Descobreixen noves mines neolítiques a Gavà

Imprimeix

Els investigadors del CSIC han localitzat quatre noves estructures que se sumen a les més de cent que ja es coneixien

Investigadors de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (IMF) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han descobert noves mines del neolític a l'excavació arqueològica de Gavà, concretament al sector les Ferreres.

Els treballs, encapçalats per l'arqueòleg Ferran Borrell, s'han prolongat durant tres setmanes, i s'han desenvolupat en el marc del projecte d'investigació 'Mines, miners i variscita. Intervencions arqueològiques en el sector Ferreres de les Mines Prehistòriques de Gavà', promogut pel Departament de Cultura i desenvolupat pel CSIC, amb la col·laboració del Museu de Gavà. Els investigadors han localitzat quatre noves estructures que se sumen a les més de cent que ja es coneixien. Les mines prehistòriques de Gavà estan considerades un dels conjunts patrimonials més importants i singulars d'Espanya i són les mines en galeria més antigues d'Europa i les úniques dedicades a l'extracció de variscita.

boca minas variscita mineral

Fa uns 6.000 anys, en el Neolític, els pobladors de Gavà van començar a explotar els jaciments de variscita, un mineral de color verd amb el qual es fabricaven peces i ornaments molt valuosos en aquell temps, que eren intercanviats en xarxes comercials que abastaven la Mediterrània occidental. A les mines, l'explotació es calcula que es va allargar més de 500 anys, s'han recuperat restes singulars com un crani trepanat i la Venus de Gavà.

venus gava 1505898466242

Els investigadors han destacat que aquestes noves troballes permeten confirmar la importància del sector Ferreres dins el jaciment de les Mines Prehistòriques de Gavà i representen una veritable reserva arqueològica per anar excavant en els propers anys en el marc del present i futurs projectes d'investigació. Així mateix, han subratllat que feia dècades que no es trobaven mines a Gavà en el marc de projectes d'investigació, ja que les noves troballes han anat gairebé sempre lligades al creixement urbanístic de la ciutat, amb les consegüents dificultats per treballar en el marc d'un projecte arquitectònic.

Redacció / Fotos: CSIC