Xavier Alejandre Casanova
Coordinador d’Esquerra Unida Sant Boi i regidor de Podem–Esquerra Unida a l’Ajuntament de Sant Boi
L’actual crisi sanitària ja ha transcendit l’àmbit específicament de la salut i comença a tensar i a posar sobre la taula multitud de qüestions: el model sanitari, la necessitat d’inversions públiques, la garantia d’equitat dins el sistema educatiu, el model econòmic i de desenvolupament, etc. L’impacte d’aquesta crisi ha permès evidenciar quin és l’eix fonamental que determina el benestar de la gent treballadora: aposta per uns serveis públics de qualitat (sanitat, educació, serveis socials) que vetllin per la salut pública i que permetin desenvolupar un escut social per evitar que tornem a pagar les conseqüències de la crisi els mateixos de sempre.
Davant d’aquest escenari, la resposta lògica dels actors socials hauria de ser treballar per a sortir-ne el més aviat possible i per a garantir que les condicions de vida de la classe treballadora no es vegin compromeses per les conseqüències de la crisi, però no ha estat ben bé així. Davant la difícil gestió de la pandèmia, s’ha estès la crispació entre la classe política i ho ha contagiat a la resta ciutadania. La discrepància i la crítica són necessàries per a avançar, per a construir una societat més justa, però durant les últimes setmanes hem vist massa mentides, massa odi, massa misèria, tant al Congrés dels Diputats, com a les xarxes socials, amb l’objectiu de debilitar el govern de coalició. Cal que ens posem a treballar per a generar consensos amb l’objectiu d’esmorteir l’impacte social de la crisi, la gent ja està cansada de discursos estèrils buits de contingut, de crispació, de la política espectacle, de confrontació entre pobles. És necessari generar un nou marc que ens permeti sortir d’aquesta crisi més forts que mai: enfortiment dels serveis públics, aposta per un model productiu social i de proximitat i lluita contra el canvi climàtic.
En només dos mesos, hem pogut veure com han saltat pels aires multitud de mantres del neoliberalisme que fins ara per molts semblava indiscutible. Moltes lluites socials que fins fa mig any semblaven massa llunyanes, avui són mesures que ens ajuden a sortir de la crisi: una renda mínima garantida, prohibició dels desnonaments, regulació de preus de productes bàsics per evitar l’especulació, afavorir la conciliació i la flexibilitat laboral (mitjançant teletreball o jornada intensiva), reducció dels preus de les taxes universitàries, prohibició de talls d’aigua, llum i gas, etc. Cal lluitar perquè aquestes mesures no desapareguin quan la pandèmia estigui controlada. L’objectiu no ha de ser tornar a la situació anterior (globalització, liberalització, turisme de masses, gentrificació, desigualtat, etc.), hem d’aprendre de les lliçons de la crisi i lluitar per a transformar la realitat de la nostra societat i per a garantir el benestar de les persones comunes: model productiu de proximitat, protecció dels drets socials i laborals, garantir el dret a l’habitatge digne, igualtat, etc.
En aquesta línia, Izquierda Unida, en el programa de reconstrucció “Horizonte País” estableix més de 400 propostes de mesures per a una sortida justa de la crisi englobades en cinc eixos fonamentals: blindatge dels serveis públics i prohibició de noves retallades en la sanitat pública; inversió pública per a garantir l’escut social per a les famílies treballadores i un creixement econòmic que no deixi ningú enrere; reforma fiscal justa, equitativa i progressiva perquè les grans fortunes paguin més impostos; reindustrialització nacional per a aprofitar els recursos productius del nostre país, impulsada sobre una base ecològica i social; la cura com a eix central de les polítiques públiques.
Ens queden moltes lluites per guanyar, tenim la força, però ens ho hem de creure i treballar units/des. Recordem que la nostra societat és molt més solidària, cooperativa i empàtica del que pot semblar a les xarxes socials, al Congrés o al Parlament. Ànims i força, ja queda menys!
