La Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del riu Llobregat s'oposa a la perforació de tres pous nous a Santa Coloma de Cervelló i Sant Joan Despí i demana a l'ACA que no els autoritzi
Els regants del Canal de la Dreta del riu Llobregat alerten que la societat mixta Aigües de Barcelona (Agbar) vol augmentar les captacions d'aigua de l'aqüífer de la Vall Baixa i delta del Llobregat, després que la companyia ha demanat autorització a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per perforar tres pous nous a Santa Coloma de Cervelló i a Sant Joan Despí. Els tres pous s'afegirien als 53 que ja té Agbar –a més de 15 mines i d'una captació d'aigües superficials– i podrien augmentar la capacitat d'extracció d'aigua d'aquesta companyia en 4 m3/segon (4.000 litres per segon), equivalents a 126 Hm3 anuals.
La Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del riu Llobregat ha mostrat la total oposició a la petició d'Agbar a través d'un document d'al·legacions presentat a l'ACA. El principal argument dels regants és la necessitat de preservar les reserves de l'aqüífer, perquè una captació de 4 m3/segon, encara que sigui de forma esporàdica, equivaldria a extreure tota l'aigua disponible en un any normal. Això empitjoraria de manera irreversible el mal estat de les aigües subterrànies, que ja en aquests moments no compleixen els objectius previstos pel Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2016-2021, ni des d'un punt de vista qualitatiu ni quantitatiu.
En l'escrit d'al·legacions, els regants revelen que Agbar no va presentar la petició directament a l'ACA, sinó que sobta que ho fes a través de la Comunitat d'Usuaris d'Aigües de la Vall Baixa i Delta del Llobregat (CUADLL), una entitat creada per a la salvaguarda de l'aqüífer, amb l'objectiu de portar a terme un estudi d'investigació. Però la documentació aportada per Agbar per justificar la petició planteja dubtes respecte a l'objectiu final de la sol·licitud, un augment de la capacitat d'extracció d'aigües subterrànies de la companyia. En aquests moments, la societat mixta Aigües de Barcelona distribueix l'aigua potable a vint-i-tres municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Els cabals procedeixen de les captacions de la mateixa companyia i també de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATLL), que subministra l'aigua necessària per complementar la capacitat pròpia d'Agbar, que ha de satisfer la corresponent tarifa oficial per aquest servei. Si Agbar augmentés la capacitat d'extracció d'aigua a través dels pous propis, “reduiria la seva dependència d'ATLL i, per tant, els costos, en uns anys que les aportacions d'aigua del Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona hauran de disminuir progressivament, arran del pacte del Ter de 2017.”
La Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del riu Llobregat –que aplega 578 titulars, regants i altres usuaris d'aigües superficials dels principals municipis del delta– representa una superfície regable de 1.100 hectàrees i és, en conjunt, el segon usuari d'aigua més important del delta, després d'Aigües de Barcelona. Molts dels regants, a més d'usuaris d'aigües superficials ho són també d'aigües subterrànies, perquè tenen pous per prevenir les èpoques de sequera, quan el canal no porta prou aigua.
Redacció / Fotos: Comunitat de Regants del Canal de la Dreta