L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha confirmat aquest divendres 26 d’agost, que el creixement de l'economia espanyola es va ralentir al 0,2% trimestral i al 0,7% interanual, segons informacions de la setmana passada. El principal responsable d'aquesta dada és la caiguda del consum de les llars, compensat pel bon comportament de les exportacions.
Aquest 0,2% suposa que l'economia va pujar 2 dècimes menys respecte al primer trimestre de l'any, una desacceleració encara més gran de la que es va anunciar. El motiu és que l'INE ha revisat a l'alça el creixement entre gener i març. D'aquesta forma, l'economia va augmentar un 0,4% en la taxa intertrimestral entre gener i març, enfront del 0,3% que s'havia plantejat inicialment, i un 0,9% en taxa interanual, davant del 0,8%.
EL CONSUM BAIXA
La desacceleració de l'economia espanyola en el segon trimestre de l'any es pot atribuir, sobretot, al mal comportament del consum de les llars. En concret, la despesa en consum final de les famílies espanyoles va passar del 0,7% del primer trimestre al -0,2% registrat entre abril i juny, sent negatiu per primera vegada des del primer trimestre de 2010, sempre segons fonts de l’INE.
L'INE explica el comportament desfavorable interanual del consum privat i la comparació es realitza en un període en el qual es va arribar el màxim del cicle de la despesa de les famílies, que van anticipar decisions de compra davant la pujada de l'IVA el juliol de 2010.
To i així, assenyala que la remuneració dels assalariats, principal recurs de les llars per a afrontar la despesa en consum, va continuar a la baixa en el segon trimestre (0,5%) i a un ritme superior respecte al primer trimestre. En un balanç comparatiu trimestral, el consum de les llars va repuntar 6 dècimes entre abril i juny.
També van contribuir a la ralentització el descens de la despesa de les administracions públiques i la reculada de la inversió en capital fix, que va caure un 6,7% i va tornar al nivell de caiguda que registrava fa un any, pel descens de la inversió en construcció (9,3%) i en béns d'equip (3,7%). La inversió empresarial va tornar a caure per primera vegada des del primer trimestre de 2010
EL SECTOR EXTERN SALVA LES XIFRES
A l'altre costat de la balança, fet que ha produït que es mantingui el creixement, hi ha la positiva aportació del sector extern, que va duplicar la seva contribució al PIB (de 1,3 a 2,6 punts), cosa que va permetre compensar el llast de la demanda nacional sobre l'economia espanyola (que va anar de -1,9 punts davant dels -0,6 del trimestre anterior).
La major contribució del sector exterior s'explica sobretot pel descens de les importacions (1,7%), mentre que les exportacions van seguir creixent (8,4%), encara que amb menor intensitat que el trimestre precedent.
ES DETRUEIXEN 172.000 LLOCS DE TREBALL
Segons les dades de l'INE, en els últims dotze mesos va desaparèixer 172.000 llocs de treball a jornada completa en un any. Solament es van crear llocs de treball en el sector serveis.
Totes les altres van destruir ocupació, sent especialment important en el cas de la construcció, amb un descens del 10%.
L'ocupació a temps complet, redueix el seu creixement negatiu interanual en 4 dècimes, fins a situar-se en el -1,0%. Les hores treballades pels ocupats es va reduir l’1,7%, quan la diferència entre aquesta caiguda i la dels llocs de treball a temps complet (1%) s'explica pel descens del 0,7% dels de mitja jornada.
Vistes de les dades del PIB i de l'ocupació, la variació anual de la productivitat aparent per lloc de treball equivalent va baixar 7 dècimes, fins al 1,7%, mentre que el creixement de la productivitat aparent per hora efectivament treballada va augmentar del 0,5% al 2,4%.
La baixada de la remuneració dels assalariats va augmentar una dècima (0,5%), ja que el salari mig va pujar 2 dècimes, però el nombre d'assalariats va caure 7 dècimes.
D’altra banda, el PIB valorat a preus corrents va avançar una dècima el seu creixement interanual, fins al 2,8%.
Ramon Cervera