Il·lusió: Queda lluny aquell diumenge 8 de juny de l’any 1997, en que l’Orquestra Simfònica Gèrminans, obria la porta a un projecte carregat d’il·lusions i que, en aquell temps, presentava seriosos dubtes. Per primera vegada a Esplugues una orquestra simfònica interpretava obres dels grans mestres de la música; Haendel, Vivaldi, Mozart, Wagner... impregnaven de bellesa l’església de Sta. Magdalena, culturalment vestida d’etiqueta i plena a vessar.
Aquell dia una cosa important va néixer a Esplugues, un somni va començar la seva singladura materialitzant-se en un projecte curosament pensat i preparat que, amb alts i baixos, va assolint els objectius pel que va ser creat: dotar Esplugues d’un Festival que tingués com principal actiu la música, únic element capaç d’emocionar-nos transformant l’aire que ens envolta en les més belles sensacions.
Història: Enguany el Festival ha arribat a la seva quinzena edició, un nombre prou important en la continuïtat de qualsevol activitat, que convida a fer balanç dels resultats obtinguts en els seus diferents aspectes, sobre tot els referents a la qualitat musical i a l’assistència de públic. Quinze edicions son un nombre considerable de concerts, un llarg camí que no sempre ha estat fàcil, un sender traçat amb il·lusió i esforç, utilitzat per a crear les estructures necessàries perquè Esplugues disposes d’un element que permetés als seus ciutadans introduir-se, o aprofundir, en el món infinit de la música clàssica; una programació de concerts estable i continuada: el Festival. Les estadístiques no son la millor manera d’expressar emocions, però son el camí més ràpid per arribar-hi. El quadre següent resum una història de 14 anys de música.
Festival de Música Clàssica i Tradicional d’Esplugues de Llobregat, 1997–2011. (Arxiu: Ramon Cervera Marín) Festivals. Orquestres i grups Intèrprets Concerts.- Obres.1 Simfònic.- Cambra.2 - Recit.-Tradic. Cors - Cant.- Solist. - Direct. 93 794 8 40 8 19 34 60 50 51 1. Obres, fragments i cançons. – 2.. Des de duets fins orquestra de cambra Total públic assistent: 16.770 (+/ - 10 %)Realitat: Durant aquests anys l’ampli ventall d’estils musicals que registra la història de la música, han estat representats en les programacions del Festival; des del Cant Gregorià del segle X, la Polifonia Medieval, el Renaixement, el Barroc, el Classicisme, el Romanticisme, el Nacionalisme, l’Impressionisme, l’Expressionisme, l’Òpera... fins la música d’Avantguarda del segle XX. han compartit espai amb la música tradicional catalana, que ha estat present en totes les edicions. Entre el centenars d’autors programats, Monteverdi, Purcell, Vivaldi, Haendel, Bach, Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Schumann, Wagner, Bruckner, Brahms, Liszt, Toldrà... (gairebé tots els grans mestres,) han donat un elevat contingut al Festival amb la seva música genial, interpretada per cantants, solistes, cors, orquestres i cobles de contrastada qualitat, que la manca d’espai no ens permet enumerar.
Conscients de la subjectivitat de qualsevol judici de valors, la qualificació musical, (especialment rigorosa,) resultant de la puntuació “in situ” de tots i cadascun dels concerts i dels intèrprets actuants, dona una mitjana global de 6’35 sobre 10, un balanç positiu més que acceptable, considerant l’àmbit sòcio-econòmic en el què es mou el Festival. pel que fa a l’assistència, les xifres donen una mitjana de 180 persones per concert, molt bona... excel·lent.
Futur: És evident que un cost elevat de les actuacions no és sempre sinònim de qualitat. Si bé és cert que el que és bo per uns, pot no ser-ho per uns altres, no és menys cert que cal meditar sobre les experiències forànies, si aquestes esdevenen un èxit. Tenim l’exemple de com el Festival de Música de l’Empordà, celebrat al monestir romànic de Vilabertran, les Joventuts Musicals el van convertir en la famosa Schubertiada, un certamen nascut a Viena i instaurat per primera vegada a Catalunya l’any 1992. Des d’aleshores el Festival ha traspassat fronteres controlant la despesa, especialitzant-se en música de cambra d’alta qualitat, econòmicament més assequible, la qual cosa els ha permès competir, amb èxit, amb d'altres multimilionaris i turístics festivals estiuencs.
Entenem que si volem que el nostre Festival continuï creixent, cal fixar-se, i ser fidels, uns objectius concrets; posteriorment, mitjançant el compromís de socis, aficionats, patrocinadors i, sobre tot, les institucions públiques, aconseguir els mitjans econòmics necessaris per a sostenir-lo. Potenciar aquest gran projecte de ciutat amb la conjuntura econòmica actual és molt difícil, precisa d’una oberta i progressista visió de ciutat, un ampli concepte cultural, un bon esperit de treball i un infinit i apassionat amor per la música, premisses indestriables per seguir augmentant la qualitat musical del Festival i situar Esplugues com referent musical de la comarca.
Ramon Cervera Marín
Club de Música de la Biblioteca Pare Miquel d'Esplugues