquil” i ha indicat que opina que el cas acabarà arxivat.
"Assetjament polític"
L’exarquitecte considera que l'informe de la Guàrdia Civil en què es basa el cas està “ple d'errors”, un extrem que haurà de decidir el jutge.
Segons Gomà, “tot forma part d 'un assetjament polític”.
Gomà va ser arquitecte municipal des de 1987 fins fa un any, quan es va jubilar.
Cartes anònimes
Durant la campanya electoral de les eleccions municipals de maig del 2011, el PSC, CiU i el PP van rebre una sèrie de cartes anònimes en què es denunciava molt detalladament el cas, tant que la sospita general era que la font d’aquelles gruixudes acusacions era un funcionari municipal molt ben informat.
No va passar res fins que, al cap d’uns mesos, el tot just elegit alcalde, Manuel Reyes (PP), va tornar a rebre aquells anònims, aquest cop al seu domicili particular.
Reyes els va remetre a la Guàrdia Civil, que, tot i que amb reserves inicials, va investigar finalment a fons les acusacions.
Els agents van analitzar cada una de les operacions urbanístiques denunciades i van seguir el rastre de l’extens patrimoni immobiliari de Gomà i Irún.
Castelldefels Projeccions
La seva conclusió final va ser que el cas mereixia l’entrada i el registre de l’àrea d’Urbanisme de Castelldefels, de l’empresa municipal Castelldefels Projeccions SA, dels domicilis particulars de l’exalcalde i de la parella Gomà i Irún, d’un nebot d’aquesta última, Jordi Martín Irún, i de diverses empreses, entre les quals hi havia les de Martín López, però també diverses de la parella Gomà i Irún. El jutge va desestimar els registres.
En total, la Guàrdia Civil ha analitzat 12 operacions urbanístiques realitzades durant els últims 15 anys a Castelldefels. A la llista figuren, entre altres, els plans de la Muntanyeta, Can Vinader, Can Bou, Els Canyars, Camí Ral, la plaça de Colom i Can Aymerich.
Aquest últim, per exemple, serveix per exposar el tipus d’irregularitats presumptament detectades per la Guàrdia Civil.
Reforma de Can Aymerich
L’Ajuntament, amb Gomà i Irún en llocs decisoris clau, va promoure una reforma d’aquella zona per tal d’edificar-hi un hotel i un poliesportiu. En meitat del procés, no obstant, l’Ajuntament va sol·licitar una revisió del planejament a la Generalitat. Els equipaments de sobte ja no eren prioritaris.
Martín López, que ja havia obtingut l’adjudicació del projecte inicial, tenia el nou encàrrec de construir 114 vivendes de luxe. Una d’aquelles vivendes, segons ha comprovat la Guàrdia Civil, és propietat de Gomà i Irún.
La parella la va adquirir al carrer de Dolores Ibarruri el 2006 per un milió d’euros a la societat M90, una de les diverses firmes de l’empresari.
El conjunt de l’operació de Can Aymerich, segons la Guàrdia Civil, va suposar unes pèrdues per a l’Ajuntament de Castelldefels de 3,6 milions d’euros. El municipi, de manera resumida, va carregar amb el cost de les expropiacions i l’empresari, segons la investigació, es va endur la part dels beneficis.
Funcionària destituïda
Irún va ser rellevada del càrrec quan es va descobrir que compatibilitzava la funció pública amb la tasca al capdavant de diverses empreses, sense que la frontera entre els dos àmbits quedés ben delimitada.
Ella va intentar després recuperar la plaça de funcionària municipal. No se li va acceptar la sol·licitud i per això ha demandat l’ajuntament.
L'Ajuntament s'ha personat al cas com a acció popular.
H. M. | Foto: Héctor Marín