El territori va tornar a ser, com el 2022, una de les comarques amb millor evolució socioeconòmica, però mostra una moderació en alguns indicadors
La província de Barcelona va consolidar el 2023 la fase econòmica expansiva: creixen la majoria d’indicadors amb un ritme més moderat que el dels dos anys anteriors, després de l’efecte rebot del procés de recuperació econòmica de l’any 2021 i 2022. Així ho indica l’Informe econòmic local de la província de Barcelona 2024, elaborat per la Diputació de Barcelona i que analitza les dades de l’any 2023 per a la província de Barcelona i cadascuna de les seves comarques.
El Baix Llobregat torna a ser, com el 2022, una de les comarques amb millor evolució socioeconòmica, però mostra una moderació en alguns indicadors. L’atur registrat es manté a la baixa i es redueix el -2,1%, el segon descens més destacat entre les comarques barcelonines, i especialment rellevant en el grup d’edat de 30 a 45 anys (-5,0%). La taxa d’atur resultant continua reduint-se, i se situa en el 8,3%, una de les més baixes de la província, i per sota de la taxa provincial (9,1%).
L’ocupació registrada resident a la comarca va créixer el 2,0%, un ritme similar al de l’any anterior, però per sota del que es dona a la província (2,4%). Pel que fa als llocs de treball, aquests s’han incrementat el 2,7%, lleugerament per sobre del conjunt de la demarcació (2,5%), que majoritàriament es basa en el bon comportament de la modalitat de treball assalariat (3,1%), tot i que el treball autònom deixa enrere la davallada i creix tímidament (0,2%). Alhora, el teixit empresarial es mostra estable (0,0%). Pel que fa a l’activitat turística, s’experimenta un creixement tant de l’oferta com de la demanda, incrementant així la recaptació tributària el 6%. En canvi, el comerç perd nombre d’establiments, però guanya superfície de venda en relació amb l’any 2021.
La comarca del Barcelonès concentrava el 2023 el 47,7% de les empreses de la província, tres dècimes més que l’any anterior. Set comarques barcelonines han registrat un augment del nombre d’empreses, liderades pel Barcelonès (+0,8%) i seguides pel Garraf, que modera la seva dinàmica fins el +0,6%; l’Alt Penedès i l’Anoia, que registren una evolució similar a la del conjunt de la província (+0,3%), el Vallès Occidental (+0,1%), i el Baix Llobregat i Osona pràcticament tenen el mateix nombre d’empreses que un any abans. Les altres sis comarques presenten una evolució negativa en el nombre d’empreses: el Lluçanès és la comarca amb una caiguda més intensa (-5,4%), seguida del Moianès (-3,9%), el Maresme (-0,7%) i el Vallès Oriental (-0,6%).
En relació a la població aturada registrada el Maresme és la comarca que presenta la davallada més marcada, del -3,0% seguida del Baix Llobregat (-2,1%). En la situació contrària destaquen dues comarques, el Barcelonès, on creix el 2,4%, i el Moianès, que experimenta un repunt important de l’atur el darrer any (10,2%). La majoria de comarques han experimentat un descens de la seva taxa d’atur, sobretot al Maresme, on es rebaixa en cinc dècimes respecte al mateix període de 2022. D’augments només s’ha produït un, al Moianès, on la taxa creix sis dècimes.
Redacció / Fotos: Diputació-Arxiu
