El Consell Metropolità escull l’alcalde de Barcelona amb un suport gairebé unànime (83 vots a favor, un vot en blanc, un vot nul i una abstenció)
Avui s’ha celebrat el ple de constitució del Consell Metropolità de l’AMB per al mandat 2023-2027, després que el passat 25 de juliol els grups polítics metropolitans que en formen part signessin l’Acord de Govern. Durant la sessió, els noranta consellers i conselleres del màxim òrgan de govern de l’AMB han votat i ratificat Jaume Collboni com a nou president, després que el Consell d’Alcaldes el proposés en sessió prèvia. El suport per al candidat ha estat gairebé unànime: 83 vots a favor, un vot en blanc, un vot nul i una abstenció.
Després de la seva elecció, Collboni ha iniciat la presidència destacant el valor de l’AMB com a espai de diàleg entre forces polítiques, on posar per davant l’interès general, sempre al servei dels mandats de la ciutadania. Per Collboni, “pactar i treballar entre forces polítiques diferents és el millor exemple de com entre tots hem anat construint la Barcelona metropolitana: mantenint l’autonomia municipal, les singularitats dels seus 36 municipis i fent del diàleg i la cooperació els nostres instruments.”
El president ha constatat com, cada dia, 3,3 milions de persones (5,5 milions en termes de Regió) viuen i comparteixen una vida metropolitana sense ser conscients d’aquesta realitat, i ha expressat que cal que arribi el dia en què, a banda de l’orgull de cadascú de pertànyer al seu municipi, senti també orgull de ser ciutadà de la metròpolis. Per aconseguir-ho, segons Collboni, “són necessaris una política metropolitana ambiciosa i un lideratge metropolità clar, totes dues coses sobre la base de la generositat i el diàleg. Ha arribat l’hora de conjugar el nosaltres metropolità.”
Durant el seu discurs inaugural, el nou líder del Govern metropolità ha posat en valor els esforços de governs passats per crear la visió d’una metròpolis forta: “El 1983, l’alcalde Maragall va dir allò de «En l’horitzó d’aquest mandat veig un nou Consell de Cent metropolità». Des d’ençà, l’AMB ha fet la feina que li pertoca, i fins i tot la que no li pertoca, ja que el treball conjunt dels 36 municipis ens ha permès afrontar necessitats i una realitat que massa sovint el Govern de la Generalitat ha ignorat.”
En aquesta línia, ha expressat la necessitat d’obrir una nova etapa metropolitana, passant de l’administració a la governança decidida i eficaç: “Barcelona parlarà de tu a tu amb tots els seus municipis veïns, i això només ho aconseguirem iniciant una nova etapa metropolitana: l’etapa de la metròpolis federal. Davant de la constant evolució de les ciutats, garantirem que l’àrea metropolitana ofereixi igualtat d’oportunitats i de progrés als seus habitants, i afrontarem la transició energètica, ecològica i digital sense generar noves desigualtats.”
Prioritats
Collboni ha fet referència a les principals estratègies del mandat iniciat avui. L’habitatge, segons el president, és “la gran urgència que hem d’atendre i el factor que avui més afecta la vida de joves i famílies, per planificar el seu projecte de vida”. Així, ha apuntat a la necessitat urgent de fer front a la pujada desorbitada dels preus. L’objectiu de l’AMB en aquest terreny és un augment de l’oferta d’habitatge social en totes les modalitats que ja s’estan explorant (compravenda, lloguer social i col·laboració publicoprivada).
Pel que fa a les polítiques d’ocupació, Collboni ha remarcat que el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social als municipis de l’AMB el primer trimestre del 2023 ha augmentat. “La reforma laboral ha fet incrementar els contractes indefinits i ha disminuït els contractes temporals. Anem pel bon camí, hem de continuar generant oportunitats i això passa per atreure noves activitats, diversificar l’economia i millorar infraestructures.”
En termes de mobilitat, Collboni ha defensat el sistema metropolità de mobilitat actual, però ha remarcat la necessitat que la xarxa de Rodalies funcioni millor, incloent-hi els ferrocarrils de la Generalitat i la xarxa d’autobusos interurbans, que són competència de la Generalitat.
També ha fet referència a les mesures de caire cultural, posant com a exemple el Festival Dansa Metropolitana i manifestant que els equipaments, escoles i centres de creació dels trenta-sis municipis poden crear una xarxa i un circuit cultural de primera magnitud.
Redacció / Fotos: AMB