Els punts amb concentracions més elevades registren un descens de la qualitat biològica
Un estudi de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) i l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC), amb la col·laboració de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), ha analitzat la presència de contaminants en rius de Catalunya i els efectes sobre la qualitat biològica, en invertebrats i algues. S'han analitzat prop de 100 contaminants en 89 punts de 16 rius, com l'Ebre i els afluents; el Llobregat; el Ter; el Fluvià; la Muga; el Foix, el Francolí; el Besòs o la Tordera. En el 80% de les mostres, s'han detectat medicaments, principalment antibiòtics i antiinflamatoris; metalls pesants com el níquel i pesticides com el diuron. Els punts amb concentracions més elevades registren un descens de la qualitat biològica.
L'objectiu de l'estudi ha estat comprovar la presència d'aquests contaminants emergents i els possibles efectes sobre les comunitats biològiques en compliment de la Directiva marc de l'aigua (DMA).
La presència de nous contaminants (contaminants emergents), tot i que en nivells molt baixos, pot derivar en possibles problemes ambientals, per la qual cosa la Comissió Europea requereix fer-ne seguiment. Per avaluar l'estat dels rius, es tenen en compte tres indicadors: la qualitat fisicoquímica -qualitat de l'aigua segons paràmetres de nitrats, fosfats, carboni orgànic total (TOC); la qualitat hidromorfològica -continuïtat fluvial, morfologia- i la qualitat biològica -macroinvertebrats, diatomees (algues) i peixos-. La qualitat biològica pot estar condicionada per la presència de diversos contaminants al medi.
Les majors concentracions de contaminants es troben en els rius amb menor capacitat de dilució, en els quals una gran part del cabal es nodreix quasi exclusivament de les aportacions d'aigua residual urbana o industrial. Sovint són trams fluvials amb una alta densitat de població, com els rius Llobregat i Foix, en el seu tram mitjà i baix, i en menor mesura, en els cursos alts dels rius com el Segre i les dues Nogueres. Segons la investigació, això pot ser el causant d'una pèrdua de qualitat biològica associada als macroinvertebrats (insectes, crustacis, mol·luscs, entre d'altres) en aquests trams de rius, així com també de les diatomees (principal grup d'algues fluvials).
Sense risc
La presència d’aquests contaminants no suposa un risc per a la salut de les persones, ja que els nivells es troben dins del que estableix la normativa, i l'aigua per al consum humà passa per un tractament de potabilització que en garanteix la salubritat. Aquesta investigació expressa la necessitat de desenvolupar estudis específics sobre l'impacte ecològic d'aquests contaminants i potenciar-ne la inclusió en els plans de gestió de conca europeus.
Redacció / Fotos: Arxiu
