Un canvi radical a l’antic abocador de residus de la Vall d’en Joan

Han finalitzat les obres de segellament i clausura salvaguardant el medi ambient i aprofitant el biogàs que generen els residus soterrats per produir l'energia elèctrica que consumeixen més de 9.000 llars

L'AMB ha finalitzat les obres de segellament i clausura de l'antic dipòsit controlat de residus de la Vall d'en Joan, situat dins del Parc del Garraf, un dels projectes de més magnitud de l'Àrea d'Ecologia de l'AMB. Avui, 19 de novembre, representants de l'AMB, la Generalitat de Catalunya, l'Agència de Residus de Catalunya i els ajuntaments de Gavà, Begues i Sitges han exposat sobre el terreny el resultat de l'operació als mitjans de comunicació.

report 1

Eloi Badia, vicepresident de l'AMB, ha declarat que "ara conclou el segon moment clau en la història d'aquest espai. El primer va ser quan vam aconseguir deixar de portar-hi residus, ja al 2006. En aquest temps hem estat capaços d'assegurar un nou futur per aquesta part del parc del Garraf, i solucionar els contratemps que un abocador d'aquestes característiques provoca en un espai així. Com a AMB, encarem el repte de millorar la gestió dels residus orgànics, però això també implica tancar velles ferides, com la que suposa aquest antic dipòsit".

La secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha afirmat que "la Generalitat hi havia de ser perquè té una absoluta vocació de formar part de la restauració i recuperació d'espais. Aquí s'havia creat un problema ecològic ubicant un dipòsit de residus sobre un terreny que no pertocava, i el que ens toca ara és reparar, restaurar i recuperar aquest espai. En això, l'Agència de Residus ha invertit 33,4 milions d'euros, molt ben invertits, perquè la voluntat era fer això que s'ha fet aquí. La nostra espècie va crear una disrupció en aquest espai als anys 70 i tenim l'obligació i el deure moral de restaurar-lo".

IMG 4085

Per la seva banda, La tinenta d'alcaldessa d'Urbanisme, Habitatge, Obres i Sostenibilitat Ambiental de l'Ajuntament de Gavà, Rosa M. Fernández ha manifestat que "per a Gavà els treballs de segellat i restauració de l'abocador de la Vall d'en Joan ha estat sempre una reivindicació històrica. Creiem que era un deute pendent amb el nostre territori i ens alegrem, però no hem de perdre de vista i hem reclamat que continuïn els treballs de seguiment, i un Pla d'Avaluació de riscos amb les mesures a implementar. Hem avançat molt i cal acabar bé un projecte tan important com aquest perquè tingui totes les garanties i s'integri plenament en l'entorn natural i urbà."

Els treballs de segellament han consistit en la impermeabilització del terreny que hi ha sobre la massa de residus, per evitar que l'aigua de pluja s'hi infiltri i generi lixiviats, uns compostos químics molt contaminants. A més, una xarxa de captació i conducció d'aigües pluvials minimitza la generació de lixiviats, i un sistema de bombeig els extreu i els condueix a una depuradora pròpia, on són tractats.

Captació biogàs

Central biogàs

El biogàs que allibera la matèria orgànica en descomposició (que també és contaminant i un dels principals gasos amb efecte d'hivernacle) es recull i es tracta en una central específica, on es transforma en energia elèctrica, que després es ven a la xarxa. L'electricitat generada mitjançant aquest sistema abasteix el consum de més de 9.000 llars.

Recuperació ambiental

Més enllà de la clausura, l'espai ocupat per 26,6 milions de tones de residus necessita una restauració ambiental per tal d'esdevenir de nou una peça clau del mosaic del massís del Garraf. Amb la clausura s'ha recuperat la funció ecològica de l'àmbit com a zona de nidificació d'aus migratòries, que ja s'observava abans de l'inici de la restauració el desembre del 2018.

report 3

Les millores paisatgístiques inclouen la sembra de prats, la hidrosembra de talussos i la creació de quatre basses naturalitzades per recollir les aigües d'escolament i com a zones humides per a la fauna del parc. Una vegada finalitzades les obres, el període previst de manteniment i control després de la clausura s'estendrà un mínim de 30 anys.

Senglars be

Granota verda

Serp de Ferradura

El projecte de clausura i segellament també ha propiciat el retorn d'espècies animals pròpies dels entorns oberts. Així, les actuacions de segellament i impermeabilització s'han anat adaptant al ritme de l'evolució de l'ecosistema per permetre a la fauna desenvolupar-hi el seu cicle natural. Una de les espècies més importants és l'àliga cuabarrada, que està catalogada com a amenaçada a tot Espanya.

Les diferents etapes

Entre els anys 2001 i 2003 es va executar la clausura i restauració de la zona inferior del dipòsit —Zona I i Zona II—, en total unes 20  hectàrees del terme municipal de Gavà. En aquell moment, en què l'abocador seguia rebent residus, l'AMB va passar a tenir la competència de la gestió de l'espai, acompanyada de la responsabilitat de minimitzar-ne els efectes sobre el medi ambient.

 

Posteriorment, entre els anys 2008 i 2010, es va executar una segona fase de restauració física, concretament a la part baixa de la Zona III, que donava continuïtat a la restauració dels anys 2001-2003.

report 2

El desembre del 2018, com a resultat del conveni amb l'Agència de Residus de Catalunya, que va aportar-hi el finançament necessari de 33,4 milions d'euros, van començar les obres de clausura de la superfície pendent (Zona III i Zona IV), unes 44 hectàrees pertanyents al terme municipal de Begues.

A principis de l'estiu del 2019, la fase 1 es podia considerar funcional des d'un punt de vista ecològic, ja que es va restituir la cadena tròfica en un temps rècord: 7 mesos. Així mateix, es va assolir la reactivació de l'activitat microbiana del sòl, la presència d'invertebrats, la cobertura vegetal i la presència d'aus com el xoriguer comú i petits mamífers

Economia circular

Per tal de recuperar ambientalment la Vall d'en Joan calia disposar d'una determinada quantitat de terra vegetal. Durant les primeres fases de segellament es van retirar i conservar els 15 cm superficials de tot el terreny, ja que contenien les llavors necessàries per al posterior repoblament amb flora autòctona.

IMG 4059

En comprovar, però, que aquesta terra estava contaminada amb metalls pesants, l'AMB va desenvolupar una solució basada en l'economia circular, és a dir, convertir els residus en nous recursos. El tecnosòl és un substrat creat mitjançant tècniques agrícoles a partir de la barreja de terres d'excavació, un material estructurant (en aquest cas, palla) i el digestat de la matèria orgànica de la fracció resta (MOR), un material que s'obté de la matèria orgànica que entra als ecoparcs, les plantes gestionades per l'AMB que tracten els residus del contenidor de resta. L'ús del tecnosòl també ha permès un 50 % d'estalvi econòmic respecte a la terra vegetal de qualitat mitjana.

Context històric

L'any 1971, a les acaballes de la dictadura, es va decidir ubicar un abocador al massís del Garraf. El lloc escollit no podia ser menys idoni: el subsòl cavernós de la zona anunciava abundoses filtracions contaminants. Però l'Administració va menystenir aquesta circumstància i va executar el pla. El dipòsit de la Vall d'en Joan va ser el destí de gran part dels residus municipals de Barcelona i la seva àrea metropolitana des del 15 de febrer del 1974 fins al 31 de desembre del 2006. Al llarg de més de 30 anys, aquest espai de 64 hectàrees va rebre un total de 26,6 milions de tones de residus, avui soterrats. Això ha comportat que, en alguns punts de la vall, s'hi acumuli una capa subterrània de residus de fins a 100 m de gruix.

Redacció / Fotos: AMB

 

Un petit mitjà amb grans audiéncies...

Reportatges

Fotonotícies

Opinió

Mapa Baix Llobregat Castelldefels Begues Gavà Sant Climent de Llobregat Viladecans Sant Boi de Llobregat El Prat de Llobregat Cornellà de Llobregat Esplugues de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Santa Coloma de Cervelló Sant Felíu de Llobregat San Vicenç dels Horts Molins de Rei Torrelles de Llobregat Vallirana Cervelló La Palma de Cervelló Pallejà El Papiol Corbera de Llobregat Sant Andreu de la Barca Castellví de Rosanes Martorell Sant Esteve de Sesrovires Abrera Olesa de Montserrat Esparreguera Collbató
© 2015 Mediabaix. All Rights Reserved. Designed By La Premsa del Baix