Tardà critica el govern central per no admetre el “genocidi lingüístic”

Imprimeix

“Ni es reconeixen les il·legalitats dels tribunals, ni de les sentències, ni tan sols es contempla la necessitat de reparar els patrimonis confiscats, espoliats”, va dir el cornellanenc a la Corunya

L'exportaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, va carregar ahir divendres a la Corunya contra el govern espanyol per no reconèixer en la nova Llei de Memòria Democràtica el “genocidi lingüístic” que es va patir a les nacions i llengües diferents de l'espanyola durant el franquismeAbans d'oferir la conferència 'Memòria Històrica: On som?', organitzada per la Comissió per la Recuperació de la Memòria Històrica de la Corunya, va explicar que en aquesta matèria.

Captura de pantalla 2022 02 12 a las 16.45.21

“mancada tot” per fer. “La Llei de Memòria Històrica de l'any 2007 és una llei que consagrava el model espanyol d'impunitat. En altres societats s'ha legislat en pro de la veritat, però en l'Estat espanyol s'ha fet tot el contrari”, va destacar.

En aquest sentit, el cornellanenc va criticar la no anul·lació de les sentències dels tribunals franquistes; la negativa a derogar la Llei d'Amnistia de l'any 1977, que és preconstitucional, i “la incapacitat de l'Estat espanyol per reconèixer la il·legalitat del règim franquista”. Va afegir que el govern va presentar un projecte de llei que suposa “un simple maquillatge” de la del 2007, per no reparar, al seu entendre, les víctimes del franquisme.

No obstant això, Tardà va reconèixer que Espanya està “en un moment interessant”, atès que s'està debatent un projecte de llei al Congrés, i perquè algunes forces polítiques consideren que el text presentat pel govern de Pedro Sánchez es caracteritza per la “falta d'ambició.”

“Ni es reconeixen les il·legalitats dels tribunals, ni de les sentències, ni tan sols es contempla la necessitat de reparar els patrimonis confiscats, espoliats”, va sostenir.

tarda cornella

Així, ha instat a reflexionar sobre “quin és el preu que paguen les societats que no són capaces de metabolitzar el passat violador de drets humans' perquè tot això acaba 'consagrant una certa banalització dels drets humans.”

Això pot explicar, ha considerat, que a Europa i a Espanya es contempli “com les idees feixistes, totalitàries i homòfobes s'estan recuperant a una velocitat que genera vertigen i una certa por”. “No té sentit que avui dia una llei que pretengui reparar a les víctimes no tingui en compte la necessitat de reconèixer el genocidi lingüístic que es va sofrir des de les nacions i llengües diferents a l'espanyola”, va condemnar Joan Tardà.

Sobre aquest tema, ha censurat que en la nova llei “no hi ha un reconeixement clar del que va significar per a les llengües gallega, catalana i basca el franquisme”. “El que no té cap sentit és que l'Estat democràtic espanyol i, per tant, el cap de l'Estat, no demanin perdó”, ha subratllat.

Redacció / Fotos: Arxiu