No Callarem aconsegueix el primer "Alça la Veu" de la història de l'Altaveu, un guardó dedicat a reivindicar la llibertat d'expressió en el món de la cultura
A la cerimònia inaugural de la 30a edició del Festival Altaveu (del 7 al 9 de setembre a Sant Boi), es va lliurar els Premis Altaveu 2018, com a reconeixement d'artistes, entitats i iniciatives que, d'una manera destacada, han enriquit la música produïda a Catalunya durant l'últim any. Els premiats de l'edició d'enguany són Pau Riba, Love of Lesbian, Núria Graham, Bad Gyal, Ferran Palau, No Callarem i la Sala Apolo, alguns d'ells artistes d'un altre món.
El programa de la jornada es va obrir per primera vegada amb una activitat especial. Enguany va ser la conversa titulada 'Els festivals públics, una reivindicació', que va moderar el director artístic de l'Altaveu, Jordi Turtós, i que va servir per parlar sobre el paper i la funció actuals dels festivals culturals de caràcter públic. Aquesta conversa va comptar amb la presència de diferents representants de festivals i institucions culturals públiques.
Des del 1990, any d'inici d'aquests clàssics guardons, destacats artistes (com Maria del Mar Bonet, Jaume Sisa, Silvia Pérez Cruz, Manel, Albert Pla, Peret, Txarango, Quimi Portet, Adrià Puntí, Estopa, Lluís Llach, Roger Mas, Joan Colomo o Antònia Font), programacions (com el Sónar, el Festival de Flamenc de Ciutat Vella, el Festival Internacional de Jazz de Terrassa o el Faraday) i professionals (com el Taller de Músics, Verkami, BCore Disc o Heliogàbal, entre d'altres), han estat alguns dels premiats. El Jurat dels Premis Altaveu està format per músics, periodistes i professionals del món de la música, així com l'organització del Festival.
Aquesta edició és la primera vegada que s’ha entregat el Premi Alça la Veu, un guardó dedicat especialment a la reivindicació de la cultura amb l'objectiu de fer valdre la lluita per la llibertat d'expressió en el món cultural. No Callarem ha estat el distingit.
GUANYADORES I GUANYADORS DELS PREMIS ALTAVEU
PAU RIBA
Si, ja ho sabem: és un iconoclasta, un artista inclassificable, heterodox, sempre a contracorrent, un sospitós habitual, un creador diferent que mira en sentit contrari a la resta, un escriptor que observa allò que la major part som incapaços, ni tan sols, de percebre. Però és també un home d'una tendresa que connecta sense artifici amb la infantessa i conserva la dosi d'ingenuïtat necessària amb la que seguir creient en l'ésser humà. Un home que canta amb sensualitat, acidesa, lucidesa, humor, i punyetera filosofia i que, sort en tenim, ens toca les nostres ànimes amb les seves lletres, plenes de llums, colors, olors, visions, personatges, i estats d'ànim. Un artista singular que ens ha parlat de les dones de la seva vida (una de porcellana, altres de carn i os), apropant-nos a sensibilitats úniques que ja formen part de nosaltres, instal·lades al nostre record, per sempre més. I, per sobre de tot, és un home lliure; i això ens produeix molta, molta enveja. Un home lliure i un músic que ha escrit algunes de les millors cançons en la nostra llengua. Per això (i moltes coses més) Pau Riba es mereix el premi Altaveu a la trajectòria artística de tota una vida, convertida, en si mateixa, en la seva obra d'art.
NÚRIA GRAHAM
Premi Altaveu a Núria Graham per la determinació amb què ha sabut construir un so i un imaginari propi dins del llenguatge del rock tot seguint el seu instint artístic i sense sumar-se a corrents ni a modes. Amb el seu darrer treball, 'Does it ring a bell?', aquesta creadora de Vic, proposa un cançoner madur, de textures i ambientacions elaborades, amb el que desprèn personalitat com a cantant, guitarrista i compositora. Un treball gens complaent, alhora emocional, tècnic i ple d'inventiva, d'una creadora que caldrà seguir de ben a prop.
BAD GYAL
El poder democràtic de YouTube va fer despuntar a Alba Farelo, i ella va aprofitar el trampolí de 'Pai', una empoderada versió de Rihanna en català, per convertir-se, des de Vilassar de Mar, en una de les veus essencials de la nova onada de música urbana sorgida a la Península. I ho ha fet fins ara des de la total independència i amb un discurs artístic propi, inspirat en la cultura dancehall jamaicana. Ha atret productors de fama global, que li han creat ritmes perquè els canti amb veu autotunejada, ha cridat l'atenció dels mitjans d'aquí i d'allà, i ha servit d'inspiració a fans perquè s'atrevissin a moure el cul i a ser, com ella, qui els donés la gana ser. El 2018 ha estat l'any en què ha publicat la celebrada mixtape 'Worldwide Angel', i en què l'ha presentada per tot el món, triomfant internationally.
SALA APOLO
Celebra 75 anys d'història. 75 anys en què la sala del Paral·lel de Barcelona –des de la petita talaia del carrer Nou de la Rambla– ha exercit de pol d'atracció per a gent amb ganes de festa, i de meca de la música en viu i de la cultura de club. La sala on tots els artistes volen tocar, amb qualitat de so i a sobre bonica, on tots els melòmans desitgen veure els seus grups favorits, i si les seves parets parlessin –sort que no ho fan– explicarien mitja vida de molts, d'aquells per als quals la música juga un paper tan important com el de l'Apolo a casa nostra. En un any de longeu aniversari rodó, i de rentada de cara i d'estrena de sabates noves, premiem la Sala Apolo per la seva tasca social, per donar-nos un lloc on ser (tan) feliços. O és que no necessitem un lloc on ballar com l'aire que respirem?
LOVE OF LESBIAN
L'Altaveu premia Love of Lesbian pels 20 anys de trajectòria en estat de gràcia perpetu; pel seu treball constant sense estridències; pels riscos artístics assumits i que continuen plantejant-se; pels missatges dels seus temes, alguns d'ells ben carregats de metàfores; pels reptes que envien a l'audiència en cada treball; i per la seva àmplia base de públics que en són plenament receptius.
FERRAN PALAU
Amb una trajectòria paral·lela i exitosa encapçalant amb Louise Sansom la banda Anímic des de 2003, el cantautor de Collbató Ferran Palau ha presentat arreu el seu tercer disc en solitari, 'Blanc' (Halley Records, 2018). El nou àlbum consolida la bellesa que desprèn el seu món artístic, que ja va despuntar en el seu anterior disc, 'Santa Ferida' (Halley Records, 2015), assolint l'aclamació de públic i crítica (com el Millor Disc de Cançó d'Autor als Premis Enderrock 2016). Ferran Palau a més ara s'ha agermanat al pop metafísic d'El Petit de Cal Eril en alguns directes, tot i que Palau es particularitza dibuixant un paisatge propi que beu més dels silencis i de paraules espremudes fins a l'essència. Poètica abassegadora, les seves cançons són plenes d'una humanitat ideal en gran sintonia amb la natura, i com aquesta, pot ser tan plaent com punyent.
NO CALLAREM
Valtonic, Pablo Hasel o La Insurgència, son els caps mes visibles d'una cacera de bruixes que busca emmudir les veus dissidents dins el món de la cultura i especialment la música. En resposta a aquest atac el Col·lectiu No Callarem ha aconseguit aglutinar a molts diversos sectors del món de la cultura i la societat per alçar la veu en defensa d'un dels nostres drets bàsics : La Llibertat d'expressió.
Una edició molt especial
La programació de l'Altaveu 2018 compta amb les actuacions destacades de Morgan Ji, Vieux Farka Touré, Anna Ferrer, El Petit de Cal Eril, Brighton 64, Trau, entre d'altres, i té lloc del 7 al 9 de setembre als següents espais: la Plaça de l'Ajuntament, Cal Ninyo i Can Massallera. Com a plat principl del programa es presentarà "Alça la veu", 'una producció pròpia dissenyada exclusivament per al Festival Altaveu 2018 on el tret distintiu més important és la participació de músics creadors locals, com la Coral Renaixença i foranis que treballaran en un projecte comú de posada en valor de La Veu. Amb la Dolo Beltran com a mestre de cerimònies i cantant principal a l'espectacle aportarà el punt de fil conductor amb els artistes locals i els artistes convidats per l'ocasió com ara Maria Arnal & Marcel Bagés, Quimi Portert, Enric Montefusco, Rupert Ordorika, Roger Mas, Paula Valls, i Paula Valls.
Redacció / Fotos: Altaveu