Entitats socials i ambientals també fan una crida a les administracions a frenar possibles increments del rebut ia canvis en la gestió de l’aigua per pal·liar els efectes de la sequera
Una desena d'entitats socials i ambientals reclamen a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que "faciliti" als ajuntaments la municipalització de l'aigua per "democratitzar-ne" la seva gestió. El col·lectiu retreu al govern metropolità que estigui "obstaculitzant" la municipalització i sosté que la gestió pública permetria abaratir la factura als consumidors. Alhora, els activistes fan una crida a les administracions a frenar possibles increments del rebut, ja que temen que les mesures contra la sequera repercutiran en l'import que hauran de pagar les llars pel consum d'aigua. Aquestes propostes formen part d'un recull de quaranta-tres mesures que les entitats han enviat als grups polítics amb representació a l'AMB.
Les mesures les promouen Aigua és Vida, Aliança contra la Pobresa Energètica, Àgora Besòs, Enginyeria Sense Fronteres, Ecologistes en Acció, la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona, La Hidra, SOS Vallès, SOS Baix Llobregat i l'Hospitalet, Xarxa per la Justícia Climàtica i la plataforma Salut, Drets, Acció. L'objectiu d'aquestes entitats és que els partits amb aspiració a ser a l'AMB el proper mandat es comprometin a fer canvis a la gestió de l'aigua per pal·liar els efectes de la sequera amb el mínim perjudici pels consumidors domèstics.
El moviment assegura que una de les "principals problemàtiques" que hi ha en la gestió de l'aigua és la seva "opacitat", fet que atribueixen al model mixt i externalitzat actual, en què Agbar és l'operadora principal i l'AMB és l'administració competent, per sobre del que decideixin els ajuntaments. Les entitats reclamen que els consistoris puguin tirar endavant la municipalització de l'aigua "perquè això permetria introduir la ciutadania en els plans de gestió", sosté el membre d'Aigua és Vida i d'Enginyers Sense Fronteres Dante Maschio.
Posen com a exemple el cas de Ripollet, en què el ple municipal ha acordat canviar la gestió a un model públic, "però l'AMB ho està obstaculitzant". Avisen que aquesta propera legislatura acaba la concessió privada a Tiana, Sant Cugat del Vallès, Molins de Rei, Corbera i Cervelló, municipis on les entitats veuen l'oportunitat de crear empreses públiques, "però cal que l'AMB els ho faciliti."
En una compareixença a la premsa des de davant el Museu de les Aigües d'Agbar, a Cornellà de Llobregat, les entitats també han demanat a l'AMB que aturi els nous projectes urbanístics previstos a la metròpolis els propers anys "perquè preocupa haver d'afrontar noves construccions quan la població actual no té suficient aigua per abastir-se."
Mesures
D'altra banda, el document de 43 mesures insta l'AMB i els ajuntaments a promoure ordenances que impulsin la reutilització de les aigües grises per tal de reduir el consum d'aigua potable, "ja que optar per l'ús de regenerada o dessalinitzada no és suficient". Les entitats defensen que cal regular el reaprofitament d'aigües grises i crear subvencions per a què aquesta sigui una opció factible "que podia permetre un estalvi del 30% de l'actual consum d'aigua potable."
El conjunt de propostes també incideix en la tarificació social. Els promotors de les mesures consideren que l'actual model d'ajudes és insuficient i demanen que es faciliti la instal·lació de comptadors socials. En aquest sentit, també reclamen que es facin públiques les dades de pobresa hídrica i que s'implementi un subministrament mínim vital que sigui gratuït per a tothom. Asseguren que la tarificació per trams facilita poder implementar aquest abastiment "mínim per viure" i aposten per establir uns preus més cars per als consums més elevats, com el de les grans indústries. Dante recalca que, optar per aquestes polítiques, "descarregaria els serveis socials a l'hora de gestionar les bonificacions, es protegiria la població més vulnerable, es penalitzarien els grans consumidors i indirectament es fomentaria l'estalvi."
Amb relació a les tarifes, avisen que el moviment veïnal "no permetrà" que l'augment d'ús de les desalinitzadores i depuradores impacti després a les factures de les llars. "Estarem molt amatents i no acceptarem pujades del rebut per molt que les mesures contra la sequera siguin costoses per l'administració", ha ressaltat des de la FAVB Josep Soler, que ha recordat que "fa trenta anys ja va haver-hi un moviment d'insubmissió a la factura de l'aigua que va deixar impagats 75.000 rebuts que sumaven 24 MEUR."
Finalment, entre les mesures destacades també hi ha propostes focalitzades en la gestió dels rius. Sobre aquesta qüestió, les entitats demanen incrementar el cabal ecològic del final del Llobregat, fer una restauració ecològica a fons dels trams urbans del Besòs i el Llobregat, i promoure la restauració de les rieres i torrents a través de l'AMB i subvencions d'altres administracions.
Redacció / Fotos: Entitats-Arxiu-Aj. Sant Joan Despí