El Parc del Garraf, nou hàbitat permanent de set ponis pottoka

Imprimeix

Procedeixen del zoo de Peña Escrita d’Almuñécar clausurat per la Junta d’Andalusia

Set exemplars de poni pottoka, sis eugues i un semental vasectomitzat, van arribar ahir dijous al Parc del Garraf provinents del Zoo de Peña Escrita d'Almuñécar (Granada) clausurat per la Junta d'Andalusia, on hi viuran en règim de semilliberat en un espai tancat de sis hectàrees. El trasllat d'aquesta animals des d'Andalusia ha estat organitzat per la Fundació Miranda i forma part d'un projecte pilot per avaluar la idoneïtat del Parc del Garraf, de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, com a hàbitat permanent al llarg de tot l'any.

5b200007 4145 4a00 8e43 f7df6dd552bd

La directora de la Fundació Miranda, Rosa Galindo, ha expressat la seva satisfacció per poder disposar d'aquest espai per aquests animals al Parc del Garraf, ja que disposaran d'un terreny molt adequat per a les seves necessitats de vida en llibertat. L'objectiu del Parc del Garraf és que els ponis puguin pasturar lliurement en una zona tancada de trenta hectàrees, aportant elements de biodiversitat i contribuint al manteniment de l'espai natural.

5a3b15c6 e342 4a3a bdd4 36daad420b23

Laura Riera, responsable de la gestió d'èquids de la Fundació Faada, explica la història d'aquests animals rescatats del zoo d'Almuñécar, un projecte amb el qual estan treballant des de fa tres anys, amb la necessitat de poder trobar un espai idoni on poder traslladar pels ponis pottoka i que també se'n podés fer càrrec. De la seva relació amb la Fundació Miranda va sorgir la possibilitat de portar-los al Parc del Garraf, en el mateix espai que aquest darrer hivern va ser utilitzat per una manada de cavalls de la Fundació.

El poni pottoka (en eusquera petit cavall) és el nom amb el qual es coneix aquesta raça de cavall de petita envergadura o poni, i que té el seu hàbitat natural els territoris muntanyosos de la serralada Cantàbrica i els Pirineus occidentals. Els pottoka viuen des de l'antiguitat agrupats en manades salvatges, que es poden contemplar en qualsevol vessant de la muntanya basca, organitzats en una jerarquia en la qual al capdavant de la mateixa se situa l'euga Alfa, juntament amb el semental.

2e12a581 9409 41e9 885f 2106165dde17

Redacció / Fotos: Diputació de Barcelona