Amb un pressupost de 40 milions d’euros, la institució metropolitana pretén impulsar l’ús social i la millora ambiental dels espais fluvials
El riu Llobregat, amb més de 170 quilòmetres de recorregut, és un dels més importants de Catalunya. Dins del territori metropolità, travessa 16 municipis i compta amb un gran valor mediambiental, gràcies a totes les espècies hi viuen. Amb l'objectiu de regenerar aquest espai blau, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) porta anys millorant-ne l’entorn, connectant les lleres a través de passos fluvials i adequant els camins. "Tenim com a objectius la recuperació ambiental, l'ús social i la millora paisatgística" dels espais fluvials, assenyala Martín Gullón, coordinador general d'infraestructures de l'AMB. El Programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG), impulsat per la institució metropolitana, compta amb un pressupost de 40 milions d'euros, i ja ha permès dur a terme 18 actuacions al Baix Llobregat.
“Durant la pandèmia s’ha evidenciat la necessitat de donar un ús social al riu Llobregat. Les últimes dades que tenim ens diuen que som a prop dels tres milions de visites a l'any. Volem que encara més població s’acosti al riu Llobregat, que vinguin i el visitin”, afegeix Gullón. Amb aquesta voluntat l’AMB ha impulsat actuacions com la passarel·la de vianants sobre la riera Comerç de Sant Feliu de Llobregat, el parc de la Costeta de Begues o l’adequació de l'entorn del pont Nelson Mandela del Prat de Llobregat.
De barrera a connector: un riu amb un rol integrador
Molts dels espais fluvials on ha intervingut l'AMB han experimentat una autèntica transformació i aquests espais naturals s’estan convertint, mica en mica, en espais d'oci atractius per al veïnat. "Tenim una forta demanda per part dels ajuntaments d'obrir aquests espais als municipis veïns, de manera que es pugui penetrar en el riu, perquè ara mateix són espais que s'han marginalitzat i han quedat tancats", explica l’arquitecta de l'AMB, Mireia Monràs, mentre observa una de les zones de Llobregat.
Martín Gullón: "Des del punt de vista mediambiental el que fem és retornar la vida al riu”
"Al començament de les actuacions als rius ens vam trobar amb un paisatge molt degradat. Estava ple d'infraestructures visibles com autopistes, autovies o línies ferroviàries, i altres al subsol, ple de connexions i estructures subterrànies", lamenta l'arquitecta. En aquest sentit, el Programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans ha dut a terme algunes millores contra les barreres urbanes, com el soterrament de la línia aèria 100Kv entre les subestacions de Sant Joan Despí i Sant Boi de Llobregat o el camí paral·lel a la línia d'alta velocitat del marge dret del riu Llobregat.
Segons l'AMB, és important establir espais respectuosos amb el medi ambient i la ciutadania a la vora dels rius perquè, segons les dades, una gran quantitat de veïns i veïnes fan servir aquest espai natural per fer esport, caminar, passejar el gos i estar en contacte amb la natura.
El valor de les espècies autòctones
"Des del punt de vista mediambiental el que fem és retornar la vida al riu” explica Martín Gullón. “El Llobregat acull més de mil espècies animals i més de dues mil de vegetals", afegeix. Els estudis encarregats de l’AMB han corroborat, de fet, l'existència d'espècies de les quals no es tenien registres feia anys, com la papallona diürna, la llúdriga o la bavosa de riu. “En aquest projecte hem volgut reunir la protecció ambiental i paisatgística amb els usos socials”, conclou l’arquitecta Mireia Monràs. D’aquesta manera, les senderes creades fins ara no sols serveixen perquè la ciutadania pugui passejar per la vora del riu, sinó que també seran útils perquè els animals es puguin desplaçar entre espais naturals.
Una gran quantitat de veïns i veïnes fan servir els espais naturals de la vora dels rius per fer esport, caminar, passejar el gos i estar en contacte amb la natura
"A part de la creació de camins, des de 2015 hem dut a terme plantacions, hem tret vegetació invasora i hem promogut espais perquè hi hagi un millor ecosistema per a la fauna i flora autòctones", detalla l’arquitecta. Unes millores que s’estenen per tota la vall del riu Llobregat. La recuperació socioambiental del riu a Pallejà, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí i Santa Coloma de Cervelló és un exemple d’aquestes actuacions, com també la regeneració de l'entorn fluvial al terme de Sant Andreu de la Barca o la creació del parc de la Font del Rector a Sant Climent de Llobregat. A més, l'AMB ha executat l'ordenació del camí de la Bunyola al Prat de Llobregat i la millora del camí a Molins de Rei.
A banda del riu Llobregat, el programa impulsat per l’AMB també ha incidit en els espais fluvials dels Besòs i Ripoll per integrar aquests rius en els municipis i assegurar que el veïnat es desenvolupa en harmonia amb l’entorn natural.
AMB / Fotos: AMB