Després de tres temporades consecutives a la porta de l’èxit, l’Esportiu Castelldefels va assolir l’ascens a la Divisió d’Honor de l’handbol nacional femení. Després d’una Lliga regular brillant, on les del Baix Llobregat van aconseguir la primera posició del grup II, i un primer sector de la Fase d’Ascens a Valladolid irregular –dues derrotes i una victòria- el Castelldefels va arribar a València depenent d’ell mateix, però sabent que una sola ensopegada podia significar dir adéu al seu somni.
Divendres, les del Baix Llobregat van debutar al segon i definitiu sector d’aquesta Fase d’Ascens enfrontant-se amb un dels dos líders de la competició, el Zuazo Barakaldo basc. Només valia el triomf davant d’un conjunt que a Valladolid les havia superat per 29 a 25. En un partit d’infart, l’Esportiu Castelldefels es va acabar imposant per 27-26. L’average estava perdut, però les opcions es mantenien intactes.
Dissabte, el Castelldefels tenia com a rival l’Aula Cultural de Valladolid, un rival que a falta de dues jornades ja no tenia cap possibilitat d’assolir l’ascens. El conjunt groc va fer bons els pronòstics i va tornar a superar les castellanes (ja ho havia fet a Valladolid), en aquesta ocasió per un còmode 20 a 27. Aquest resultat, sumat a la derrota del Zuazo davant del Màlaga i de la victòria del Mecalia, líder de la competició, davant del València, deixava el panorama immillorable per a les catalanes. La classificació deixava les gallegues líders i matemàticament amb l’ascens a la butxaca i el Castelldefels pujava a la segona posició amb dos punts més que Zuazo (amb qui tenia l’average perdut) i Málaga (amb qui el tenia guanyat).
S’arribava, doncs, al partit de diumenge amb tot de cara. Només hi havia un però: el rival era el millor conjunt de la competició fins el moment, el Mecalia Atlético Guardés, que havia guanyat els cinc partits de la Fase d’Ascens. Un punt valia per aconseguir l’ascens a les catalanes. Les coses no van poder començar millor per a les catalanes, que amb un excel·lent parcial de sortida de 4-0 posava les coses totalment de cara. Les gallegues, però, van demostrar ràpidament que no regalarien res i en un obrir i tancar d’ulls van col·locar el 5-4 al marcador. Una nova reacció de les catalanes les portava al descans amb un avantatge que no es podia escapar: 18-12. A la represa no va canviar el panorama. De la mà d’una gran Dolo Martín (autora de 8 gols) el Castelldefels va continuar ampliant distàncies i es va arribar a un pràcticament definitiu 23 a 15. L’ascens estava a tocar i, a sobre, el Castelldefels estava a punt de recuperar l’average amb les gallegues (a Valladolid el resultat havia estat de 30-27), fent que el títol de campiones de Divisió d’Honor Plata estigués gairebé a les mans. Tot i els nervis i el què hi havia en joc, l’Esportiu Castelldefels va saber gestionar a la perfecció els minuts finals, arribant-se a la fi dels 60 minuts reglamentaris amb el resultat de 29 a 22. L’Esportiu Castelldefels era nou equip de Divisió d’Honor. I ho feia per la porta gran, amb el títol que el reafirmava com el millor equip de la Divisió d’Honor Plata.
Marçal Fontanals - FCH / Foto: FCH