El president del comitè d’empresa reclama “no anar amb presses amb els elèctrics”
El president del comitè d'empresa de Seat, Matías Carnero, està convençut que la marca Seat “té futur” i demana “no anar amb presses” amb l'electrificació i allargar la vida de models de combustió com l'Arona per no deixar desatès el mercat espanyol. "Seat, com a marca, té futur si ens deixen. Ja no em preocupa tant com fa uns mesos la seva possible desaparició davant l'auge de Cupra perquè veig opcions i possibilitats en l'horitzó”, assegura Carnero, que és també president d'UGT de Catalunya.
L'únic membre espanyol del Consell de Supervisió del Grup Volkswagen, que acaba de renovar el càrrec fa poc, defensa la cohabitació de models de les dues marques de la companyia: de Seat (de combustió) i de Cupra (elèctrics) fins al 2035, data establerta per la Comissió Europea per deixar de fabricar cotxes amb emissions.
El sindicalista insta al grup Volkswagen, al que pertany Seat, a allargar la vida de models com l'Arona o l'Ibiza per la demanda que encara tenen i tindran al mercat espanyol, i com a complement als elèctrics, que, de moment, només s'ha previst que es fabriquin sota l'ensenya Cupra.
“L'error és anar amb presses. L'accionista vol rendibilitat i ja sabem que amb cada Formentor (elèctric) es guanya el mateix que amb quatre Ibiza (combustió), però cura amb les presses. Qui sap el que van a anar volent els clients i si a Austràlia (on es va començar a vendre Cupra) tenim una patacada”, alerta Carnero.
La filial espanyola del grup Volkswagen ha fiat la seva aposta per l'electromobilitat a la marca Cupra, de la qual espera vendre 500.000 cotxes a l'any a partir de 2025. Aquests es produiran en diferents plantes, amb Martorell reservada, de moment, per al model petit basat en el prototip CupraUrbanRebel.
Un Seat ‘low cost’
Carnero considera a més factible que Seat pugui comptar com a marca a partir de 2030 amb algun model elèctric 'low cost' -de baix cost-, destinat sobretot a mercats com l'espanyol, una opció que està també al cap del president de Seat, Wayne Griffiths, amb el qual Carnero afirma que existeix total sintonia.
Per a aquest treballador de Seat, que té veu i vot en l'òrgan principal de presa de decisions del consorci alemany, seria “un gran error” no fabricar models lliures d'emissions sota aquesta ensenya. “A Alemanya es creuen que tothom pot comprar un Cupra, però no. El Cupra és per a un client amb un poder adquisitiu mitjà-alt. Necessitem preus més baixos i això el pot donar un cotxe Seat. I seria rendible”, afirma.
Per evitar la desaparició de l'ensenya, el sindicalista insta també al Ministeri d'Indústria a aprofitar les polítiques d'impuls de l'electrificació del sector espanyol de l'automoció per “garantir que Seat no sigui només un nom que aparegui en l'entrada de la fàbrica” de Martorell.
Vol la segona plataforma elèctrica
El president del comitè d'empresa confia també en la sensibilitat de les famílies alemanyes que controlen el Grup Volkswagen per garantir el futur de la companyia: “Estic segur que aprecien a Seat i que veuran que hem fet esforços per ser mereixedors de la segona plataforma elèctrica que reclamem.”
El consorci germànic ha atorgat fins ara a la planta de Martorell una plataforma per fabricar un cotxe elèctric petit a partir de 2025, una part del projecte d'electrificació amb el qual aspira a fer-se amb un mos important de les ajudes públiques del Perte del vehicle elèctric.
Aquesta plataforma, no obstant això, no garanteix per si sola el manteniment de l'ocupació en la planta catalana, la més important de les fàbriques espanyoles d'automoció, per la qual cosa Carnero reclama una segona elèctrica, de major grandària, que garantiria major càrrega de treball i més beneficis. “Amb el preacord del conveni col·lectiu que acabem de signar li estem dient al grup que estem aquí i que volem aquesta segona plataforma”, explica Carnero.
El conveni
L'acord, subscrit la setmana passada, preveu una pujada del 6,5% de les taules salarials pels 15.000 treballadors de la companyia automobilística i vincula els futurs augments a la inflació fins al 2026, a més d'introduir mesures importants de flexibilitat.
Un punt crucial del text és la possibilitat que s'ajorni el cobrament de la meitat del percentatge que correspondria a exercicis posteriors, arribant a renunciar a ell en el cas que Volkswagen adjudiqui a Martorell la segona plataforma de fabricació.
“Si se'ns acaba abonant aquest 50% en 2026 tindrem un problema seriós d'ocupació en el 2028-2029”, adverteix Carnero per deixar clar la importància que té la segona plataforma, que hauria d'assignar-se a la fi de 2025.
En el principi d'acord, que ha de ser ratificat en referèndum el proper dia 29, es recull a més un pla de baixes voluntàries per a un total de 1.330 treballadors a partir de 61 anys, així com l'adjudicació de sis nous productes a la planta de components del Prat i un projecte d'economia circular per la de la Zona Franca.
Per ajudar a garantir suficient volum de treball per a Martorell, Carnero és partidari també que la planta de Volkswagen a Pamplona pugui derivar unitats a la catalana quan es trobi en una situació de falta de capacitat, cosa que creu passarà cap al 2026 o 2027. “El tracte ha de ser recíproc. Estem a només 380 quilòmetres. Hem de ser vasos comunicants”, subratlla.
Redacció / Fotos: UGT-Arxiu