Tres estaven situats al Prat de Llobregat i un altre a Viladecans.
Des de l’any 2006 i fins a finals del 2014 s’han dictat a Catalunya un total de 59 resolucions de declaració de sòl contaminat i 37 resolucions d’aprovació de projecte de recuperació voluntària del sòl. D’aquests, han finalitzat les actuacions de recuperació 20 emplaçaments, el 54% del total. Quatre han estat al Baix Llobregat, concretament al Prat de Llobregat (CLH Aeroport, la futura estació Metro L9 Ciutat Aeroportuària i l’aparcament Clasa -aeroport-) i a Viladecans (l’antiga estació de servei K-11 Dobaño nº 5997).
Cal remarcar que, en la distribució de les tècniques de recuperació del sòl, predominen les tècniques fisicoquímiques in situ. Aquestes tècniques concorden amb els preceptes que emanen de la legislació ambiental de referència, que prioritza l’aplicació de les millors tècniques disponibles en funció de cada cas, i, sempre que sigui possible, les tècniques de tractament in situ, que evitin la generació, el trasllat i l’eliminació dels residus, valoritzant el sòl com a recurs.
Segons el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost: “aquest és el camí a seguir. Ens hem de felicitar en aquest canvi de tendència, ja que fins a l’any 2005 les tècniques de recuperació del sòl es fonamentaven en les plantes de tractament de residus o bé es dipositaven en abocadors controlats”. En aquest cas, es perdia i eliminava un recurs no renovable com és el sòl. Dins de la variabilitat de la distribució de les tècniques de recuperació a nivell europeu, Catalunya presenta força similitud amb els Països Baixos.
Més d’un miler
Els inventaris de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i l’avaluació dels estudis d’investigació han permès identificar a Catalunya uns 1.200 emplaçaments potencialment contaminats des del 1991 fins a finals de l’any 2014. Un 79% dels emplaçaments avaluats tenen un origen industrial o comercial; els antics dipòsits representen el 12% del total; els abocaments incontrolats, un 5%; i els dragatges de ports, accidents de transport, abocaments accidentals i altres casuístiques sumen el 4% restant. Ens situem, així, en la mitjana dels països de la Unió Europea.
Redacció / Foto: Arxiu