Kiko Amat: "M'interessa pintar la bellesa dins de l'horror i la lletgesa

L'escriptor nascut a Sant Boi de Llobregat descriu un món de violència amb ultres de la perifèria i extraradi de Barcelona

Kiko Amat torna a endinsar-se en un món replet de violència a la novel·la ‘Revancha’, publicada per l’editorial Anagrama. “M’interessa pintar la bellesa dins de l’horror i de la teòrica lletgesa”, assegura l’autor en una entrevista amb l’ACN. Un horror, una violència, que venen descrits en el món que ha creat Amat al sisè llibre amb ultres, tràfic de droga, extorsions i venjances, que es mouen, en el que l’autor anomena, el seu particular “gòtic Llobregat, a la perifèria i extraradi de Barcelona”.

Amador, conseller i número dos de la facció criminal de Lokos, un grup ultra del FC Barcelona, és el protagonista de la història. Amador és el conseller i número dos de la facció criminal de Lokos, un grup ultra del FC Barcelona, que trafica amb droga, extorsiona i elimina les bandes enemigues. El seu cap és l’Alberto Cid, àlies el Cid. L’Amador i el Cid són dos llegendaris skinheads neonazis del Gol Sud durant els anys 80 i 90. En un inici eren dues persones inesperables però va passar una cosa entre els dos que els va distanciar. Un dels secrets més grans de l’Amador és la seva homosexualitat. La vida de l’Amador es creurà en aquesta història amb la del César ‘Jabalí’ Beltrán, que va ser rugbista i ara es guanya la vida venjant per encàrrec a víctimes de pederastes i atropelladors pròfugs.

kikoamat 2

L’escriptor explica que hi ha autors de temes que després creen uns personatges perquè hi encaixin, però, ell, diu, és “un autor d’històries” i li agrada l’oralitat, el mite local, la història que passa de boca en boca i l’exageració. “Volia explicar una història de violència ‘proleta’, amb uns personatges desestructurats” i ubicats en el seu particular “gòtic Llobregat, a la perifèria i extraradi de Barcelona”. L’autor fins i tot ha creat un argot amb paraules que utilitzen els protagonistes.

En un primer moment, tenia la idea d’escriure un llibre amb un protagonista absent que no aparegués fins al final de tot. Una persona de qui s’expliquen les seves històries “infames”, però no sortia fins el darrer moment. El seu plantejament va canviar quan l’autor va fer aparèixer el protagonista al darrer capítol i el va fer parlar. Allí se’n va adonar que l’Amador era “la columna vertebral del llibre”. Amat va decidir que tornava a començar des de zero en un nou esborrany amb l’Amador apareixent des de l’inici. Assegura que ell és “molt d’ofici i molt tècnic”, i un escriptor de “molta revisió implacable”. Opina que quan es troba “novel·les dolentes, autoindulgents o covardes no és tan que l’escriptura o la història fos dolenta, sinó que l’autor no ha fet el pas crucial d’arrencar tot el greix que sobra ni les merdes que són obstacles perquè aquella història quedi prima i muscular i sigui concisa i precisa”.

Amat creu que pintar la bellesa a partir de coses belles és “molt més fàcil” que realitzar l’esforç de buscar-ho en la “la lletgesa, en la violència i en el que la gent denomina escòria. Això sí que val la pena”. Assegura que un bon exercici narratiu és “escriure sobre una gent que mai diries que és bella i pura. Les imatges de bellesa arquetípiques i de clixés tots les coneixem, però m’interessa pintar la bellesa dintre de l’horror i de la teòrica lletgesa”. Amat, al llibre, no diu al lector què ha de pensar sobre els personatges. Considera que si un espectador de sèries o un lector pot empatitzar amb el dolent és perquè aquest estava ben definit i posa com exemple el cas de Tony Soprano. “Quan coneixes els monstres instintivament comences a posar-te al seu cantó i ‘Revancha’ és un cas claríssim perquè tots els lectors es posen al costat de l’Amador”. Tot i això, assegura l’autor, ell és el dolent, però és el teu amic qüestionable que t’estimes perquè el coneixes molt. Amat creu que pot existir una “malignitat innata” a l’ésser humà, però com més llegeix i examina, apunta, se n’ha adonat que no és tan innata i que hi ha “raons per la ràbia, l’odi i la violència” que s’han anat forjant amb el pas dels anys. Narrador L’escriptor creu que un narrador no ha d’opinar i no ha d’ensenyar-ho tot: “No pots ser condescendent amb el lector i explicar-li tot a cada paràgraf. Un autor ha d’aprendre a aturar-se tres frases abans”. Considera que les novel·les funcionen precisament per les coses que no s’han dit.

Redacció / Fotos: Arxiu

 

Un petit mitjà amb grans audiéncies...

Reportatges

Què podem fer i què no?

L'aixecament del confinament comarcal, la reobertura dels restaurants als centres comercials i l'ampliació d'aforaments en activitats esportives i…
1124

Opinió

Mapa Baix Llobregat Castelldefels Begues Gavà Sant Climent de Llobregat Viladecans Sant Boi de Llobregat El Prat de Llobregat Cornellà de Llobregat Esplugues de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Santa Coloma de Cervelló Sant Felíu de Llobregat San Vicenç dels Horts Molins de Rei Torrelles de Llobregat Vallirana Cervelló La Palma de Cervelló Pallejà El Papiol Corbera de Llobregat Sant Andreu de la Barca Castellví de Rosanes Martorell Sant Esteve de Sesrovires Abrera Olesa de Montserrat Esparreguera Collbató
© 2015 Mediabaix. All Rights Reserved. Designed By La Premsa del Baix