La setena edició se celebrarà dissabte 7 de juliol, a les 21.30 h, a la plaça de la Vila
Tot a punt per a la celebració del Festival Internacional Horts de Poesia de Sant Vicenç dels Horts, que enguany arriba a la setena edició. El proper dissabte 7 de juliol, els amants de la poesia podran gaudir d’una vetllada farcida de versos a la plaça de la Vila. El recital començarà a les 21.30 h. Enguany, els poetes convidats als Horts de Poesia són: Joan Carles González-Pujalte, Alberto Cabello, Maria Antònia Massanet, Joan de la Vega, Agnès Agboton i Vicenç Llorca
Joan carles González-Pujalte (Mataró, 1963)
Amb greus problemes d’aprenentatge, aprèn molt tard a llegir. Un cop ho fa, converteix la lectura en el passatemps favorit de la seva infància i adolescència, tan plenes d’avorriment. La poesia apareix no sap quan, però de bon principi li resulta impossible deslligar l’acte de llegir-ne del fet d’escriure’n, no sempre entenent del tot ni el que llegia ni el que escrivia. A l’obra de González-Pujalte hi ha un regust d’oralitat, de poesia recitativa, versàtil, sens dubte motivat pel gust del poeta per llegir en públic els seus poemes i donar sortida a la improvisació i l’expressivitat del directe. Una visió desencantada de la vida traspua de la seva lírica on destaquen els temes de la mort, la relació entre el món i l’estètica i la tan humana sensació de perplexitat davant l’existència.
Alberto Cabello (Cornellà de Llobregat, 1980)
És doctor i llicenciat en Filologia Hispànica (UB) i llicenciat en Periodisme (UAB). És autor del poemari Venir a morir aquí (2017, Parnass), de l’assaig Tele/exprés. Cultura i crítica literària (2015, RCA) i de la biografia Alquímia. Paulí Collado Martínez, el poeta del ferro de Cornellà (2017, Ajuntament de Cornellà). Ha treballat a El País, Público i Cadena Ser, entre altres mitjans, i des de 2011 és director d’Imatge i Comunicació de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. També ha impartit classes a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials i al Postgrau de Comunicació Local, Comarcal i de Proximitat de l’UAB i ha exercit com a investigador d’aquesta universitat.
Maria Antònia Massanet (Artà, Mallorca, 1980)
És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UB i té el màster de l’iiEDG en Estudis de Dones, de Gènere i Ciutadania. Treballa com a professora de secundària i imparteix tallers de poesia, dinamitza clubs de lectura, dirigeix el festival PoésArt i és la Secretària de l’AELC. Ha publicat ressenyes i articles a Caràcters, Poetari, Serra d’Or, Núvol, el Quadern de les idees, les arts i les lletres i a Llavor Cultural. Els seus poemaris són Disseccions emocionals (premiArt Jove de poesia 2006), la plaquette El moll de l’os (2012), Batec (Curbet, 2014) i Kiribati (AdiA, 2015, 2ª edició: 2017), i amb Aina Riera van editar Amb accent a la neutra. Antologia de dones poetes a Mallorca (Lleonard Muntaner, 2014). Els seus poemes han estat recollits en una dotzena d’antologies, les últimes 60 Women Writers in Catalan (Raig Verd, 2017) i Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018 (Proa, 2018), i traduïts al castellà, francès, romanès i anglès.
Joan de la Vega (Santa Coloma de Gramenet, 1975)
Treballa en el gremi de les arts gràfiques des de 1995. És autor d’Intihuatana (2002); Ladino (Trea, 2006); Trilces Trópicos. Poesía emergente en Nicaragua y El Salvador (2006); La montaña efímera (2011); Una luz que viene de fuera (2012); 365 haikus y un jisey (2012); Y tú, Pirene (X Premio César Simón, 2013) i En manos del aire (2017). En llengua catalana, ha publicat El verd, el roig, el negre (2014), Bare nostrum (2015) i Manat de dol (2016).
Agnès Agboton (Porto-Novo, República de Benín, pels volts dels anys 60)
Arriba a Barcelona l’any 1978, on viu i es llicencia en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona. La seva és una experiència personal que uneix les diverses sensibilitats entre les quals es mou des que va arribar al nostre país. Va obtenir, així, el XXX Premi de Poesia Castellana Vila de Martorell 2005, amb el poemari Canciones del poblado y del exilio (Viena Edicions, 2006), i publicant posteriorment un segon volum, Voz de las dos orillas (Maremoto, 2009), també en una edició bilingüe gun/castellà. És narradora oral i autora d’uns quants llibres de contes, entre d’altres publicacions.
Vicenç Llorca (Barcelona, 1965)
S’ha dedicat preferentment al conreu literari de la poesia, de l’assaig i de la novel·la. Amb una trentena de títols publicats, ha rebut diversos premis i reconeixements. Entre les seves darreres obres poètiques, destaquen els poemaris De les criatures més belles, L’últim nord, Les places d’Ulisses. Poesia reunida 1984-2009 o Calendari d’instints. En el camp de la prosa creativa, s’ha de fer una menció especial a la seva novel·la Tot el soroll del món (Columna Edicions), molt ben rebuda entre la crítica i els lectors. Com a assagista, ha escrit, entre altres, els estudis Màrius Sampere. Assaig de revisió del realisme històric i Salvar-se en la paraula. Introducció a la novellística de Miquel Àngel Riera (Premi Joaquim Xirau), així com l’assaig sobre la metàfora i el sentit a la fi de segle XX L’entusiasme reflexiu. Com a traductor, ha fet versions al català de Carson McCullers, Bernardo Atxaga i Jean Cocteau. Traduït a diverses llengües, Llorca, que es defineix a ell mateix com un humanista contemporani, col·labora de manera habitual en mitjans de comunicació, alhora que participa activament en diverses iniciatives literàries i culturals.
Redacció / Fotos: Arxiu