Sota el títol "La memòria del fang. La riuada de 1971", la mostra exposa una selecció de fotografies dels fets.
El castell de Cornellà acull a partir des d'avui una exposició sobre la riuada que va afectar fa 40 anys a la ciutat i que va donar origen a l'associacionisme veïnal a la localitat.
El desbordament del riu Llobregat la nit del 20 de setembre de 1971 va provocar la inundació dels barris d' Almeda, Centre i Riera. L'aigua va entrar a la ciutat a 80 quilòmetres per hora i va superar els dos metres i mig d'altura.
El 25% de la població, més de 20.000 veïns, es van veure afectats directament i més de 6.3000 habitatges van quedar destrossats, a més de fàbriques i cases. Tot i els fets, no hi van haver morts ni desapareguts.
Sota el títol "La memòria del fang. La riuada de 1971" l'exposició mostra una selecció de fotografies dels fets, la gran majoria propietat dels mateixos veïns.
A la mostra s'explica com el moviment veinal va desafiar al règim franquista amb l'organització de manifestacions per denunciar la brutícia dels carrers i va teixir una xarxa de col·laboració i debat per definir com volien que anés la ciutat del futur.
Sota el títol "La memòria del fang. La riuada de 1971", la mostra exposa una selecció de fotografies dels fets.El castell de Cornellà acull a partir des d'avui una exposició sobre la riuada que va afectar fa 40 anys a la ciutat i que va donar origen a l'associacionisme veïnal a la localitat.
El desbordament del riu Llobregat la nit del 20 de setembre de 1971 va provocar la inundació dels barris d' Almeda, Centre i Riera. L'aigua va entrar a la ciutat a 80 quilòmetres per hora i va superar els dos metres i mig d'altura.
El 25% de la població, més de 20.000 veïns, es van veure afectats directament i més de 6.3000 habitatges van quedar destrossats, a més de fàbriques i cases. Tot i els fets, no hi van haver morts ni desapareguts.
Sota el títol "La memòria del fang. La riuada de 1971" l'exposició mostra una selecció de fotografies dels fets, la gran majoria propietat dels mateixos veïns.
A la mostra s'explica com el moviment veinal va desafiar al règim franquista amb l'organització de manifestacions per denunciar la brutícia dels carrers i va teixir una xarxa de col·laboració i debat per definir com volien que anés la ciutat del futur.