Mor l’exmarxador pratenc Jordi Llopart als 68 anys

Imprimeix

Va ser el primer que va aconseguir una medalla olímpica per a l’atletisme espanyol a Moscou’80

Jordi Llopart va morir ahir dimecres a l’edat de 68 anys, segons ha informat la família. L'atleta es trobava des del dimarts ”'en coma profund i pendent del servei de trasplantaments”, segons ha confirmat el seu nebot Moisès, fins que ahir a la tarda s'ha conegut la mort de l'exmarxador. Ramón Cid, exdirector tècnic de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme, ha manifestat que “va ser el pioner i gran entre els grans”. Llopart va ser impulsor de la marxa espanyola juntament amb Josep Marín. D’altra banda, el president de la RFEA, Raúl Chapado, ha comentat sobre la mort de Llopart que és una “dolorosa i terrible notícia.”

llopart prat

La seva vida

Va néixer el 5 de maig de 1952 al Prat de Llobregat. Era assistent tècnic sanitari (1970-1974), diplomat en Turisme i va cursar estudis d'oficial d'Arts Gràfiques. Va treballar com a auxiliar administratiu en el negociat d'Hisenda de l'Ajuntament de Prat de Llobregat (1976-83), en el qual va estar en excedència durant la seva etapa dedicada a l'atletisme. Sempre va militar en el Grup Cultural Esportiu La Seda i el seu entrenador va ser el seu pare, Moisès Llopart, exceptuant les dues etapes en què el va dirigir a Mèxic el polonès Jerzy Hausleberg.

Va començar a practicar atletisme el 1965, al principi en proves de cros. El 1976 es va proclamar per primera vegada campió d'Espanya en la prova dels 20 quilòmetres en pista i dos anys després es va anotar el seu primer títol nacional dels 50 km, que va revalidar en les edicions de 1979, 1981, 1985, 1986, 1989 1990 i 1991. En aquesta última distància va ser plusmarquista nacional tant en pista (1981) com en ruta (1979) i també fou rècord d'Europa.

jordi llopartmoscu

A la cita de Moscou 1980 va aconseguir l’argent en els 50 km marxa. Era la primera vegada que un atleta espanyol pujava al podi en una cita olímpica. A Los Ángeles'84 va ser setè, i a Seül'88, tretzè. També va participar en tres Mundials, sempre en els 50 kms. marxa. Va ser en els de Helsinki'83, Roma'87 i Tokio'91, amb discrets resultats.

EmhATYTWMAI94Vh

Va intervenir en quatre Campionats d'Europa, entre 1978 i 1990, i va aconseguir l'or el 2 de setembre de 1978 a Praga -primera medalla d'or d'un atleta espanyol-, el sisè lloc en Atenes'82 i el novè en els de Stuttgart'86. A més, va disputar tretze Copes del Món (1973-1991).

EmhfuCVWEAY8JdH

Es va retirar de la competició després de la quarta posició en el Campionat d'Espanya de marxa, el març de 1992 a Badalona, amb el que es va quedar fora de l'equip olímpic per Barcelona'92.

Va començar llavors la seva etapa com a entrenador, en la qual va tenir com a pupils Daniel Plaza -campió olímpic a Barcelona'92-, Basilio Labrador, Jesús Ángel García Bragado -campió del món 1993 i subcampió el 1997 i el 2001-, Teresa Linares, la polonesa nacionalitzada espanyola Beata Betlej i diversos marxadors japonesos.

A més, va ser president de l'Associació Catalana d'Esportistes contra la Droga i des de gener del 1993, assessor de la Federació Espanyola en la categoria de marxa, organització en la qual va ser seleccionador nacional femení en els noranta. Entre novembre del 2005 i novembre del 2008 va ser secretari tècnic a la secció d'atletisme de l’FC Barcelona. En aquesta última data va ser contractat com a coordinador tècnic per Mèxic, per mediació d’Hausleberg, per potenciar als seus marxadors per al cicle olímpic 2008-12.

jordi llopart kYPD U120733878102YxG 624x385El Correo

Després d'aquesta experiència, que va finalitzar el desembre de 2012, va quedar a l'atur i des de llavors va patir penúries econòmiques, rebent el subsidi d'atur de 426 euros i un ajut temporal que li va donar el Comitè Olímpic Espanyol a través d'un programa per atletes, així com la rebuda pel Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat i de l'Ajuntament de Calella. D'altra banda, durant uns mesos en 2015 va treballar com a assessor de Fitwalking (caminar per a la salut) a l'empresa de nutrició espanyola Bluebonnet. A més, va crear el 2011 a Canet de Mar l'Escola per caminar'. També, era des de 2015 assessor tècnic de l'equip japonès de marxa.

Estava en possessió del 'Ya d'or' als valors humans del 1980, de la insígnia d'or de la Federació Espanyola d'Atletisme (1993), de la medalla de plata de la Reial Ordre al Mèrit Esportiu (1994) i de l'Ordre olímpica de el COI (2000). Estava casat en segones núpcies amb l'exmarxadora lituana Sonata Milusaiskaite, a la qual també va entrenar i amb qui ha tingut dues filles (Karina i Victòria). El desembre del 1979 s'havia casat amb Maria del Carme, amb la qual va tenir dues filles.

Redacció / Fotos: Arxiu-MD-As