El Consorci per a la Protecció i Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat treballa amb científics i projectes com Life Terra
El Delta del Llobregat és la localització ideal per contemplar gairebé totes les amenaces que l'ésser humà pot infligir a un espai natural, però també suposa un repte per provar que la restauració ambiental funciona fins en els ecosistemes més fragmentats i degradats. L'aposta per situar a l'entorn d'aquest espai natural un gran centre logístic al costat de Barcelona es va consolidar al començament d'aquest segle amb l'ampliació de l'aeroport del Prat, per la qual es van expropiar i van talar bona part de les seves trenta hectàrees de pineda litoral. El resultat és un paisatge divers en el qual ecosistemes molt variats de bosc de ribera, aiguamolls i arenals costaners s'esforcen perquè aquest pulmó verd segueixi respirant malgrat la quantitat d'infraestructures que el fragmenten: carreteres, pistes de l'aeroport o depuradores.
Per entendre millor les amenaces que afecten aquest espai i engegar solucions per fer-les front, el Consorci per a la Protecció i Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat treballa amb científics i projectes com Life Terra. Aquesta iniciativa, centrada a restaurar boscos de tota Europa mitjançant la implicació ciutadana i el seguiment científic per crear coneixement que ajudi a la recuperació d'ecosistemes danyats, ha centrat els seus treballs en el bosc del Remolar, explica Santiago Sabaté, professor d'Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB), centre associat al projecte.
La pineda se situa en una finca expropiada per AENA el 2003, i gestionada avui per l'Ajuntament de Viladecans després d'una gran tala per a l'ampliació de l'aeròdrom, que no només va reduir l'extensió de bosc sinó que va facilitar l'entrada de la plaga de l'escarabat del pi, afegeix Sabaté.
El seu col·lega, la professora de biologia evolutiva de la UB, Emilia Gutiérrez, estudia des de 2015 l'impacte en aquesta pineda d'aquesta plaga, causada per un escarabat de 3 mil·límetres que només en el Maresme ha arrasat al voltant de 5.000 hectàrees de boscos de pi de pinyons. Les seves troballes apunten al fet que els arbres més atacats es localitzen en les vores de zones talades i en els clars de bosc que ha anat deixant la fragmentació de l'ecosistema.
“Hem centrat els nostres treballs de restauració ambiental precisament en aquestes zones més deteriorades, en les quals hem observant que la regeneració natural és complicada i el bosc s'estava afeblint”', explica Sven Kallen, fundador de Life Terra.
Aquest projecte europeu implica en les plantacions a centres educatius, famílies o col·lectius, com és el cas de l'Associació d'Empresaris Holandesos a Barcelona, Kring, els membres dels quals acudeixen els caps de setmana a plantar amb les seves famílies.
“Avui dia els nens passen molt temps a casa, enganxats a tot tipus d'aparells electrònics, i és imprescindible aprofitar moments com aquest perquè tinguin contacte amb la naturalesa i aprenguin el que poden fer per ella. Miro a la meva filla petita mentre planta i em dic què bé s'ho està passant”, apunta Jan Van Schaik, membre de la citada associació. “Estem encantats amb què els voluntaris de Life Terra ens ajudin a reforçar la biodiversitat en aquest espai tan fràgil i amenaçat pel canvi climàtic”, apunta Joan Ramon Lucena, coordinador de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Viladecans.
De seleccionar les espècies autòctones plantades -en aquest cas arç blanc, estepa negra i blanca, llentiscle i aladern-, fer-los el seguiment posterior a través de la plataforma tecnològica de Life Terra, i de calcular l'aportació en captura de carboni s'ocupa l'equip científic de la UB. Teresa Sauras, investigadora de Fisiologia Vegetal de la UB i una de les seves integrants, detalla que hi ha una aposta per espècies resilients al canvi climàtic, i als seus possibles impactes, com l'estrès hídric o els incendis, d'aquí l'elecció d'espècies més resistents a les sequeres. Enric de Roa Bonel, tècnic de gestió d'espais naturals del Consorci per a la Protecció i Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, incideix que els treballs de restauració ambiental en zones estratègiques ajudaran a accelerar la recuperació dels enormes valors ecològics d'aquest espai natural.
Caty Arévalo (EFE) / Foto: Google Maps-Arxiu