La presència d’un parc metropolità fa baixar 1,3 ºC la temperatura i ajuda a reduir l’illa de calor, mentre que la biodiversitat ha augmentat significativament en dos anys, amb gairebé 200 espècies d’ocells observades
La presència d’arbres als parcs metropolitans implica l’absorció anual de 132 tones de carboni, fet que redueix la contaminació atmosfèrica i depura la qualitat de l’aire, i, per tant, millora la salut i la qualitat de vida dels ciutadans. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi encarregat per l’AMB que analitza els indicadors socioambientals dels parcs metropolitans a partir de les dades de l’any 2020. Els serveis socioambientals, mesurats amb aquests indicadors, són el conjunt de beneficis que ofereixen els espais verds a la ciutat i a les persones tant en l’àmbit social (passeig, oci, salut...) com ambiental (regulació de la temperatura, infiltració d’aigües pluvials, millora de la qualitat de l’aire...).
L’estudi analitza 32 indicadors de 7 aspectes ben diferents: característiques generals, ecologia, residus, qualitat ambiental, aigua, energia i ús públic. Els resultats més rellevants, a banda de l’absorció de diòxid de carboni, són els següents:
Proximitat: més d’1,4 milions de persones tenen a 15 minuts caminant un parc metropolità
Biodiversitat: 195 espècies d’ocells observades als parcs metropolitans i al seu voltant
Efecte termoregulador: la presència d’un parc metropolità fa baixar -1,3 ºC la temperatura, i hi ha parcs que on baixa més de 3 ºC
Residus totals recollits: 0,64 kg/m²
El nombre d’arbres ha incrementat un 4 % en dos anys, de tal manera que el 2018 n’hi havia 27.848, mentre que el 2020 se’n comptabilitzaven fins 28.913. El creixement de la xarxa de parcs metropolitans és el factor principal que explica aquest augment de la massa arbòria.
L’augment de la cobertura arbòria implica un increment de la biodiversitat: el 2018 es van observar 181 espècies d’ocells, mentre que el 2020 aquesta xifra va augmentar fins a les 195. Aquests indicadors s’han obtingut a partir del visor de fauna de l’AMB.
Les dades també són molt positives en relació amb els residus i amb el consum d’aigua i electricitat. En primer lloc, la quantitat de residus recollits ha disminuït un 30% en dos anys: de 0,83 kg/m² el 2018 a 0,64 kg/m² el 2020.
El consum d’aigua ha baixat significativament en el conjunt de la xarxa de parcs metropolitans (XPM) gràcies a la implementació progressiva de la telegestió en el reg, així com a les millores constants en les instal·lacions i a l’increment de superfície dels prats florits. El 2018, el consum d’aigua era de 934 m3/ha, mentre que el 2020 aquesta xifra va ser de 862 m3/ha.
Una circumstància similar ha succeït amb l’ús d’energia: tot i la incorporació de 3 parcs (parcs de l’Ermita, de la Costeta i Jardins de la Font del Rector) i l’ampliació de 9 parcs en dos anys (Can Lluc, Solana, Pinetons, Torrent de la Font i Turó de l’Enric, Masot, Llacuna, Calamot, Canal de la Infanta i Castell), el consum total energètic ha disminuït un 7%: el 2018 era de 2.065.997 kWh, mentre que el 2020 va ser d’1.950.407 kWh. Aquesta reducció es deu a l’optimització energètica, basada en la implementació progressiva d’enllumenat LED i la telegestió, que permet controlar l’horari de funcionament i detectar i resoldre avaries.
L’origen d’aquest estudi va néixer el 2018, amb una primera versió de l’anàlisi dels indicadors socioambientals utilitzant de base diversos estudis que s’havien publicat en els anys anteriors, com ara el Sistema d'indicadors ambientals de la xarxa de parcs metropolitans (2014), o la Guia dels valors socials i ambientals dels parcs metropolitans (2016).
Redacció / Fotos: AMB