Els municipis que compleixen els objectius per a 2020 passen de 6 a 9, amb la incorporació de Corbera de Llobregat, Molins de Rei i Pallejà; mentre que El Papiol i Sant Just Desvern despleguen contenidors intel·ligents
Els resultats de recollida selectiva de residus a l’àrea metropolitana de Barcelona mostren, durant el 2019, una millora en les xifres, després que l’any 2018 es revertís un estancament de gairebé una dècada al voltant del 35%. Aquest augment de la recollida selectiva en l’últim any s’ha vist impulsat, sobretot, per l’impuls per part de l’AMB de sistemes que individualitzen la recollida, com ara els contenidors intel·ligents, la recollida porta a porta i els circuits de recollida comercial.
Hi ha una tendència generalitzada en tots els municipis a augmentar la recollida selectiva, especialment la recollida selectiva de la fracció orgànica i del paper/cartró, que suposen més de la meitat de l’increment. L'augment de recollida de matèria orgànica és un fet especialment positiu, ja que quan es diposita de manera errònia al contenidor gris de resta no serveix per ser transformada en compost i metà per obtenir-ne energia. A més a més, la matèria orgànica mal classificada en origen suposa un problema ambiental i el seu tractament s'encareix substancialment.
La mitjana metropolitana de recollida selectiva se situa prop del 38%, en el seu màxim històric. La quantitat de residus recollits que hauran estat separats correctament supera les 550.000 tones el 2019, un 1% més que l'any anterior. Així mateix, el volum de fracció resta tractat passa de gairebé 1.000.000 de tones l’any 2018 a menys de 960.000 el 2019, la qual cosa suposa una caiguda del 4%.
La quantitat total de residus produïts ha baixat un 2,2% situant-se en 1,5 milions de tones. Es tracta la primera baixada des del final de l’anterior crisi econòmica, l’any 2013.
Segons Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia de l'AMB, "seguim demostrant que el canvi de model impulsat per l'AMB, basat en una individualització més gran de la recollida, funciona. Tot i això, encara ens cal fer un gran salt endavant en els nivells de recuperació. El ritme de l’increment de la recollida de totes les fraccions és insuficient per complir objectius europeus, i cal un canvi generalitzat de model. Experiències que ja són una realitat, com la implantació dels nous contenidors amb xip al Papiol i a Sant Just Desvern, són bons exemples de l’esforç que l’AMB està fent per estendre el nou model a tota la metròpolis. A més, uns millors hàbits de reciclatge també comporten un important estalvi econòmic, i són un pilar fonamental per fer front a l’emergència climàtica que ens afecta a tots”.
Analitzant el comportament dels municipis metropolitans, aquells que ja compleixen els objectius marcats per la Unió Europea (50% de reciclatge de residus l’any 2020) passen de 6 a 9, amb la incorporació de Corbera de Llobregat (51%), Molins de Rei (51%) i Pallejà (57%). Aquests se sumen als municipis de Begues, Castellbisbal, El Papiol, Sant Just Desvern, Torrelles de Llobregat i Tiana. Malgrat aquesta millora, un 75% dels municipis encara estan molt per sota d’aquests objectius de recollida. Això representa un 96% de la població metropolitana.
L'AMB calcula que si tots els municipis complissin, en aquest moment, objectius europeus, aquest fet permetria reduir en 15 milions d'euros el cost actual de 140 milions anuals. Si els municipis no despleguen sistemes de recollida selectiva més eficients, el cost del tractament podria arribar a augmentar en 45 milions d'euros d'ara fins l’any 2025.
Propers passos
L’AMB articula les seves polítiques de residus entorn del Programa metropolità de prevenció de residus i gestió de recursos i residus municipals 2017-2025 (PREMET25), que marca l’estratègia metropolitana per seguir avançant en la recollida selectiva, i que ja està donant els seus fruits. La redacció d’aquest pla va ser una de les prioritats de l’AMB en l’anterior mandat (2015-2019), per definir una estratègia que permeti sortir de l’estancament de la recollida selectiva metropolitana, que es mantenia des de l’any 2011. Una peça clau d’aquesta estratègia és l’Acord metropolità pel residu zero, signat pels 36 ajuntaments metropolitans, que estableix que l’any 2025 tots ells hauran de desplegar nous sistemes de recollida porta a porta o mitjançant contenidors intel·ligents per a les fraccions de resta i orgànica, i disposar d’una taxa per articular un pagament per ús.
Al llarg de 2020 es redactaran plans d’actuació per a tots els municipis que ho necessitin, que inclouran un full de ruta per garantir que l’any 2025 aquests sistemes estiguin en funcionament. A partir d’una feina d’anàlisi de les característiques socials i urbanístiques, es faran recomanacions a cadascun dels ajuntaments sobre quin model de recollida és el més adient per al seu territori, perquè puguin presentar projectes de canvi de sistema i millora de la recollida selectiva.
Així, alguns municipis, com Cornellà de Llobregat i Esplugues de Llobregat, ja estan preparant la implantació de taxes específiques de recollida. Durant el 2020 es realitzarà un estudi per harmonitzar les taxes de recollida de residus entre els diferents municipis, i permetre la inclusió de reduccions de tarifa quan els sistemes individualitzats així ho permetin. Altres ajuntaments metropolitans estan fent passos per poder implementar sistemes de recollida porta a porta.
El Papiol, pioner
El primer municipi del territori metropolità en implantar un sistema de recollida basat en contenidors intel·ligents gràcies al suport tècnic i econòmic de l’AMB ha estat El Papiol, un dels municipis que ja compten amb un dels índexs de recollida més alts (60%), complint amb els objectius de la UE.
Aquest tipus de contenidors tenen com a finalitat identificar el comportament reciclador individual de la ciutadania, i s’espera que aportin resultats comparables a altres sistemes, com la recollida porta a porta, que ha elevat els índexs de recollida dels municipis que l’han aplicat a xifres mínimes del 70 %.
La primera prova pilot es va iniciar el passat 8 de gener als barris del Trull i del Puigmadrona del municipi. En aquestes dues zones, els contenidors de fracció orgànica (FORM) i inorgànica (FIRM), que rep els envasos i la resta, s’han substituït per contenidors que necessiten ser oberts amb una targeta. A cada habitatge d’aquests dos barris se li han assignat dues targetes.
Tot i que és aviat per tenir dades de l’impacte del nou model en els nivells de recollida, les dades d’ús indiquen que el 100% dels habitatges ja han fet servir els nous contenidors al barri del Puigmadrona, i un 70% en el cas del barri del Trull.
Aquest tipus de contenidors s’implantaran progressivament a tot el municipi, així com, aviat, a altres poblacions, com ara Sant Just Desvern. Amb la introducció d’aquest nou sistema, s’espera que El Papiol millori encara més els seus nivells de recollida selectiva.
Redacció / Fotos: AMB-Aj. El Papiol
