Les possibles fonts de contaminació dels residus flotants sorgeixen fonamentalment de centres urbans i activitats d'oci i, en una menor proporció, de la indústria
L'estudi ha estat realitzat per l'IDAEA-CSIC, ICRA, CEIMAR-INMAR-Universidad de Cádiz, Comisión Europea-JRC i l'Asociación Paisaje Limpio. I s'emmarca en el projecte RIMMEL, dirigit pel Joint Research Centre de la Comissió Europea, i creat davant la necessitat de quantificar les aportacions de residus flotants que arriben des de les aigües continentals a la mar.
Atès que la major part de les deixalles marines prové de terra, els rius són una peça clau per quantificar la quantitat de residus que acaben en la mar. L'objectiu de la recerca ha estat recaptar la major quantitat de dades possibles, per crear un model estadístic dels residus flotants més comuns, que permeti desenvolupar estratègies de futur per mitigar el problema de les deixalles marines.
Tots dos rius van ser mostrejats des d'octubre de 2016 a setembre de 2017. La metodologia emprada està basada en l'observació de la làmina d'aigua superficial durant 30 i 60 minuts a la setmana, des d'una posició elevada i pròxima a la desembocadura del riu. L'objectiu és identificar i classificar, mitjançant una app específica per a aquest estudi, els residus flotants majors o iguals a 2,5 cm (denominats macroresidus), conforme a la llista d'ítems descrits a la Directiva Marc sobre Estratègies Marines.
Durant tot l'any van ser identificats 684 ítems entre els dos rius i, conforme a les pautes del projecte RIMMEL, es van classificar en les següents categories: plàstic, paper, metall, goma, tèxtil i fusta. Els resultats van ser molt similars en tots dos rius, i el plàstic va ser la categoria més freqüent en els residus flotants observats; 67,7% en el riu Llobregat i 50,5% en el riu Besós i els residus més freqüents els envasos, les peces de plàstic, les ampolles de plàstic i les bosses de plàstic. Ítems que coincideixen amb els dels 17 rius de la regió del Mediterrani, mostrejats a través del projecte RIMMEL.
Per obtenir els resultats, s'ha dut a terme una extrapolació de l'amplària mostrejada a l'ample total del riu i s'ha normalitzat el temps de mostreig per expressar el flux de residus caracteritzats per hora. S'estima que aproximadament 0.4-0.6 tones de plàstic són abocades durant un any per aquests dos rius, a la Mar Mediterrània. Les possibles fonts de contaminació dels residus flotants observats sorgeixen fonamentalment de centres urbans i activitats d'oci i, en una menor proporció, de la indústria.
Aquestes dades són importants, però no deixa de ser una primera presa de contacte. S'ha de continuar investigant per a identificar les causes i fonts dels residus oposats en els rius Llobregat i Besòs, i posar en pràctica diferents metodologies que permetin contrastar les dades aportades per aquest estudi sobre macroresidus flotants, i que, a més, permetin quantificar els residus no flotants que puguin trobar-se a la llera del riu.
Redacció / Fotos: Arxiu-Clipmedia
