És un fet que afavoreix l’augment del risc de propagació d'incendis
Solament 78 dels 311 municipis de la demarcació de Barcelona tenen un paisatge en mosaic que combina cultius, pastures i bosc, mentre que les localitats amb paisatge continu forestal són 193, un augment del 84% des del 1956, la qual cosa augmenta el risc de propagació d'incendis forestals. Així ho conclou l'estudi 'A prova de foc', elaborat pel programa BCN Smart Rural amb dades cartogràfiques que ha recopilat entre el 1956 i el 2018 relacionant la superfície agrícola amb la superfície forestal de cada municipi i creant un nou indicador anomenat 'Índex de mosaic'.
L'estudi, que destaca la importància de la gestió dels boscos i de fomentar la ramaderia extensiva per evitar la propagació dels incendis, assenyala que a mitjans del segle passat el paisatge mosaic de cultius, pastures i boscos era el predominant als municipis barcelonins, però aquest model s'ha anat perdent en favor dels paisatges eminentment forestals.
Les dades de l'estudi indiquen que actualment una quarta part dels municipis de Barcelona gaudeixen d'un paisatge en mosaic, mentre que el nombre de municipis amb un paisatge continu forestal ha passat de 104 a 193.
Reculada
L'estudi ressalta que la reculada del mosaic agroforestal a favor d'un paisatge homogeneïtzat basat en masses arbrades contínues és generalitzat en la majoria de municipis de la província de Barcelona, la qual cosa augmenta les possibilitats de més propagació dels incendis forestals.
Actualment, nou de les dotze comarques barcelonines -Berguedà, Moianès, Osona, Bages, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental-, presenten un paisatge eminentment forestal, mentre que dues -Alt Penedès i Anoia- encara conserven un paisatge en mosaic i el Barcelonès mostra un paisatge urbanitzat.
L'estudi, elaborat per Sònia Callau, Lucía Nieto, Daniel Farré i Lola Mayenco, ha avaluat l'extensió real dels incendis forestals que es poden originar en aquest territori després d'estudiar la superfície forestal gestionada realment sobre el terreny en els últims deu anys. També compara dades de les comarques amb més ramats pasturant en els seus boscos per esbrinar si aquestes pateixen menys incendis.
Superfície incendiada
L'estudi constata que els municipis amb més superfície incendiada en els últims vint anys tenen un paisatge eminentment forestal: de les 16.494 hectàrees cremades en aquests anys, 12.329 hectàrees estan enmig d'un paisatge forestal, mentre que a les poblacions que gaudeixen d'un paisatge en mosaic solament s'han incendiat 3.289 hectàrees i als municipis amb paisatge agrícola, 732 hectàrees.
Actualment, la superfície forestal a la província de Barcelona és de 514.000 hectàrees, de les quals el 95% són de titularitat privada, un percentatge que supera el del total de Catalunya, que és del 76%.
L'estudi ressalta també que el 44% de la superfície forestal de la demarcació de Barcelona, concretament 231.851 hectàrees, està inclosa en plans d'ordenació, mentre que la resta no disposa de cap instrument d'ordenació forestal.
Els autors de l'informe subratllen la necessitat de fomentar els boscos com a zones de pastura extensiva per reduir la quantitat de vegetació com a potencial combustible i obtenir una conservació més duradora. El 78% de les explotacions en extensiu es concentren a Osona i el Berguedà, dues de les comarques que menys han sofert l'abast de les flames en els últims vint anys. Entre el 2011 i el 2020, la Diputació de Barcelona ha gestionat prop de 14.500 hectàrees a través de les Associacions de Propietaris Forestals.
Per comarques, el Bages, amb 4.406 hectàrees gestionades, és en la que s'han efectuat més treballs, la qual cosa s'explica per ser la que ha sofert més incendis i més superfície forestal afectada en els últims vint anys.
Ramaderia extensiva
Fonts de la Diputació de Barcelona han destacat que actualment aquest ens provincial prioritza la gestió forestal a les zones definides com a Àrees de Gestió Prioritària (AGP) creades per garantir a curt i mig termini que tots els boscos amb elevat risc d'incendi estiguin gestionats i preparats per fer front als grans focs. En aquestes àrees, promouen la ramaderia extensiva mitjançant acords de pastura amb propietaris i pastors i ramaders locals.
L'estudi, a més de posar en relleu la pèrdua progressiva de mosaic agroforestal en les últimes dècades, revela l'existència d'uns boscos molt extensos i poc gestionats, i una presència de ramats en extensiu que es concentra sobretot en una zona molt concreta del territori com és Osona i el Berguedà. La resta de comarques no compten amb vaques, ovelles i cabres suficients per garantir la preservació del seu paisatge.
Redacció / Fotos: Turisme Baix Llobregat-Arxiu-LPdB