Olesa de Montserrat va recollir 121,0 mm, el més plujós dels últims 24 anys en aquesta localitat; mentre que a Viladecans va caure 113,3 mm al llarg de dijous, el dia més plujós dels últims 10 anys
Després d’un mes d’octubre excepcionalment plujós, un nou episodi de pluja ha deixat acumulacions de més de 100 mm en poques hores a diversos sectors del litoral i prelitoral català. Els xàfecs van començar el dimecres 14 de novembre al vespre al Baix Empordà, però gran part de la precipitació va caure al llarg del dijous 15, afectant àmpliament, però de manera irregular, les comarques del litoral i prelitoral. A l’interior la pluja ha estat molt menys abundant i ni tan sols ha arribat al Pirineu occidental, en una distribució típica d’aiguats de tardor a la Mediterrània. El màxim de pluja d’ahir dijous es va concentrar entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, on es van arribar a recollir fins a més de 150 mm en alguns punts, sobretot al llarg del matí i durant les hores centrals del dia.
L’observador d’Olesa de Montserrat va recollir un total de 121,0 mm, dels quals 115,4 mm corresponen a dijous (dia pluviomètric, de 8 a 8 del matí), el més plujós dels últims 24 anys en aquesta localitat, des dels 146,6 mm del 10 d’octubre de 1994.
Al sud del Baix Llobregat, l’estació automàtica de Viladecans va mesurar 113,3 mm al llarg de dijous, el dia més plujós dels últims 10 anys en aquest punt (117,1 mm el 10 de maig de 2008).
Activitat elèctrica
Dijous molts dels xàfecs del litoral i prelitoral van anar acompanyats de tempesta. Al llarg del dia, la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) va registrar un total de 1.294 llamps núvol-terra, dels quals 545 van caure a Catalunya. Per comarques, destaquen els 121 llamps núvol-terra del Baix Llobregat.
Un any de molta pluja
La precipitació acumulada aquest 2018 ja supera la mitjana climàtica a gran part de Catalunya, llevat d’alguns sectors del Maresme, les Terres de l’Ebre (malgrat els episodis recents) i l’Alt Empordà. A grans trets, i quan falta un mes i mig per acabar l’any, la precipitació acumulada se situa entre els 1.500 i els 2.000 mm a l’alta muntanya i supera els 1.000 mm a bona part del Pirineu, Prepirineu, Garrotxa, Pla de l’Estany, punts del Gironès, de la Selva, el Montseny, Sant Llorenç del Munt i massís dels Ports. Més localitzadament, també s’han recollit més de 1.000 mm a poblacions com Castellbisbal (Vallès Occidental) o Vallirana.
Les fortes pluges de les darreres hores han provocat diverses afectacions a la ciutat: la més destacada ha estat la ronda de Llevant, on es van tancar unes comportes que donen accés al riu per tal que el cabal, que va arribar a fregar el miler de metres cúbics per segon, no inundés el nucli urbà. Això va provocar la inundació del tram de la ronda que passa sota el pont de l'autovia de Castelldefels, on Bombers i operaris d'Aigües del Prat hi van estar treballant durant 5 hores.
El riu Llobregat arriba als 960 m3/s
El cabal del Llobregat va assolir els 960 metres cúbics per segon, 100 vegades més que l'habitual i la xifra més elevada en el que portem de segle, segons l'Agència Catalana de l'Aigua. Tanmateix, malgrat tractar-se d'una riuada molt important és només un terç del que es va assolir durant les grans inundacions registrades al Llobregat durant els anys 60 i 70, quan es va arribar als 3.000 m3/s. Actualment, la capacitat màxima de la llera del riu al Prat és de 4.000 m3/s.
Redacció / Fotos: Generalitat/particulars/Ajuntaments