Confirma els quinze mesos de presó i vuit anys d'inhabilitació a Ismael Álvarez per fustigar la interventora
El Tribunal Suprem ha confirmat la pena de 15 mesos de presó i 8 anys i mig d'inhabilitació per a càrrec públic a l'exalcalde de Pallejà, l'exconvergent Ismael Álvarez, per fustigar una interventora municipal, a la qual va obrir un expedient disciplinari perquè marxés del seu lloc de treball després que ella denunciés l'exgerent municipal per assetjament sexual, informa l’ACN. El tribunal desestima el recurs interposat per Álvarez contra la sentència de l'Audiència de Barcelona que li va imposar l'esmentada pena per prevaricació i un delicte contra la integritat moral en la seva modalitat d'assetjament funcionarial. A més, el va condemnar a indemnitzar la víctima amb 30.000 euros, en concepte de responsabilitat civil, pel dany moral causat.
Durant el judici a l'Audiència, Álvarez va assegurar que ell només va presentar una querella per injúries contra la interventora perquè l'havia acusat de permetre l'assetjament sexual, i va incoar un expedient administratiu, però no va prendre cap altra mesura. La fiscalia no acusava l'exalcalde, però l'acusació particular considerava que l'exedil va prendre represàlies contra la interventora després que aquesta denunciés diverses irregularitats comptables al consistori, algunes de les quals han estat condemnades pel Tribunal de Comptes.
Álvarez va explicar que la interventora tenia mala relació amb la secretària municipal i amb diversos treballadors. Quan el març del 2012 ell la va reunir per comunicar-li que preferirien que marxés del consistori, la dona va explicar la situació d'assetjament sexual que patia per part de l'exgerent i el consistori va investigar el cas, però finalment la justícia el va arxivar. Al cap d'unes setmanes, va registrar un escrit on explicava els fets, i poc després se li va obrir un expedient administratiu que la va suspendre de sou i feina i l'alcalde es va querellar contra ella. La dona va agafar la baixa fins agost d'aquell any i un recurs contenciós-administratiu va aixecar cautelarment la suspensió de sou i feina.
Assetjament laboral
Hauria estat a partir d'aleshores quan la dona va patir l'assetjament laboral, ja que se li va retirar el telèfon mòbil, se li va prohibir treure l'ordinador portàtil de l'edifici consistorial, se li va treure la clau de l'edifici que tenia i se la va canviar de despatx, posant-la a la primera planta, al costat d'alcaldia i prop del gerent que l'hauria assetjat, mentre que els seus subordinats eren a la planta baixa, i se sentia vigilada en les reunions. També es va intentar rebaixar el sou de la dona el novembre del 2012 i el febrer del 2013 es va retardar un dia el pagament de la nòmina als funcionaris responsabilitzant-la a ella.
L'exalcalde va negar totes les acusacions i va justificar les retallades materials en un pla de sanejament que abastava més gent. Sobre el canvi de despatx, va dir que quan la interventora va ser suspesa i va agafar la baixa, li van donar el seu despatx a la secretària municipal, perquè va assumir parcialment les seves funcions.
La Sala Penal del Suprem, segons explica l’ACN, rebutja l'al·legació del condemnat que en el seu recurs sostenia que la seva conducta no va estar guiada per la intenció d'apartar la interventora de les seves funcions al consistori municipal. La sentència afirma que el recurrent va realitzar una pluralitat de fets, en un període de temps relativament curt, "en els quals s'aprecia una mateixa i continuada intencionalitat: l'obstinat desig de torçar la voluntat de la interventora perquè deixés el seu lloc de treball, a través d'una sèrie d'actuacions que no poden merèixer una altra qualificació que la de fustigació".
La sentència destaca que partint de l'evidència inicial de l'exercici correcte de les seves funcions per part de la interventora municipal i arran de la comunicació d'una possible proposició sexual inadequada per part del gerent, la reacció de l'alcalde va ser requerir la funcionària perquè se n'anés de l'ajuntament. A partir d'aquest inicial requeriment, segons la sentència, es produeix tot un seguit d'actes dirigits a aconseguir aquest propòsit il·lícit.
Així mateix, detalla que "en aquest context coactiu s'explica la formulació d'una querella per delicte d'injúries que no va ser admesa a tràmit sinó que va donar lloc a la qualificació de falta i posteriorment a una sentència absolutòria. També s'explica la incoació simultània d'un expedient disciplinari pels mateixos fets, qualificats unilateralment de delicte greu, quan no hi havia una sentència judicial que així la proclamés i quan el jutjat ja havia declarat tals fets com a falta".
Tot i aquesta declaració, -afirma la Sala- l'expedient no només va continuar sinó que va donar lloc al fet que a la funcionària se la suspengués de sou i feina. "Per continuar amb aquesta campanya d'assetjament se la va expulsar de forma pública del lloc de treball i es va donar a conèixer als mitjans de comunicació tot aquest conflicte. I un cop tota aquesta estratègia havia fracassat, van continuar els actes d'assetjament i fustigació com la retirada del telèfon, el canvi de despatx, la retirada de les claus o la desocupació funcional", segons la sentència. Així, conclou que "res es pot objectar a la valoració que ha merescut la conducta de l'acusat. Tots i cadascun dels fets han estat acreditats mitjançant prova plural i suficient, sense que apreciem cap falta argumental o hipòtesi alternativa que posi en qüestió la solidesa i coherència de la racionalitat de la sentència".
De la mateixa manera, segons explica l’ACN considera que els fets declarats provats han estat correctament qualificats com a delicte d'assetjament laboral ('mobbing'), ja que es compleixen tots els requisits. "Els actes es van produir al llarg de tot l'any 2012; es van desenvolupar en el context d'una relació funcionarial prevalent-se de la seva situació preeminent dins de la corporació municipal en la seva condició d'alcalde, i els actes van ser reiterats, greus i humiliants", subratllen els magistrats.
En relació amb el delicte de prevaricació, el tribunal assenyala que la sentència recorreguda "encerta en dir que el pressupost legitimador de l'obertura d'expedient i de les mesures cautelars en ell adoptades era inexistent perquè ni’hi havia condemna penal prèvia per delicte dolós, ni hi va haver delicte dolós". Per a la Sala, el simple fet que es denunciés un delicte inexistent, atribuint a un document crític en algun dels seus paràgrafs, el qualificatiu d'injuriós, o que la secretària de l'Ajuntament emetés un informe en aquest sentit "no priva d'injustícia i arbitrarietat a les decisions adoptades". La incoació de l'expedient i les mesures cautelars han de ser enteses a la llum de la globalitat del comportament, diu el tribunal. "Només així es comprèn que davant el desgrat per la denúncia d'insinuacions o requeriments sexuals inapropiats formulada per la interventora contra el gerent, la reacció de l'alcalde, com a màxim responsable de personal de la corporació, fos l'intent d'apartar de la seva funció a la interventora; i tot seguit la presentació d'una querella criminal i d'un expedient administratiu pels mateixos fets, la suspensió de feina i sou, la publicitat de totes aquestes actuacions en perjudici de la bona fama i honor de l'afectada, i la realització continuada dels actes de fustigació relatats anteriorment".
Per tant, -conclouen els magistrats- "la il·legalitat de tot el procés és patent i l'arbitrarietat en la conducta desplegada per l'acusat inqüestionable per més que es pretengués justificar mitjançant la imputació d'un delicte de totes totes inexistent. El fet que es pretengués l'ampliació de la denúncia inicial o que es recorregués la sentència absolutòria no són sinó exponents addicionals de l'arbitrarietat de la decisió, ja que tots i cadascun d'aquests intents de criminalitzar la conducta de la funcionària van merèixer el més absolut rebuig."
Redacció / Foto: LPdB-Arxiu-Aj. Pallejà
